Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Vilaplanencs exteriors | Revista 34

Xavier Joanpere Olivé, pintor decorador i activista social


Aquest estiu, en una semblança que el diari El Puntpublicava sobre el nostre convidat, el qualificaven d' “homenot del sud”. “Homenot” que, en una subtil referència als “homenots” que entrevistava Josep Pla, aquí tampoc volia tenir cap connotació despectiva, ans al contrari. Volia deixar clara, i qualificar de manera singular, la important aportació que fa al món aquest home del sud de Catalunya, nascut a Vilaplana.


"Sóc de Vilaplana i n’estic orgullós. El suport que he rebut, i els anys d’adolescència al col·lectiu llibertari, varen ser decisius per al meu creixement militant i humà."



La primera pregunta es obligada: Com i quan va ser que vas decidir fixar la teva residència a Reus?
Va ser una qüestió pràctica, volia viure amb la noia amb què anava i, també per una qüestió laboral, Reus ha esdevingut el centre de la meva vida professional. Malgrat tot, sempre he estat censat a Vilaplana.

Crec que tots tenim clar quina feina fa un pintor decorador, però, què vol dir ser un activista social?
Penso que podria ser una persona compromesa amb les inquietuds i lluites de l’entorn que l’envolta. A mi em va batejar així l’Eudald Carbonell un dia que vàrem encapçalar una concentració contra Michel Camdessus, que aleshores era el president del F.M.I. (Fons Monetari Internacional); el periodista, que va fer l’entrevista als que ens oposàvem a la política del citat organisme, li va preguntar a ell quina era la meva activitat i, ell, que no sabia res de mi, li va contestar amb aquest concepte.

Totes aquestes inquietuds que expliques les vas començar a percebre de ben jove, a una edat en la que molts nois només pensen en divertir-se. Què et fa diferent, que vas ser capaç de descobrir tot això als 16 anys?
Crec que l’entorn, el ser fill de pagesos humils, la monotonia d’un poble post franquista, una manera molt dictatorial d’escola, una forma molt inquisitorial d’entendre la religió. Veure que sempre manaven els mateixos i sentir en la pròpia pell, i en la de l'entorn, la pressió d’un feixisme que no s’acabava mai.

I tota aquesta consciència t’ha portat a fer freqüents desplaçaments a Amèrica, per donar suport als més desafavorits. Explica’ns on has viatjat.
Amèrica Llatina va ser el salt a la rebel·lió i a la utopia, també a percebre el sofriment i la mort i veure de prop el monstre del neoliberalisme, que és com ara anomenen el capitalisme. He anat 26 vegades a Amèrica (sempre pagant jo). Vaig conèixer la revolució sandinista, de Nicaragua; la rebel·lió dels zapatistes, a Xiapas; he estat convivint amb Pere Casaldàliga, a Brasil; conec Venezuela, Peru, El Salvador, Guatemala, Cuba, Costa Rica, Bolivia...

Què els portes a aquella gent, com a cooperant internacional i membre fundador del Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina?
He col·laborat en la construcció d’escoles, ambulatoris mèdics; en la construcció d’habitatges per a gent pobre, en la planificació de plantacions d’horts per a la supervivència; també he portat material escolar per a zones desafavorides i, fins i tot en una ocasió vaig prendre una emissora de ràdio portàtil per a la guerrilla de El Salvador. En l’aspecte més polític de denúncia, he col·laborat en la redacció d’alguns informes sobre drets humans a Guatemala, Xiapas i El Salvador; alguns d’aquests informes han arribat al Parlament Europeu i han servit per denunciar les cruels condicions de vida d’alguns d’aquells pobles. També he assistit a alguns processos electorals col·laborant amb els observadors internacionals.

Fa poc escrivies en un mitjà de comunicació: “El neoliberalisme ha exprimit les riqueses naturals de molts països”. Té solució? Hi podem fer res?
El capitalisme ha esgotat totes les fórmules, per saquejar i exprimir les riqueses arreu del món. Les grans multinacionals americanes, però també les multinacionals espanyoles i catalanes, han exprimit tant com han pogut Amèrica, Àfrica i zones d´Àsia. Empreses com Coca-Cola, McDonalds, Monsanto, Repsol, Aigües de Barcelona, Endesa, La Caixa, BBVA o el Banc de Santander, entre d’altres, tenen molta responsabilitat en la misèria del tercer món. La solució està en deixar que aquests països tinguin un desenvolupament natural de les seves riqueses, respectar les seves cultures i, en la mesura que ells ho vulguin, fer-los-hi arribar la tecnologia necessària per a que tinguin un creixement racional. Els colonitzadors varen arribar allí amb la creu i l’espasa i cinc-cents anys més tard segueixen furgant en les seves ferides i robant tot el que poden.

El primer món ha d’aprendre a respectar els pobres, els humils, els de cultura i pell diferent; la gran dictadura encoberta d’avui és la del diner, que és capaç de comprar-ho tot, de canviar governs, que fa de la religió una arma de pressió i resignació contra els pobres. La Cúria Vaticana és un altre instrument contra el tercer món, que demana resignació als pobres i sovint s’abraça amb els poderosos tot silenciant els crims que es cometen des del poder.

Sort en tenim d’homes com Casaldàliga, Samuel Ruiz, Helder Cámara o, el meu gran amic, Julio Cabrera Ovalle, actual vice-president de la conferencia episcopal Guatemalenca, home compromès amb el poble, amb els indis i amb els més marginats del seu país.

Hi podem fer molt agermanant pobles, escoles, associacions; denunciant les nostres empreses rapinyaires, etc., etc. Nosaltres, els catalans, tenim un gran deute amb Amèrica Llatina, ja que després de la guerra ens varen obrir les portes de bat a bat. Si no, que hauria estat d’homes com el Pep Poncell o d´altres, com Pau Casals, empaitats pels feixistes i els nazis a Europa?

La resta de l’any, a Reus, després de la teva feina diària, la remunerada, no pares. Per exemple, has escrit llibres. Ara em ve a la memòria “Les causes pendents”, un llibre d’entrevistes. Però n’hi ha d’altres.
Un anterior que es diu Aventurers i Solidaris i molts articles; fins i tot en tinc un traduït a l'angles i a l'italià, i alguns publicats en diaris com La Jornada, de Mèxic, o al diari Barricada, de Nicaragua. També em varen publicar una conferència que vaig tenir l’oportunitat de pronunciar a la Universitat de Mèxic, juntament amb personatges com Josè Bové, Vazquez Montalban i altres famosos del món contestatari. Però, sense cap mena de dubte, estic satisfet dels treballs que he publicat a l’Agenda Llatinoamericana, de la qual en sóc col·laborador des del seu inici.

I quan no escrius llibres, escrius articles als diaris i fas xerrades, com has dit; però, fins i tot, vas tenir un programa de ràdio propi. Explica’ns-ho.
He fet programes musicals a Radio Reus (SER); també a la mateixa emissora en vaig fer un de signe anti-militarista. Després a Punt 6 Camp n’he fet d’entrevistes; allí vaig portar a Xirinacs, Joan Carranza, les germanes de Puig Antich, Lluís Hernandez, la filla del Che Guevara, etc., etc. També he fet programes més curts, de contingut social, amb comentaris i música adients al tema.

I tota aquesta gran feinada per contribuir a aquesta lluita, inabastable, de defensar els que semblen perdedors d’aquest món globalitzat. Et sens satisfet de la teva tasca?
A mi m’ha fet créixer molt com a persona i jo intento aportar el meu gra de sorra contra la disbauxa a que ens té sotmesos aquest món, que globalitza les pèrdues econòmiques i que privatitza els beneficis. Els Estats Units són els màxims responsables d’aquest desordre internacional. Sempre ho he denunciat i ho seguiré fent.

Tota aquesta feinada seria suficient per a una persona “normal”, però tu, a més a més, també lluites per les causes de la nostra terra. Ets membre de Terra Sud, per exemple.
Seria una gran irresponsabilitat lluitar pel tercer món i desentendre’m de les qüestions que afecten el meu poble i el meu país. Lluito per a la independència de Catalunya, per a la demolició de les centrals nuclears, contra el treball precari, contra la política agrícola dels diferents governs catalans i espanyols, que han enfonsat un país eminentment agrícola com el nostre. Em vaig negar a fer el servei militar i faig objecció fiscal a l’exèrcit i a l’església. Properament espero apostatar, això significa demanar la baixa de l’església, del Vaticà.

A Vilaplana, en algunes ocasions, hi ha hagut un bon rebombori com a conseqüència de que Terra Sud s’enfrontés a alguns projectes municipals...
Vàrem néixer per frenar la possible urbanització de La Mussara; després hem fet al·legacions al pla urbanístic i ens vàrem oposar al model de plaça escollit per a la Riba; jo, que en sóc veí, estic a favor de que allí hi pot haver una plaça, però no aquells dos trespols inservibles que, a més a més, estan desnivellats amb el carrer i plens de barreres arquitectòniques. El model escollit em sembla un desastre que a mi personalment em va costar 275.000,- pessetes, com a veí.

Véns regularment al poble amb la teva família. On quedarien els teus projectes si haguessis nascut en un altre lloc?
Sóc de Vilaplana i n’estic orgullós. El suport que he rebut, i els anys d’adolescència al col·lectiu llibertari, varen ser decisius per al meu creixement militant i humà; amics com el Jaume Ritu, el Pitxi, el Pep Savall, el Josep M. Queralt, el Sisco Manu, el Jordi Mariné, han ajudat molt al meu creixement. I d’altres que varen influir en mi, com el Masdeu, l’Humbert, el Sisquet, l’Agustí, el Bequen, el Ponti, els meus germans.... Tinc estima per aquest poble i no hi tinc enemics personals, sinó adversaris en alguns temes, que la història s’encarrega de situar. A part dels amics polítics, tinc bona relació amb tothom i recordo, amb afecte, els primers amics de la infantesa, entre ells l’Isidre, de cal Consu, que per proximitat potser va ser el primer que vaig tenir. També recordo de l’escola companys com el Guillermo, el Valle, el Tomás, el Jaume Marceliano, el Benjamí, el Cardona, el Jaume Queralt, el Pep Xacó, l´Olles, el Joan Consu, la Isabel, la Mercè Mora, la Matilde, el Ton Queralt, el Tianu, etc., etc. Conviure amb ells també ha enriquit la meva vida.

I, per acabar, cap on veus que ha de caminar Vilaplana?
Necessitem trobar el nostre nou espai econòmic després de segles dedicats a l’agricultura; podem créixer, però no molt, donada la nostra limitació en recursos. Caldria creure en la possibilitat de tenir una clau de les diferents portes que obriran el parc Natural de les Muntanyes de La Mussara-Prades. Som un poble actiu, que ara està una mica ralentitzat, però crec que les noves generacions li donaran l’empenta necessària per dinamitzar la vida econòmica, associativa i cultural, que actualment sembla anestesiada. El gran avantatge que té Vilaplana, és que tots els que en som sentim una gran passió pel nostre poble, siguem d’esquerres, de dretes o senzillament vilaplanecs.



El Xavier és un personatge tan peculiar, que les preguntes pendents ocuparien l’espai de vàries entrevistes. Em deia, amb una certa despreocupació, que no li interessa massa què pensi d’ell la gent. Només li interessa, quan es mira al mirall cada matí, no sentir-se avergonyit de la imatge que hi veu reflectida, per no haver fet prou. És possible que algunes persones no coincideixin del tot amb el seu ideari. Tot i així, quants intentem, de debò, treballar per minvar les misèries que hi ha pel món?




Raquel Virgili




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots