La nostra gent - Homenatges | Revista 78

Xavier Joanpere, amic

Al Xavier el coneixia a través d’un company comú, en Jaume Soler, en Nic alcalde sandinista de la vila d’Arbúcies. La nostra relació no fou presencial, atesa la distancia geográfica que separava els llocs on viviem, ell a Vilaplana-Reus, jo a Sant Celoni, als peus del massís del Montseny. Des del primer moment que ens vàrem trobar es va palesar la nostra sintonia total a nivel humà, vehiculat a través del sentit del compromís. En la nostra relació, podriem dir que no ens veiem, però ens sabíem.
Vaig tenir l’oportunitat de tenir una vivència compartida al “tros”, on va mostrar-me el seu entusiasme per la vida al camp i el sentiment d’afecte als arbres.

I sobretot sintonia total i solidaritat cap a qualsevol variable d’explotació humana. Una part important de la seva passió luitadora la va orientar a Centreamèrica, de manea especial a Nicaragua, a Guatemala i particularment a Chiapas, a l’enton del zapatisme. En aquest darrer punt fou on l’entorn relacional nostre ens va apropar més, atesos el meus vincles personals amb Mèxic, on he treballat des de l’ecologia i l’ecologisme dels del 1995. Justament aquest va ser l‘any que vaig tenir l’oportunitat de conèixer personalment a Nelson Mandela, a Pretoria (Sudàfrica), en ocasió de la recollida de les seves mans del premi Global 500 de les Nacions Unides.

En aquest context sens dubte tan sorprenent com excepcional per a mi, vaig tenir l’oportunitat d’assumir i d’interioritzar pregonament la divisa ideològica i conceptual de l’estimat Xavier Joanpere: “les causes pendents”.

Recordo la frase de Mandela que ens va manifestar amb el seu to amable, alhora revolucionària: "no oblideu mai que la “gran causa pendent” del futur de la humanitat, és sens dubte la lluita pel medi ambient, aquesta és la gran causa. Cal subvertir les formes de relació dels humans amb el Planeta, erradicar les formes d’explotació sense límits del capital, abolir el dret de cuixa del humans cap als recursos naturals".

Puc asegurar que em va canviar la vida, fou la caiguda del cavall, em va quedar clar que el compromís amb el Planeta és essencialment social. No és extasiar-se contemplativament amb la bellesa dels paisatges, neguitejar-se per l’os panda o estovar-se davant d’una rosella margenera. Sense renunciar a aquestes sensibilitats naturalístiques, però a la manera del Xavier, Mandela ens va obrir el ulls a la necessitat del compromís i a la lluita pel medi ambient. Un medi ambient agredit i empastifat, que ens ha portat a una crisi social i planetària sense antecedents coneguts, que ha portat a les NNUU a declarar l’emergència climàtica.

Martí Boada
Global 500 de les NNUU
Campins, Baix Montseny. 3 de desembre 2019

Martí Boada

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

Xavier Joanpere, amic

Nou usuari

Usuari registrat