Entitats - Ampa escola | Revista 99

Vint anys de las reobertura de l'Escola

Hola a tothom.

Aquest any publicarem articles sobre el paper de l’AFA i la seva trajectòria durant aquests vint anys, des de la reobertura de l’Escola.

Per fer aquest escrit m’he posat en contacte amb les persones que han estat a la presidència de l’associació aquests darrers 20 anys, i els vaig demanar que em diguessin les seves impressions sobre els anys que van ser a l’AFA.

Així doncs, aquest escrit tot i no citar les persones que han estat al capdavant de l’associació, sí que recull les seves paraules i, per tant, l’hem escrit entre tots. De totes maneres, les paraules que ara llegireu us sonaran tant si heu estat membres de la Junta de l’associació, teniu relació directa amb aquestes persones, sou famílies de l’escola o vilaplanencs i vilaplanenques!

Quan “en el sorteig de rols” de la Junta de l’AFA et toca el paperet de la P, són diverses les sensacions que t’envaeixen en un primer moment. Comences una etapa i agafes un relleu que marcarà si més no, el primer any de la següent “legislatura” a la teva, i això és tota una responsabilitat. Però quan ordenes aquestes sensacions, i sobretot quan tens l’oportunitat que els teus predecessors et diguin com es van sentir en aquells moments; com ha sigut el meu cas gràcies a aquest escrit, veus que la il·lusió i les ganes de seguir millorant l’associació al costat de l’Escola, és l’emoció que més destaca no només en tu, sinó que m’atreviria a dir, en totes les persones que han acceptat aquest càrrec.

Quan entres a formar part de la Junta de l’AFA és, o bé perquè t’han vingut a buscar o bé perquè tens curiositat de saber com es gestiona aquesta des de dins. I és així com un grup de persones amb fills i filles en diferents cursos, que tot i ser del mateix poble i ser cordials els uns amb els altres, però sovint sense una relació social prèvia, estableixen un lligam i amb qui finalment s’adonen que, amb algunes d’aquestes persones, tenen més coses en comú del que s’haurien imaginat mai.

Formar part de la Junta de l’AFA significa passar moltes estones de reunions interminables i a hores bastant intempestives, amb ordres del dia que si en principi semblaven àgils, van complicant-se, perquè les perspectives dels membres de la Junta sempre són molt diverses! Tot i així, t’acabes posant d’acord, els riures pesen més i el treball en equip s’acaba imposant.

Podria anomenar les mil i una anècdotes que han explicat els presidents i presidentes que han passat per l’associació... les Colònies, el Ral·li, la Castanyada, el Carnaval, Sant Jordi i moltes activitats més que any rere any, Junta rere Junta, plantegen i planifiquen. Però el més important és que totes aquestes anècdotes acaben agraint la col·laboració de les famílies que no estan a la Junta, ja que sense elles res hagués estat possible!

Potser sí que sovint ens veieu “fent calerons” per a la nostra canalla, però és així com en 20 anys hem ajudat l’Escola a dur a terme les activitats, sortides, xarrades i propostes que han anat sorgint. L’AFA també planifica activitats que no es veuen a ulls de tot el poble i que són internes de l’escola; i està clar que sense “els calerons”, moltes d’aquestes altres activitats no serien possibles només amb les quotes que paguem les famílies.

Del que també m’he adonat amb aquest recull d’impressions, és que som una associació lluitadora! Sí! Hem lluitat pel que creiem just per als nostres alumnes en cada etapa d’aquests 20 anys. Hem lluitat al costat de la nostra Escola i de l’Ajuntament en les batalles que tocava, i també contra aquests quan hem cregut pertinent. Són innombrables les vegades que l’AFA s’ha reunit al llarg d’aquests 20 anys amb l’Escola o amb l’Ajuntament per decidir la més petita minúcia que pugui passar a l’escola o afrontar el neguit més gran d’aquell moment. Cada Junta ha fet el que creia oportú, el que en aquell moment volia sempre la majoria de les famílies i és així com ha de ser, perquè és així com les tres parts que formen la nostra escola (Claustre, Ajuntament i Famílies) troben la millor manera d’entendre’s per millorar i per buscar el més adient per la nostra canalla.

Ara tenim un menjador sostenible i amb un càtering com cal, tenim unes Colònies anuals com poques escoles poden presumir, tenim una Diada de St. Jordi impregnada amb l’olor de flors de proximitat, i tenim unes famílies tan esbojarrades com els membres de la Junta, que s’apunten a fer realitat tot allò que els proposis! Gràcies!

Ep, i tenim la millor canalla per qui lluitar, perquè és gràcies a ells i a elles que famílies completament diferents busquem qualsevol excusa per trobar-nos, per implicar-nos, per fer germanor i per seguir fent relleu!

L’any vinent toca renovació de presidència, t’hi apuntes?

Cristina Solé Aragonés



+ Publicar el meu comentari