Història - Geografia | Revista 80
Viatge a "Agion Oros" (Monts Athos) Grècia 2019 . (Capítol 4 i final )
MONESTIR SIMONOSPETRA. És sens dubte la construcció més atrevida de Mont Athos. El monestir de Simonospetra, literalment “Simó és Pedra” ocupa el tretzè lloc en la jerarquia de Mont Athos. email:
hospitality@simonopetra.gr
Història i descripció
Està situat a la costa sud de la península de Mont Athos, entre el port de Dafni i el monestir d’Ósios Grigroriou.
Està dedicat a la Nativitat de Jesús, que se celebra el 25 de desembre segons el nostre calendari. Al monestir hi viuen uns 50 monjos.
El monestir va ser fundat per Sant Simó a mitjans del segle XIV. El 1364, el dèspota serbi Jovan Ugljesa en va finançar la renovació i expansió. El 1581, Simonospetra va ser destruït pel foc i hi van morir gran part del monjos. L’abat Eugeni va viatjar als principats del Danubi per obtenir fons per a la reconstrucció. El principal benefactor va ser Miquel el Valent, príncep de Valàquia. Posteriorment, el monestir va tornar a ser assolat pel foc els anys 1626 i 1891. En els últims segles, els monjos provenen tradicionalment de Jònia, a l’Àsia Menor.
A principis del S. XX, Simonospetra va experimentar un període de recuperació i creixent prestigi en el món ortodox, particularment després de l’alliberament de la Santa Muntanya dels otomans i la guia il·lustrada publicada per alguns abats. Tanmateix, en la dècada dels cinquanta del segle XX, va sofrir un període de decadència i el 1963, quan Athos celebrava un mil·lenni de vida, les perspectives de futur eren pràcticament nul·les. El 1973, una nova germanor de 20 membres de les Meteora es va establir al monestir.
El “Katholikon” en la seva forma original es va construir al voltant de 1600, mentre que la forma que té avui es va concretar després del foc de 1891. El monestir té quatre capelles dins del seu recinte i vuit a l’exterior.
A partir de la dècada del 1990, el cor de Simonospetra ha obtingut un gran reconeixement pels seus enregistraments de música ortodoxa i bizantina.
L’arxiu del monestir conté documents en grec, turc i romanès; també manuscrits musicals i llibres. Gairebé tot és postbizantí.
La sagristia conté un tresor en obres d’art, icones, vestidures, plataformes, segells i gravats. Tanmateix, el tresor més important és la mà esquerra de Santa Magdalena que és considerada cofundadora del monestir.
Visita del monestir
A l'arribar i fora del recinte fortificat hi ha la botiga d’objectes religiosos. Vaig comprar dos CD de cants gregorians enregistrats pels monjos del monestir. El monjo que atenia em va donar la benvinguda i em va convidar a visitar el monestir.
Un porxo suportat per quatre pilars aixopluga el portal d’accés al recinte fortificat. Aquest fortament reforçat dona pas a un passadís corb amb pendent, que al capdamunt, a nivell del pati interior, queda tancat per una segona porta de seguretat.
Actualment està totalment reconstruït. En els alts murs exteriors que donen al penya-segat, penjats al buit, hi ha uns balcons correguts de fusta suportats per mènsules que no són recomanables per als que pateixen vertigen. Les vistes al mar i voltants són espectaculars.
Al centre del recinte hi ha la “Katholikon” (església principal).
Els horts, on fan el conreu de verdures, estan repartits en terrasses esglaonades per aprofitar la forta pendent del terreny, i, que per passar d’una a l’altra han d’utilitzar llargues escales.
14,00h.- Vaig sortir a peu pel senderó que va al monestir de Grigoriou.
El camí, amb molta pendent, està empedrat i ordenat mentre passa pel costat dels horts, però ràpidament es torna pedregós i feréstec fins arribar a nivell del mar. El senderó, després d’un tram mig costerut, s’acaba en una pista que et porta al monestir de Grigoriou. El recorregut dura aproximadament 1h.
MONESTIR GRIGORIOU. És tracta d’una edificació imponent que sobresurt per sobre de les roques del costat sud-oest de Mont Athos. email:
imog@cosmotemail.gr
Història i descripció
Va ser fundat al segle XIV (1371) per l’asceta Grigorius l’Hesicasta, deixeble de Sant Gregori de Sinaí. Està dedicat a Agios Nikolaos de Myre. Celebra la festa del 6 al 19 de desembre.
L’amenaça otomana va obligar Gregori Hesicasta a abandonar la Santa Muntanya i demanar refugi al rei Llàtzer de Sèrbia. A l’edat Mitjana, la majoria dels monjos són originaris del Balcans, sobretot de Sèrbia i el monestir rep subsidis el 1539 gràcies a Stephen V de Moldàvia. El 1761 va ser devastat per un incendi i les relíquies del seu fundador van ésser transportades a Sèrbia. Va ser restaurat gràcies a Constantin Mavrocordato.
Els incendis de 1500 i 1763 van destruir l’arxiu.
El 1840 es va tornar a convertir en cenobi. El nou “Katholikon” va ser construït el 1770, el segon nàrtex el 1840 i la capella d’Aghios Georgios el 1851.
El monestir posseeix uns 279 manuscrits, 11 dels quals en pergamí. Té una biblioteca d’aproximadament 6.000 volums. Entre els tresors hi ha una petita part de la veritable Creu, relíquies de sants, la icona de la Mare de Déu Palaiologina. Avui és una comunitat d’uns 70 monjos.
L’estada al monestir
15,00h. Vaig arribar al port i des d’allí s’ha de pujar un tram en rampa d’uns cent metres per arribar al portal d’entrada de la fortalesa que acull el monestir. Un cop dins, em vaig dirigir a la sala de rebuda d’hostes on un monjo, d’edat avançada, em va oferir dolços i aigua i em va acostar la seva mà perquè la hi besés. Vaig inscriure’m al llibre de registre i em va assignar llit a l’“Archontaki” (edifici per als hostes) situat al port, fora del recinte fortificat. Aquest cop l’habitació tenia 6 llits que vaig compartir amb dos pelegrins més. Al port, que estava en obres, a més a més del l’“Archontaki” hi ha una botiga d’articles i records monàstics per als pelegrins, magatzems i una barca de pesca.
Un dels pelegrins i company d’habitació que venia de Moldàvia i parlava l’anglès em va informar que aquell dia, amb motiu de la festivitat dels “Sants Apòstols”, els monjos havien organitzat actes especials al monestir.
Per aquest motiu, aquell dia eren molts els pelegrins d’arreu del món ortodox que hi havien arribat. El company de Moldàvia em va dir que era el tercer any que hi assistia.
Les activitats previstes aquella tarda, nit i demà al matí eren:
17,00h.- Cerimònia religiosa
18,00h.- Sopar. L’àpat va consistir en un plat de verdures i fruita i sense la companyia dels monjos.
19,00h fins a les 02,00h Cerimònia religiosa
02,00h fins a les 07,00h Descans
07,00h fins a les 10,00h Cerimònia religiosa
10,00h.- Dinar
En total més de 10 hores d’actes religiosos a l’església.
Davant la curiositat, vaig assistir a totes les cerimònies, encara que amb dificultat i incomoditat ja que al no ser creient, no em van deixar passar a l’interior del temple junt amb els ortodoxos i vaig haver de seguir l’acte litúrgic, a peu dret, mirant pel buit de l’única porta que comunicava la primera sala amb la resta de l’església.
El que vaig trobar més interessant van ésser els càntics dels monjos.
Divendres, 12 de juliol
De totes les cerimònies, la més esplèndida va ser la darrera, entre les 7 i 10 del matí de l’endemà.
Van oficiar la cerimònia 5 monjos vestits de gala amb túniques de color blanc amb estels daurats. Segurament devien de ser representants d’altres monestirs o... Durant l’acte van encendre moltes més espelmes dels llums portaespelmes penjats del sostre, els baixaven amb cordes per mitjà de corrioles per poder-les encendre. En el moment àlgid van fer balancejar un dels llums portaespelmes encesos que fins i tot van fer rodar, també van instal·lar un faristol al centre de la zona on s’oficiava la cerimònia per col·locar-hi un llibre que havien tret de la part més sagrada del temple i que va llegir el monjo principal de l’acte. Per dues vegades, aquest, va passar amb un portaencens fumejant i fent sonar uns picarols, perfumant a cadascun dels que seguíem l’acte.
Els càntics d’uns monjos, a doble veu, omplien l’ambient i els altres anaven i venien d’un lloc a un altre sortint i entrant de l’església, col·laborant en la litúrgia o per descansar una estona.
La cerimònia va acabar repartint la comunió als pelegrins i monjos. També van exposar relíquies de sants per ésser venerades pels creients que havien tret de la part més sagrada de l’església.
Per a tothom, creients o no, a la zona de l’entrada, on jo estava, van deixar un bol ple de petits daus de pa sucats amb vi negre que al sortir de l’església tothom anava agafant.
10,00h.- El dinar va ser també especial. Els hostes vam dinar junt amb els monjos però en taules separades. Durant l’àpat, un monjo anava llegint textos religiosos.
De menú hi va haver un tomàquet per amanir, peix al forn amb carbassó cuinat amb salsa de mostassa, una poma, pastís de xocolata amb una cirera confitada al damunt, pa (de motllo), aigua, vi (negre), oli i sal.
En acabar l’àpat, i dins del mateix refectori, un cor de monjos ens van obsequiar amb uns càntics.
Ja sigui per l’excepcionalitat de la celebració, el silenci no va ser gaire respectat. La taula del meu darrera, en què tots eren monjos, no van parar de parlar (fluix).
Voldria afegir que tots els monjos que vaig veure no es tallen els cabells ni s’afaiten; tots portaven barba i el pel del cap recollit amb una cua.
També en tots el monestirs hi havia instal·lacions d’electricitat, aigua sanitària, hidrants contra incendi, internet... En aquest monestir (Grigoriou), l'electricitat la generava un grup electrogen, situat al port.
11,10h.- Sortida del ferry del port del monestir de Grigoriou en direcció a Dafni. El bitllet es pot comprar a dalt del vaixell.
11,30h.- Arribada a Dafni. Allí fan baixar a tothom del ferry. Per embarcar cap ha Ouranoupolis cal comprar un nou bitllet (3,50 Eu).
12,23h.- Sortida del ferry en direcció al port d’Ouranoupolis amb parada a 6 ports de diferents monestirs com: Pandeleimonos (rus), Xenophóntos, Docheiaríon i els “arsanás” (petits ports) de monestirs interiors com Konstanmmonitou i Zografou i Chilandaríou.
14,35h.- Arribada a Ouranoupolis.
Fi del viatge.
Jordi Royo Bieto, amb la col·laboració de M. Mata.
setembre del 2019
Jordi Royo Bieto
+ Publicar el meu comentari