Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 80

Un mal endèmic o reparable?

Fou un 25 de maig de 2020. Ja veurem si la història recordarà aquesta data amb lletres majúscules, com un punt d’inflexió o bé acabarà passant amb el temps com tantes altres vegades per tal que tot quedi més o menys igual. Sabeu de quina data parlo? Aquell dia George Floyd, un ciutadà nord-americà, moria a conseqüència de l’abús policial. Bé, potser seria més correcte dir un ciutadà afro-americà per contextualitzar la notícia i la seva importància.

A partir d’aquí tota una sèrie de protestes i aldarulls als Estats Units que es van estendre a d’altres ciutats del món, la notícia del moment que ens servia per desconnectar una mica de la pandèmia mundial. Les imatges de com un policia aplicava una tècnica d’estrangulament fins que George Floyd deixava de respirar tot i les seves peticions i súpliques. “I can’t breathe” (no puc respirar) es convertia en el lema de les reivindicacions.

La cruesa de les imatges tornava a despertar la consciència d’una part de la societat nord-americana, una societat que sap que, tot i les seves lleis i que sobre el paper tots els seus ciutadans tenen els mateixos drets això no és veritat a la pràctica per diversos motius que serien llargs d’analitzar. Nosaltres ens quedarem amb la visió del cinema.

Coneixem bé la història nord-americana, potser a grans traçades però és ben conegut, gràcies a les seves pel·lícules, el seu passat esclavista. La guerra per la seva independència no va portar a la llibertat a tota la seva població, almenys més enllà del paper i fou una nació esclavista la que en va sortir. Fou necessària una altra guerra civil per abolir l’esclavitud tot i que no pas la segregació.

En general, el cinema ha estat benvolent amb aquella època històrica i és impossible obviar una de les grans pel·lícules de la història: Allò que el vent s’endugué (1939). Durant uns dies coincidint amb el zenit de les protestes la plataforma HBO la va retirar del seu catàleg per retornar-la poc després –havent rebut nombroses queixes- amb un comentari que descrivia el seu context històric. De ben segur que l’heu vist. Què en penseu? És una pel·lícula de caire racista o bé se’n fa un gra massa?

Cap debat és fàcil però és veritat que el to general de la pel·lícula és la pèrdua d’un estil de vida gairebé romàntic on la relació entre esclaus i esclavistes era més aviat paternalista que d’explotació econòmica, una relació perfectament funcional i natural que fou pertorbada de manera innecessària amb una guerra.

Aquesta visió certament bucòlica fou transmesa per bona part de les pel·lícules del Hollywood clàssic on s’obviava qualsevol conflicte. Es podrien argumentar temes econòmics ja que no era qüestió de fer enfadar a la meitat de la possible audiència –l’estrena de la cinta i l’ambientació d’Allò que el vent s’endugué només es separen per uns setanta anys- però també hi havia motius estructurals de la pròpia indústria. Precisament Hattie McDaniel es convertia en la primera actriu afroamericana en guanyar l’Òscar pel seu recordat paper de nodrissa que intentava frenar a la consentida Scarlett i des d’aleshores no arriben a la vintena els intèrprets afroamericans que ho han aconseguit. I ja ha plogut. I això que parlem de les cares més visibles, la de la interpretació, perquè podem fer-ho extensiu a la resta de categories tècniques o de direcció.

Altres cintes clàssiques segueixen els mateixos tòpics sent Canción del Sur (1946) el més clar exponent. Una pel·lícula Disney, sí, Disney paradoxalment pionera en la combinació d’imatge real i animació. Potser a pocs de vosaltres us sona el títol i us deu estranyar ja que tot i l’ampli catàleg de la companyia del ratolí la majoria dels clàssics ens resulten familiars però ja fa anys que l’amaga de la seva oferta perquè és força ofensiva basant-se en estereotips racials. De tota manera si busqueu per Internet encara la podríeu trobar per valorar-la per vosaltres mateixos.

És clar que darrerament podem trobar cintes menys complaents amb aquells temps com ara 12 años de esclavitud (2013) o l’infern que viu un home lliure de color quan és segrestat i portat al sud per treballar com a esclau. Amistad (1997) fou un intent no massa reeixit d’Steven Spielberg –cas estrany en la seva carrera- per portar-nos el drama de l’esclavitud en una època poc coneguda a cavall entre les dues guerres i amb un país que començava a dividir-se pel tema de l’esclavitud. Potser massa drama judicial i poc humà pel meu gust.

Curiosament no era la primera aproximació d’Spielberg al drama racial. Entre els seus grans èxits comercials dels vuitanta va intentar guanyar-se el respecte de la indústria amb El Color Púrpura (1985). La pel·lícula situada a la primera meitat del segle XX ens parlava de les dures condicions de vida de Celie, embarassada del seu pare i venuda en matrimoni a un home que la maltractarà bona part de la seva vida.

Deixarem l’època contemporània per un altre capítol però deixeu-me acabar amb dos exemples que mostren com la segregació feia que les persones de color exercissin com a servents ja fos a la Casa Blanca com es veu en El majordom (2013) cinta basada en fets reals que repassa la vida de Cecil Gaines on va servir, com a majordom és clar, a diversos presidents nord-americans de la segona meitat de segle XX i on veurem la lentitud d’avanç en l’aplicació dels drets civils i Criadas y señoras (2011) on les dones de color porten a terme totes les despeses domèstiques i crien els nens blancs en unes condicions econòmiques lamentables conseqüència d’unes tradicions racials encara no superades.

Diverses pel·lícules que ens permeten veure una evolució històrica força interessant per entendre com les ferides mal tancades d’ahir continuen sagnant avui en dia.


Joan M. Rovira




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots