Activitats | Revista 3421/10/2008

Tirar pilotes fora. Sobre els enderrocs

Resposta a l’exalcalde de l’Aleixar. Carta publicada el 28-8-08

Senyor Conrad Mariné Abelló

“De moltes maneres es pot cloure un expedient”. Ben cert és, tot i que la millor manera és la de no obrir-lo, però un cop iniciat i sentenciat, no fer complir el dictamen, és delicte.

Els permisos de construcció verbals acompanyats de copets a l’espatlla tot dient que “ja ho arreglarem amb una multa”, tal com han denunciat públicament els veïns afectats, es pot fer en un negoci privat, però mai en l’administració pública basada en acords parlamentaris.

Jo també em sumo a la vostra opinió en contra dels polítics que edifiquen la seva gestió en la crítica dels anteriors. Altra cosa és el fet que no paréssiu atenció en que la regulació de construccions va ser el cavall de batalla del programa presentat pel govern actual durant la campanya electoral.

La “realitat de molt difícil solució” s’havia d’haver anunciat als veïns amb una circular o assemblea. Sembla que no ho vèieu igual quan a través del diari, amb la vostra fotografia inclosa, us anunciàveu així: “El crecimiento ha de ser limitado para no perder la identidad”. Veritable demagògia de propaganda pre-electoral a càrrec de les arques municipals.

Els contribuents tenien tot el dret de no assabentar-se’n a misses dites.

En contra de l’ocultisme que tanta força va donar-vos, em quedo amb la transparència administrativa i els compromisos populars que permet la pràctica de la democràcia participativa.

El funcionament de l’actual administració local, mai vist a l’Aleixar, m’ha permès formar l’opinió en base a la qual us adreço aquestes ratlles. Puc també dir-vos que l’actitud que heu emprat vers els enderrocs i l’annexió d’un terreny a l’ermita de Sant Blai no té cap sentit perquè s’han seguit les gestions per vos iniciades i que figuren a la documentació, signada per l’exalcalde, de l’arxiu municipal. Negar-ho ara és fer el fariseu.

Seguint la vostra carta i allí on dieu “nosaltres no ho hauríem fet" (els enderrocs), caldria que assistíssiu als plens o assemblees per informar al públic de com ho faríeu vos per no complir la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De no ser així i de continuar amagant-vos, deixeu que s’actuï com s’està fent.

Senyor Mariné: La justícia és lenta però arriba. Ara arriben les sentències de les denúncies que vos vàreu cursar a veïns seleccionats ves a saber amb quin criteri. Són els caps de turc que heu creat.

Per intuir el què passarà demà caldrà que doneu temps al temps per poder afirmar, tal com es pot fer avui, qui no ha passat pel regat. El dogma de fe serveix per la religió en contra de comprovants necessaris per l’administració pública.

El grapat de càrrecs que durant 14 anys heu dedicat a la política (regidor, alcalde i conseller comarcal) haurien d’haver-vos ensenyat que “l’eficàcia política legal i humana” no vol dir marejar la perdiu volent vendre fum als ja castigats, moral i econòmicament, veïns afectats. Això no és anar de legalista.

Tants anys de política legalista-absolutista deixen molt de rastre i jo intueixo que aquesta, la vostra actitud, és una autoprotecció en forma de cuirassa per casos que aniran sorgint sense buscar-los.

És allò que tanta pràctica en teniu i que col•loquialment en diem: tirar pilotes fora.

Cordialment:

Andreu Vernet Martí. Setembre de 2008

Andreu Vernet Martí