La nostra gent - Records | Revista 63
Tiet Ezequiel
El
tiet Ezequiel va morir el juliol passat. No podia haver fet un final d' acte més acordat amb la seva manera de ser i de viure. Discretament, sense donar feina. Silent.
La seva vida dels darrers anys va consistir a anar trescant amunt i avall pel poble amb dues crosses; ara assegut als malecons, ara passant estones a ca sa germana, la Mercè, ara desant-se a casa, a passar-hi la nit, ben sol. La seva dèria dels darrers temps era d'arrencar "alguna rialla" a qualsevol vilatà o passavolant que es trobava. I se'n vantava, "la vida es prou feixuga, prou isolada, ¿a què més puc aspirar sinó a oferir o intercanviar amb algú un bon ratet, una rucada, una rialla?. Em sento ben pagat, ben acompanyat, si dono el crit a algú i veig que se n’alegra...".
El tiet Ezequiel es va apagar com un moixó captiu. ¿Qui com ell havia trescat tants camins i sabia totes les rovelloneres del terme? ¿Qui com ell havia arrabassat boscos, escurat mines, fet de granger, de paleta, de jardiner, d'horticultor, plegat tantes avellanes, i escrit poesia...? Va treballar molt, durament i sàviament, com un pagès a l'antiga. I des de ben aviat. Des dels disset anys per guanyar-se el jornal quan el pare, l'avi Mangol, empresonat a Salamanca, feia tanta falta a casa. Els vencedors de la guerra havien senyalat els desafectes al nou règim, veïns delators a qui un ras afiliat socialista els semblava la mateixa encarnació del dimoni judeomaçònic. Disset anys i a punta de dia cap al tros fins que el sol es ponia per dur un trist jornal a casa. I gràcies. Així anaven les coses pels vençuts de les
classes subalternes. -"I clavant l'aixada miraves cap al cel i pensaves en les hores que encara faltaven de dia i t'agafava aquella suor freda, aquella angúnia". I encara hi havia temps als vespres de fer teatre a la sala parroquial i de cultivar la vel·leïtat literària i poètica. Una obra poètica que supera de llarg els estàndards de la poesia familiar de sobretaula.
Resseguint els viaranys
No trobava cap petjada,
Una n'he vist, Déu del cel,
Però era de tornada. (*)
No es va casar, potser per deixadesa, potser per covardia, potser per un nihilisme primari davant de les convencions de la vida social, potser per defugir responsabilitats o simplement per una natural inclinació a dir no. Així va erigir-se en l'oncle conco de la família. Un
tiet proper i confident, cultivat i sensible. Així el recordaré sempre, engrescant la meva tendra vocació artística i donant-me ales, potser aquelles mateixes que a ell li havien estat negades. Encara conservo el cavallet de pintor que em va construir i tinc molt viu el record d'aquells fascicles de l’Enciclopèdia Catalana que arribaven a casa seva allà pel 68 (potser la primera que hi va haver a Vilaplana) i que consultàvem amb avidesa.
Hi va haver a la seva vida un període d'activisme polític. Aviat, als anys de la transició, es va afiliar al PSC, ho va fer per consciència de classe i per un deute filial amb l'avi
Mangol. Res el feia posar més nerviós que el llarg periple convergent que s'albirava al país. Va compaginar amb tota naturalitat el seu ideari socialdemòcrata amb un profund sentiment catalanista. Tot això succeïa quan l'incipient govern del PSOE prometia i feia creure que la diversitat cultural i lingüística espanyola serien un actiu d’enriquiment mutu, un model d'estat plurinacional. Tot sabem com han anat les coses a can PSC/PSOE, i ell, molt abans de la deriva unionista del socialisme estatal i també veient com les coses es coïen a la cèdula vilaplanenca, se'n va desfer. Aquest va ser un gran desencant a la seva vida. Va dir no al partit, però el seu cor va seguir sent de batec socialista fins al final. Gregari, això sí. Com gregari va ser amb tots els aspectes de la vida. Un practicant del "diguem no"
raimonià, un tossut a qui les circumstàncies històriques, polítiques i familiars van confinar al racó dels vençuts i dels temorosos. I així fins al seu final en què, ja fora del tros, cremava l'últim alè pels carrers del poble articulant uns genolls esmolats pel transitar de margeres, còrrecs i senderons d'aquestes muntanyes que es coneixia pam a pam. D'aquí la relació amb l'Albert Manent, com a "sherpa" sempre disposat a trescar i a dictar toponímies, noms de lloc, de masos, de barrancs, de racons, de coves, de senders, de baumes...
Va tenir un tram final en solitud, immerescut i trist, un temps de la seva vida en què li emergia entusiàsticament el record d'aquell viatge al cor d'Europa, amb els seus amics "els suïssos", aquell viatge -l'únic de la seva vida-, que fou una mena d'immersió a l'illa de la utopia, un viatge que li plaïa de reviure sovint, a la mínima ocasió i en qualsevol auditori.
Va marxar el
tiet Ezequiel sense fer soroll, sense cridar l'atenció, sense reclamar-la, com havia viscut. Va marxar en sec, com si hagués posat voluntàriament el punt final a un seu poema definitiu. Un poema escèptic, potser, el final de poema d'un home desprès i complex i amb unes potencialitats que el context no van deixar expandir. Un treballador incansable i enamorat de la terra d'aquest racó de món...
"El camp sens mor, no el ploreu,
l'última fulla està al caure..." (*)
I, com el poeta, va marxar lleuger d'equipatge i sol. Tot sol, el
tiet Ezequiel.
Salvador Juanpere i Huguet
Febrer 2016
(*) versos del poema
La nostra esperança
Salvador Juanpere i Huguet
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
23/01/2024Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
23/01/2024Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
La casa també era coneguda com a Ca la Roja.
SITUACIÓ...
20/01/2024Passatemps, Portada
PA I DROGUES
El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
17/01/2024Recerca, Cuina, Portada
És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
17/01/2024Entitats, Escola, Portada
Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
17/01/2024La nostra gent, Notícies, Portada
Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
17/01/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
Pugen els enllaços matrimonials.
Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
17/01/2024Entitats, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
17/01/2024La nostra gent, Homenatges, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
Enguany, la Festa de la...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Genís Torres Aymamí
6 d'octubre de 2023
Bona nit a tothom,...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
2022
Jordi Mariné Anguera 90 anys ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Jordi Olivan Torralba ...
17/01/2024Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada
La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
17/01/2024Opinió, Articles, Portada
La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
17/01/2024Recerca, De cinema, Portada
La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
17/01/2024La nostra gent, Records, Portada
Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
17/01/2024Literatura, Lingüística, Portada
Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
17/01/2024Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada
Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
17/01/2024Recerca, Casos i coses, Portada
A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres.
Era el...
17/01/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
17/01/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
NO A LA GUERRA
Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
12/11/2023Passatemps