Recerca - Natura | Revista 68

Senyals: De Vilaplana a la Mussara

“ I el camí, com el paisatge, és un estat d’ànim; per això de sobte el moviment s’atura, el repòs s’imposa i la realitat es contagia d’imaginació”
Aquest fragment del crític literari Ricardo Gullón em serveix per presentar el nou recull de Senyals de l’artista reusenca Fina Royo Abelló perquè condensa part de la simbologia que nodreix aquestes cinc aquarel·les.

Aquests Senyals d’ara conflueixen en un mateix Camí: el de Vilaplana a la Mussara. Un recorregut que entronca en un àmbit més íntim que, conscientment o no, l’autora ens en vol fer partícips emotivament. I ho recrea d’una forma circular. Per una banda, ascendint pel serpentejant camí de les Tosques i, de l’altra, descendint per la sendera intricada de les Campanilles, o a l’inrevés, tan s'hi val. D’aquesta forma, tanca el seu pelegrinatge real i artístic del cercle que ens vol mostrar o suggerir, i on hi podem desxifrar diversos relats discursius.

D’una banda, l'antítesi entre un camí present que tenim a l’abast i que reconeixem per l’entorn proper i per les històries que ens són familiars i de les quals les pedres en són fonts testimonials de comunicació... enfront un altre camí passat com símbol primigeni en que l’ésser humà va fugir per conèixer nous paisatges. En aquesta segona peregrinació, podem concebre la vida com un itinerari vital, amb l’esser humà com a viatger a peu sobre aquesta via. Per tant, se’ns fa present un dels primers tòpics universals de la literatura i de l’art: l’Homo Viator.

Pel camí, Fina Royo, peregrina i inicia una apassionant aventura per observar amb ulls d’experta taxidermista els més ínfims detalls que l’envolten: fulles, branques, pedres, marges… lligams cromàtics de llum i de formes. El camí com el paisatge esdevenen un estat d’ànim. A partir d’aquesta introspecció, la pintora focalitza de nou, amb enginy, poètica i detall: figures, escletxes, volums, textures, taques...

El seu traç, la disposició de les formes i la complementarietat dels seus colors, que s’integren amb el paisatge, amb les seves llums i ombres... fan que les aquarel·les traspuïn sobrietat arquitectònica, equilibri, harmonia i talent perquè el conjunt pictòric s’ompli de Vida. Tots els Senyals, en aquest Camí reconegut i evocador, tenen, com bé deia Royo, un aroma comú: l’interès personal per la petjada humana en la memòria del lloc i el renovat vincle amb l’entorn.

Tanmateix, mentre es peregrina pel camí, la viatgera dubta en descobrir els senyals del seu destí ja que la sendera sempre es bifurca. I li cal escollir els possibles encreuaments que li sorgiran. Per això, com deia Gullon, el moviment s’atura i el repòs s’imposa.

Finalment, la realitat que copsa l’artista, de primer retratada i desprès plasmada subtilment en el paper, taca a taca, queda contagiada per la imaginació que transforma en obra d’art. I així, sorgeixen de nou aquestes cinc petites joies per on ens fa transitar Finament.

Vilaplana, març de 2017
Josep Maria Garcia Abelló

Josep M Garcia Abelló

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

Senyals: De Vilaplana a la Mussara

Nou usuari

Usuari registrat