Activitats | Revista 3615/05/2009

Rutes per a caminar: per les muntanyes de Tivissa

Aparquem a l’avinguda d’entrada a Tivissa, damunt del camp de futbol (som a 310 m).

Anem a buscar l’inici del sender i camí que puja a la Llena. Encarats a les muntanyes de Tivissa, és un sender que surt a mà dreta, enfilant-se per la roca. Hi ha marques de PR (ratlles grogues i blanques). Al començament va de pla, però després puja fent revolts. El camí és empedrat i amb marges i parets de pedra seca; es conserva força bé. Pel camí trobem alguns cartells explicatius sobre fauna, flora i alguna anècdota.

El camí empedrat s’acaba al coll de la Llena. Seguirem cap a mà esquerra, per pista. Poc més endavant hi ha un trencall que porta als repetidors; nosaltres seguim recte, per la pista principal.

Arribem a una cruïlla de pistes. Nosaltres continuem recte, cap al coll de Monetze, deixant una pista a la nostra dreta (que ens permetria arribar a l’ermita de Sant Blai). Encara seguim el PR.

Coll de Monetze (638 m). A mà esquerra, un trencall va al corral de Riba. Continuem recte per la pista, encara marcada com a PR, seguint el camí dels Arriers que assenyala el pal indicador. A la nostra dreta tenim les crestes de Missamaroi.

Arribem a un pal indicador que ens informa de la direcció cap on es troba la font de la Melica. El sender que hi porta és poc evident, però fa poc que les marques de PR han estat repassades i, per tant, només cal seguir-les. El sender fa cap al barranc, després de passar a prop de la font esmentada. Seguint les marques ens endinsarem pel llit del barranc o hi passarem ben arran, fins arribar al corral de la Torre.

Al corral de la Torre, que veiem a mà dreta, el sender es converteix en camí momentàniament. Hi veiem, també, el símbol de la Ruta del Carrasclet (dues fulles de carrasca de color groc). Seguim pel camí, el qual es converteix força aviat en un sender molt agradable de pujada que va per la dreta del barranc de la Melica, i que baixa fins al llit un parell de vegades.

Arribem a l’aiguabarreig dels barrancs de Melica i de Jovara, una mena de plaça plena de pedruscall (segurament arrossegat pels dos barrancs). Abandonem el PR (que se’n va cap al coll del Rourar - mas de Genessies - Vandellòs) i girem cap a l’esquerra, cap al nord, endinsant-nos pel barranc de Jovara. Per cert, som al límit de l’EIN Muntanyes de Tivissa – Vandellòs. Estem seguint un sender que, a trossos, va encaixonat entre les roques. Sembla ben bé que estiguem enmig d’enlloc.

Arribem a un lloc on veiem un sender que surt cap a la nostra esquerra. Hi ha una fita. Abandonem el sender per on veníem fins ara (el qual ressegueix el barranc dels Ullals de Jovara i arriba fins al portell de Jovara o d’Atzavara) i agafem aquest sender que surt a mà esquerra i que continua barranc de Jovara amunt. Al nostre voltant veiem, de tant en tant, restes de marges.

Entrem en una mena de circ. Al punt en què comencem a veure les Miloques de Quintana, hem d’estar a l’aguait. Unes marques de PR i alguna fita ens indicaran on cal agafar el pujador del Fesol, un sender més perdut que l’actual i que surt a mà esquerra.

El pujador del Fesol s’enfila per entremig dels marges abandonats i arriba al peu d’una tartera. Cal pujar per la tartera (veurem marques de PR) i arribem al peu d’un grau que s’obre pas per superar l’últim recingle. Som al capdamunt de la Llena i les vistes són precioses amb el mar, el Delta i el Montsià al fons.

A partir d’aquest punt no hi ha un sender definit. Ens dirigim cap a la dreta, és a dir cap al nord, amb la mola de Genessies a la nostra dreta, i després cap al nord-oest intentant no perdre alçada i mirant d’esquivar en la mesura que es pugui el bosquets de pins i els coscollars. Tot i això, serà inevitable fer petits sifons.

Ens anem apropant cap als cingles i arribem a tenir una vista en línia recta cap a la xemeneia de la central nuclear d’Ascó. Resseguim el cingle i acabarem trobant unes fites de pedra que hem de seguir. Passarem pel costat del final d’una pista abandonada. Nosaltres continuem seguint les fites. Aquest sender ens portarà per la vora dels cingles de la Llena i ens permetrà tenir vistes cap a les parets, però sobretot cap a les muntanyes del nostre voltant, el Priorat i la Ribera d’Ebre.

Després d’un seguit de puja i baixa, arribarem al grau del Margalef, senyalitzat amb un pal indicador. El grau primer baixa, després va de pla i finalment s’enfila lleugerament. Seguim les fites per anar a buscar el grau de Pinangleres. A l’inici del grau hi ha un pal indicador amb la informació Tivissa – Ruta del camí de la Llena – Aires de Tivissa. Aquest grau baixa molt dret i sense pèrdua cap al llit del barranc de la Foix i cap a Tivissa, a on entrarem pel carrer del càmping. Per anar a buscar el cotxe, hem d’anar cap a l’esquerra.

Mapa: Muntanyes de Vandellòs. Escala 1:20.000. Editorial Piolet.

Ester Borràs Giol



+ Publicar el meu comentari