Natura | Revista 1029/12/2002

Quin Rovelló és qui?

De rovellons n’hi ha un grapat, tots amb les seves diferències, però a tots els anomenem rovellons. I ho són. Però hi ha unes característiques, fins i tot uns noms, que els donen personalitat.

Els noms.
El nom científic dels rovellons és el de lactari, o Lactarius (nom científic en llatí), que vol dir que té llet, i això ho podem comprovar si fem un tall a les làmines. El color del làtex quan fem el tall ens dirà quin rovelló tenim a les mans, sempre que ho sigui.
Si ens surt de color pastanaga tindrem un pinetell o lactarius deliciosus (Lactari deliciós). Aquest bolet també el coneixen en altres contrades de Catalunya com pinenc, rovelló d’obaga, peratxe. Els castellans en diuen nízcalo, níscalo o seta de pino, els vascos esnegorri, els francesos lactarie déliceux, els portuguesos o cogumelo-de-leite, els italians lepancendro buono, els anglesos milky agaric, els alemanys echter reizquer o kiefern-blutreizker, els russos Рыжик, els japonesos , els xinesos ... Quasi bé tots els idiomes volen dir el mateix, o això vull creure, encara que els francesos no s´han escarrassat gaire, no?. I els alemanys, que sembla que ja se’l mengin.
Una altra espècie de rovelló és el Lactarius sanguifluus (que flueix sang) aquest té la llet de color violaci. És el rovelló rovelló, però també podem sentir que l’anomenen vinader, esteper, rovelló de solell, esclata-sangs. En els altres idiomes no el diferencien del pinetell, encara que els francesos ara son més originals i li diuen lactarie vineux.
També podem trobar el rovello vinós o Lactarius vinosus que té la llet d’un color més pujat que l’anterior, tirant al del vi. I un altre de ben curiós: Lactarius semisanguifluus, al qual si li fem un tall a les cartes, la llet primer és de color ataronjat, després vermell, i després és de color vinós. És com si fos un tot en un.

On i quant es fan?
Sota els pins principalment i si els temps acompanya (cosa estranya), des de finals d’estiu i durant la tardor. A partir d’ací ja depèn d’un ventall de possibilitats: que encertem la rovellonera, que no estigui repassat per parcel·listes, pixapins....(Podeu repassar l’argot en anteriors números del Txinc-Txenc).

Qui és la mare?
El que en diuen la mare del rovelló, resulta que és un altre fong (Hypomyces lateritius) que parasita el bolet i li provoca malformacions: desapareixen les lámines, deixant aquesta part de color blanc. Si ve del pinetell en diuen pinetella i si be del rovelló, rovellola o mare del rovelló.

Ep!!!
N’hi ha un que li diuen rovelló de cabra o rovelló bord (Lactarius chrysorrheus), i és el primer que trobem al bosc i ja ens fa dubtar. És un bolet d’una coloració pàl·lida amb llet blanca al principi, que és torna groga amb contacte amb l’aire. És fa sota alzines, roures i castanyers. Ja se sap que en cas de dubte s´ha de consultar a un expert, que a Vilaplana n’hi ha molts, i sinó, rebutjar-los, que ens estalviarem un bon mal de panxa.

Els rodolins.
*Al rovelló cerca-li companyó.
*On hi ha la llora el rovelló plora.

La recepta.

1 Kg. de rovellons, 500 gr. de macarrons, 2 talls de cavall o vedella tallada a trossets, 1 ceba ratllada, 500 gr. de tomàquets rallats, llet, farina de blat de moro, farigola, orenga, mantega, oli d’oliva, sal i pebre.

Agafarem la meitat dels rovellons tallats a bocinets i els fregirem amb oli. Els reservarem. Amb el mateix oli, farem la sofregida dels macarrons amb els ingredients indicats i la resta dels rovellons. Una vegada fet tot això barrejarem els macarrons colats amb la sofregida hi ho disposarem amb una plàtera per anar al forn.
Per fer la beixamel, per un costat diluirem una cullerada sopera de farina en un tassa de llet, i per un altre, passarem per túrmix llet i els rovellons que hem reservat al principi. Ha de quedar com un puré. A continuació sofregirem la resta de la ceba ratllada amb mantega. Una vegada està al punt, hi afegirem la farina diluïda amb llet, el puré dels rovellons i una miqueta de sal, i anirem remenant perquè no s’agrumolli. Una vegada tenim la beixamel l’escampen pel damunt dels macarrons, afegim formatge al gust i espolseguem amb orenga. Gratinem al forn i ja ho tenim.
Bon profit.

El vers.

Si a finals de l’estiu plou bastant
cap al bosc estem anant.
hi anem amb molta il·lusió
i aveure si hi trobem algun rovelló.

Amb compte caminarem
perquè amb alguna pedra no ensopeguem.
Si al arribar molt sents cridar
el cistell poc ple està.

L’any que molts se’n fan
tothom en sap trobar,
i si pocs en surten,
la gent igual busquen.
Però només els que saben lus raconets
ompliran lus cistellets.

Si fem una bona trobada
a la brasa en farem una bona escalivada,
acompanyats d’alguna costella
serà un esmorzar de meravella,
hi afegirem uns quants glops de vi
que l’àpat ens ajudarà a pair.

I si no n’hem trobat
ja ens haurem passejat
i a la vegada respirat
un aire no contaminat.
De dolents no en plegarem
sinó, mal de ventre tindrem,
i si no el coneixem
als entesos ho preguntarem.

Quan la campanya s’haurà acabat
pocs o molts n’haurem trobat,
i com que no ens desanimem
l’any que ve hi tornarem.

Autor: A.S.R.

Text: Jordi Fernàndez
Fotografia: Antoni Duran (S.C.M.)

Jordi Fernàndez