Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 47

Quimeta Aymamí Agustench (89 anys), mestressa de casa

”Quan vivia a Vilaplana sortia a caminar una mica i ni que fos baixar pel carrer Major i tornar a casa pel carrer de les escoles, ja respirava aquell aire tan bo. Ara m' adono més de com em recreava la vista tan sols mirant les muntanyes i els trossos plens d’avellaners.”

La senyora Quimeta es va sorprendre una mica quan se li va proposar ser entrevistada per a Lo Pedrís, però després de la primera impressió hi va accedir de bon grat. Puntuals a la cita, i com si anéssim a veure-la cada dia, de seguida ens va fer passar a la seva saleta i allà va anar fent memòria. De vegades amb una rialla, de vegades emocionada, va anar explicant els seus records:

Ja fa una temporada que viu a Tarragona. Com s’hi troba?
Sí, ja fa més de 4 anys que hi visc. La veritat és que m’hi sento bé. Estic a prop dels meus fills i dels meus néts i una dona de la meva edat és el que desitja per sobre de tot.

Però, per a vostè, devia ser un canvi considerable deixar la vida del poble.
La veritat és que hi penso molt, molt, molt... Quan vivia a Vilaplana sortia a caminar una mica i ni que fos baixar pel carrer Major i tornar a casa pel carrer de les escoles, ja respirava aquell aire tan bo. Ara m' adono més de com em recreava la vista tan sols mirant les muntanyes i els trossos plens d’avellaners. A Tarragona, hi estic bé, però és diferent.

No s’ha arribat a enyorar una mica?
Ara que no em senten els fills, et diré que sí. Com no m’haig d’enyorar si al poble hi he passat tota la vida! Però no m’agrada dir-ho davant d’ells, perquè no vull que es preocupin. Per a mi són els millors fills! Al principi em pujaven al poble més sovint i quan tornàvem a baixar, els dos o tres dies després de tornar a Tarragona la veritat és que ho passava molt malament, perquè m’hi hagués volgut quedar. Però poc a poc m’he anat acostumant a viure a ciutat.

Com va ser que va decidir-se a venir a viure-hi?
Com aquell que diu, ho van decidir els fills per mi. Va ser arran de la mort del meu estimat Sebastià, el meu marit durant tants anys. Estàvem molt units i la seva absència em resultava insuportable. Així que els nostres fills, el Josep i el Joan, van considerar que el més assenyat era anar a viure amb ells. I em van ajudar a instal·lar-me a casa del Josep, que el Joan ja tenia, i té, la seva pròpia família. I la veritat és que va ser un gran encert, perquè prop d’ells em sento molt tranquil·la i molt a gust. A més a més, a Vilaplana no em queda família directa. Bé, sí, el meu nebot Ernest, que és una molt bona persona i viu a prop de casa, però ell ja tenia prou amb la seva feina i amb la seva pròpia família, com per haver d’encarregar-se de la tia.

Com és el seu dia a dia, a Tarragona?
Ara tranquil del tot. Haig de cuidar la meva salut i surto poc de casa. A passejar cada dia amb la persona que em cuida i cada diumenge el passo amb el Joan i la Maria i els néts, és clar. El Josep és el rector de la Parròquia de Sant Fructuós i allà vaig conèixer unes senyores amb les que vaig fer amistat i sortíem a donar tombets. Ara elles vénen a casa quasi cada tarda i xerrem una estona. I cada setmana vaig a l’església.

I la deuen acompanyar tots els seus records.
I tant! Tota una vida de records. De la meva joventut, de quan el Sebastià i jo ens vam casar, de la nostra casa del poble... Però el millor record, i el que em ve més sovint a la memòria, és el de la meva vida al costat del meu marit. Era una boníssima persona que sempre va procurar que als fills i a mi no ens faltés res. El Josep i el Joan, com és natural, també se l'estimaven molt. A vegades diuen que estan molt agraïts al seu pare pel molt que va treballar i es va esforçar perquè ells poguessin estudiar. Però que el què li agraeixen més és que els ensenyés a ser bones persones. I quan diuen això, m’emociono.

També recordo el dia que vam anar a viure a la nostre casa del poble. Acabats de casar no hi vam poder anar, perquè als baixos hi havia una barberia. També abans havia estat estanc, d’aquí li ve el renom antic de ca l’Estanquera i el de Joan Estanquer, el meu sogre. Van passar uns anys fins que els llogaters no en van marxar. Però tot el que Déu posa a les nostres vides és per a bé. Si hi haguéssim pogut anar a viure de seguida, els nostres pares haguessin fet les obres de la casa ells, a la seva manera. Així, les vam poder fer naltros, tal com les volíem.

El racó de cal Fulentí, el carrer ara em sembla que es diu Àngel Guimerà, és el de la meva joventut, on vaig viure amb els meus pares i germans i on vaig passar el primers anys de la meva vida de casada. Anys durs però viscuts amb energia i ganes de tirar endavant. Érem pobres, però mai miserables. Encara ara recordo els arrossos amb conill que podíem fer quan el Sebastià anava a caçar. En aquella casa, que aleshores li deien ca l'Aymamí, hi vaig passar mitja vida.

Va ser una nena entremaliada?
Em penso que no. Abans la relació que els fills tenien amb els pares era diferent. Hi havia sentiments de molta estimació, però també de molt de respecte. I s’havia de creure. Jo era la filla petita i recordo com amb els meus pares, cada diumenge sense faltar-ne cap, anàvem a veure els parents més grans: la tia Teresa de cal Moreno; l’oncle Agustench; l’oncle Salvador de cal Bover... Ara els nens van més al seu aire.

Com a anècdota, recordo que quan era petita i em preguntaven què voldria ser quan fos gran, sempre responia que voldria ser un gat, perquè tot el dia jeuen. Ves quines coses de dir, ara em fa riure.

Ja vivint a la seva casa del carrer Major, al centre del poble, devien haver viscut moltes històries.
No et creguis, les coses normals entre els bons veïns del tombant. Ara no em ve a la memòria res de curiós. De fet nosaltres hi vam anar a viure el 1960, pel maig. La primera festa que hi vam fer va ser la Primera Comunió del Joan. Recordo que el Sebastià va posar un motor al pou que tenia la casa, que és al costat de cal Serres, i vam tenir aigua corrent ben aviat. Al principi dels anys seixanta es van arreglar les cloaques i es van empedrar alguns carrers, entre ells el carrer Major i va ser tota una festassa, amb un ribell immens d’enciam amb romesco que es va preparar. Encara en sento l’olor!! Eren temps més senzills i humils.
També hi podíem veure passar totes les processons sense sortir de casa.

Però sí que es devien relacionar molt els veïns a les diverses botigues que hi havia llavors al poble.
Abans t’he parlat de cal Fulentí, que com bé saps tenia un forn de pa fins no fa massa. Cal fer memòria i recordar que la Dolores, la meva germana gran, estava casada amb el Sisquet del pa, un altre forn i de bona anomenada. Sempre hi vaig estar molt lligada i amb la seva família també. Ara sembla tot molt lluny i en quedem pocs però... els tinc molt presents. Recordo anar a buscar llet a cal Sinto o a ca la Peirona.

Ah! I Cal Teodoro! Primer estanc i després botiga per trobar-hi una mica de tot, i cal Gori, primer amb la Teresina i el Tianet i després amb el Fèlix i la Maria. Cal Ritu, quasi davant de casa. I cal Torero, que era de la Maria i després se'n va fer càrrec la Montserrat. I em deixo el tercer forn, el de ca l’Olla amb l’Alfredo al capdavant! Cada tres o quatre dies es canviava de forner i així tots podien viure de la seva feina. Feixos amunt, feixos avall ! Tot es feia amb llenya del bosc.

Al carrer de la Pujada també hi havia hagut botiga a ca la Maria Roberta i després, una mica més avall, la de la Maria Espasa, al costat de ca la Teresina.
Uff!! Són molts anys i no em voldria equivocar. Poquet, però hi havia de tot allò que es necessitava i sempre hi havia Reus per anar a comprar.

I per acabar, senyora Quimeta, què pensa quan li anomenen la Vilaplana del futur?
Doncs penso que el poble ha de tirar endavant. I que sent bones persones la nostra gent ho aconseguirà. El progrés, és clar que és important, però això no s’aconsegueix si les persones no procuren el bé de les altres. Sense això, a la curta o a la llarga fallen coses. Hi ha gent que es pensa que quan tanquem els ulls en aquest món, tot s’ha acabat. Quan descobreixin que això no és així, seran més feliços.


Raquel Virgili




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots