Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 82

QÜESTIONARI

Amb aquest Qüestionari volíem recollir la manera que les generacions de Vilaplana han viscut la tradició del Rastre. A tots hem fet la mateixa pregunta:
- Quins records tens de quan eres petit o petita i anaves a esperar els Reis o Reixos? També feies “siroll”?

Montserrat Martorell Mariné i Núria Ferré Bidó
(Fet a quatre mans, assegudes a l’últim banc de l’Església, després d’arreglar els altars).

Quan érem petites s’anava a esperar els Reis fent soroll com ara, però ho fèiem amb collars de mules que portaven picarols o campanetes; escallots de cabres i mules i algunes campanes.

De llaunes, quasi no n’hi havia en aquells anys. Potser alguna de gasolina, que les feien servir els nois i poques (mínimes), llaunes de conserves que s’arrossegaven.

No es feia com ara, tan organitzat. Naltros sortíem de casa, ja aviat al matí i tombàvem per tot el poble. Carrers amunt i avall. Cap a la carretera, al camí d’Alforja... La qüestió era fer força soroll, durant tot el dia, fins que es feia fosc. També, de tant en tant, cantàvem:

 

Els Reis de l’Orient

porten coses, porten coses,

els Reis de l’Orient

porten coses per la gent.”

 

Aquesta cançó és molt antiga. Els nostres pares ja la cantaven. Ells també anaven a esperar els Reis igual que naltros. La diferència, però, era que tot i que a naltros ens portaven poques coses, a ells no els portaven joguets, només coses com ara secallons, torrons fets a casa, coses així. Les coses eren molt diferents.

Al nostre temps, els Reis només venien normalment, any per altre.

Arribaven per un camí diferent cada any: d’Alforja, de l’Aleixar, de la Mussara... però només arribaven fins a la plaça. Allí eren rebuts i al cap d’una estona, cap a casa. No donava per més.

Algun any havien fet un petit acte a la Sala Parroquial, a l’escenari antic, quan encara era Ca la Narra (ara això queda on a cal Ritu trien les avellanes). Havien portat un petit joguet per cada nen i nena. Cosetes molt senzilles.

Com han canviat les coses!


Humbert Mestre Ferré

Per a mi, el dia d'anar a esperar els Reis era un dia de molt de neguit, de molts nervis. Recordo que ja començava aquest sentiment bastants dies abans, que s'havien d'arreplegar els pots i les llaunes per a fer el rastre, i poder aconseguir que el teu fos el més llarg, ja que els pares sempre ens deien: “Com més llarg sigui i més soroll féu, més coses us portaran els Reis”.

Anàvem a les botigues del poble (jo més a cal Teodoro, que la tenia al davant de casa) perquè ens guardessin els pots, millor si podien ser el de les olives, que eren més grossos. Els recollíem i els anàvem guardant a casa pel dia assenyalat. El dia abans foradàvem els pots per la part de sota i els anàvem ajuntant; primer ho fèiem amb cordill, però es trencaven de seguida i els rastres no arribaven ni al migdia, llavors es van començar a fer amb filferro.

Al matí del dia 5 de gener sortíem cadascú de casa seva a arrossegar el rastre pels carrers del poble i fer força soroll, com més millor. No fèiem com ara, que tots els nens i nenes es troben en un punt determinat i surten tots alhora. Ens passàvem tot el matí poble amunt i poble avall fent força soroll, i després de dinar... tornem-hi.

Al final del dia, d'aquell reguitzell de pots de llauna no en quedava ni la meitat. Els carrers en aquells anys no estaven tan ben "arreglats" com ara, i la majoria de pots sortien volant i ben trencats i aixafats. Al vespre, ben cansats i nerviosos, a sopar i a dormir (si podies), amb el neguit de pensar si hauríem fet prou soroll perquè els Reis Mags sabessin que aquí hi havia un poble, que es diu Vilaplana, amb nenes i nens que els esperaven. L'endemà al matí, al despertar... ràpid cap al balcó a veure si els Reis m'havien portat algun regal.

 

Francesc Sánchez Robert

El record que tinc dels reis, de quan era petit és ben agradable, és clar. Recordo que la colla, al matí preparàvem els rastres de llaunes per anar a esperar els reis. Les llaunes, les agafàvem de casa, passàvem per les botigues a veure si en tenien o anàvem a resseguir les escombraries fins baix allà on l’Armand avocava el carretó. Llaunes grosses d’olives i conserves que foradàvem per enfilar-les amb els filferros. A vegades era tan llarg que ens havíem de repartir entre els que estiraven i els que colpejaven les llaunes perquè fessin encara més soroll mentre s’arrossegava pels carrers de llambordes.

Em sembla que la idea era que com més soroll fessis, més regals et portarien els reis. Una vegada a l’any teníem la possibilitat de rebre algunes joguines, no pas gaires, que tant havíem somiat, i potser algunes altres que arribaven per sorpresa dins dels carretons dels tractors que anaven rere els reis, a la cavalcada. Era tot un neguit esperar a veure què ens portarien. Recordo la il·lusió que em feien els jocs de muntatges elèctrics i aquells altres de preguntes i respostes que s’encenia un llum si les encertaves i a dintre hi havia connexions també. Vet aquí que de ben petit ja em vaig quedar per sempre més enrampat pels circuits.

 

Xavier Huguet Mendizabal

 

El recordo com un dia molt especial. Esperaves aquell dia amb moltíssimes ganes, primer per anar a passejar el rastre, que moltes vegades t’havia ajudat a fer el pare, i després perquè sabies que els reis arribarien alegu. Ens explicaven que havíem de fer força siroll perquè els reixos sabessin que al poble hi havia nens i no se l’empassessin.

 

Aquell dia sorties de casa ben aviat, ja que mentre esmorzaves ja escoltaves algun rastre matiner pel carrer i allò et cridava. Anàvem tot el dia a l’ample pel poble, uns per aquí i uns altres per allà; no era un acte organitzat com el d’avui en dia, era diferent. Mon germà Eugeni sempre m’explicava que ells, els rastres, els ajuntaven els uns amb els altres i en feien uns de molt llargs, tan llargs que els havien d’estirar entre dos o tres, perquè si no, allò no ho bellugaven.

 

Els rastres els fèiem, evidentment, amb llaunes de tota mena. Unes de grosses quadrades que eren de l’oli pel tractor i amb llaunes on hi anaven les galetes. Recordo que també anàvem al Casal, a l'Armadu, a buscar uns pots grossos rodons d’aulives que ens guardava per l’ocasió. I sempre acabàvem posant dins les llaunes, cargols, claus..., tot el que arreplegàvem i podia fer més siroll.

Al cap d'uns quants anys, la sorpresa va ser meva el dia que vaig saber que passejar els rastres, de per aquí, només es feia a Vilaplana. Jo com que ho havia vist sempre em pensava que ho feien a tots puestos.

Personalment la trobo una tradició molt entranyable, que no la deixarem perdre mai i que avui en dia la segueixo gaudint, veient la cara d’il·lusió de la Bruna quan surt a passejar el seu rastre.

Visca els rastres de Vilaplana!

 

Sandra Torres Galindo

Jo recordo que quedàvem tots els amics del col·le (nens, nenes, grans i petits), a les Escoles. Allí començàvem la ruta i passàvem per quasi tots els carrers del poble. Em feia molta il·lusió passar per les cases dels avis, dels tiets i dels padrins per ensenyar-los el soroll que fèiem.

Sempre comparàvem amb els amics, quin era el rastre més llarg, quin tenia les llaunes més boniques i, com és obvi, quin feia més soroll.

L'objectiu de quedar per anar al rastre sempre ha sigut fer soroll perquè els Reis ens sentissin, que no ens passessin el poble de llarg i que vinguessin a portar-nos molts regals.

Una molt bona tradició, i que espero, que no es perdi mai.

 

 

 







+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots