Premsa on line30/03/2003

Què volen aquesta gent?

L’escriptor vilaplanenc Xavier Joanpere publica al diari El Punt un article d’opinió, del qual ja vàrem poder gaudir fa uns quants dies, els lectors de Lo Pedrís digital, a la secció Opinió on-line:

”Què volen aquesta gent?”

“Opinió. Xavier Joanpere i Oliver”

“El 27 de febrer del 1974, la junta directiva del Futbol Club Barcelona entregava la medalla d'or de l'entitat al general Franco. Pocs dies més tard, concretament el 2 de març d'aquell mateix any, Salvador Puig Antich, ingressat a la Model de Barcelona i acompanyat del seu advocat i un amic, el pare Manero, esperava un indult que mai no va arribar. Davant de la presó les seves germanes, l'advocat Marc Palmés i un grup d'amics també esperaven un gest del dictador condecorat pocs dies abans per l'entitat blaugrana. Aquell era un dissabte gris de cel encapotat i colors tristos en aquella etapa final del caspós franquisme.

El dia abans de l'execució havia arribat de l'Espanya profunda el botxí Antonio López, que s'havia d'encarregar de segar la vida al jove llibertari català. Aquella mateixa matinada a la presó de Tarragona també s'executava el súbdit polonès Heinz Chez. Puig Antich va ser executat en revenja per la mort de Carrero Blanco i el desemparat polonès va ser la torna d'aquest assassinat que tenim en la desmemòria. En aquella època els EUA estaven interessats a capgirar la història al sud d'Europa i no varen posar cap pal a les rodes per impedir l'atemptat contra el successor del dictador.

Puig Antich va pagar amb la vida l'atreviment d'haver-se enfrontat a una dictadura rabiosa de la qual formaven part homes com Fraga Iribarne, Martín Villa, Marcelino Oreja, Adolfo Suárez i un joveníssim José M. Aznar. Un any més tard morí el dictador poc després de signar cinc penes de mort. Amb la desaparició de Franco s'obria la nova etapa de constitucionalisme monàrquic que, passats vint-i-cinc anys, acabaria retornant al govern aquells que signaren la mort de Puig Antich i tants altres opositors.

Durant aquests anys els antics demòcrates antifranquistes han jugat la carta del possibilisme i han assumit, com a seva, l'obra del nou règim sorgit sota el paraigua de la monarquia espanyola. En els darrers temps, però, la dreta espanyolista dels
Fraga, Oreja, Martín Villa i Aznar ha trencat totes les regles del consens i els tics i les pautes feixistes han tornat a surar sense embuts. Hem vist dissoldre manifestacions de pacífics pagesos a cops de porra i a punta de pistola, hem vist com s'encobria el financer i traficant d'armes Marc Rich, empresari jueu amb nacionalitat espanyola, i Mikhail Fridman, oligarca rus d'origen jueu lligat a les màfies russes, autèntics responsables del desastre del Prestige. Cada dia es posen més pals a les rodes al teixit associatiu, sindical o empresarial autòcton i es facilita més l'entrada de grans multinacionals, que, lluny d'afavorir l'economia local, evadeixen sense cap escrúpol els guanys obtinguts al nostre país. A aquest seguit de despropòsits cal afegir la mutilació que significaria per al nostre país la posada en marxa del PHN. Finalment aquests antics feixistes i ara administradors de constitucionalisme tanquen diaris que no entenen, apallissen els seus treballadors i s'arrengleren amb les posicions més bel·licistes de l'extrema dreta nord-americana.
Quins interessos personals pot tenir Aznar en aquesta guerra contra l'Iraq si és capaç d'enfonsar el seu partit electoralment i posar tota la població de la Península al punt de mira del bàndol atacat? Fa temps em plantejava l'any 2003 com un any sabàtic en activisme social, però en vista de la realitat que aquells que assegueren Puig Antich al banc del torment ara volen fer seure tothom al banc dels acusats pel sol fet de discrepar amb ells, he decidit ajornar el meu any de meditació.

Oferirà, enguany, el Barça la copa d'Europa de futbol (en cas de guanyar-la) al president Aznar i a la monarquia espanyola? Passat el temps i per desgràcia, encara és viu el missatge d'aquella cançó que deia: «Què volen aquesta gent que truquen de matinada?».

Raquel Virgili

El Punt 29-03-2003