Opinió on line22/05/2003

Quan ens toquen la cresta...

Quan ens toquen la cresta acostumem a despertar el més primari dels nostres instints de supervivència: se'ns posen els pèls de punta, se'ns asseca la boca, estem a l'aguait del més lleu moviment al nostre voltant, afinem la vista...

Al Salvador li ha passat el mateix que a mi em va passar amb el coi de multa que em van posar els mossos d'esquadra, tot just davant de casa meva. Semblava que s'havia d'acabar el món! L'idíl·lic sangril·la mostrava esquerdes just allí on tots confiàvem que havia de fer més fort.

No pretenc queixar-me de la multa en si o de l'aberració de modificar la rotonda d'entrada al poble o de les actuacions a la barana de la Riba. Ans el contrari, parlo de (bon?) gust, de saber fer, de bàrbara delicadesa, d'atreviment a acostar-se al poble en lloc d'allunar-se'n, de (tal com deia a l'article de Lo Pedrís últim) "fer poble", vaja! d'allò que en saben tant els nostres dirigents!

El problema per mi es genera just en el moment en el qual ens toquen la cresta, no pas abans (Déu ens guard!) Fins que no ens veiem acorralats no ens posem en guàrdia. I a la resta de casos, deixem passar el problema amb la insana intenció que s'esvaneixi (mentre no ens afecti a nosaltres!).

Noteu, també, que evito parlar de la més que probable (i provada!) intencionalitat com a causa generadora de moltes formes d'quests problemes (potser ara no és el cas, tot i que donaria molts motius de controvèrsia i opinions contraposades!). Però no em puc estar d'imaginar sopars, bosses, regals, col·locacions i, és clar, diners...

Tornant al tema, penso que actuar i defendre qualsevol proposta o aspecte de la convivència en societat em sembla oportú. Però és el càlcul de la justa mesura en la qual aquesta actuació s'ha de dur a terme el que em fa patir, ja que aquest aspecte és utilitzat per reaccionaris i conservadors com a arma de doble full per defensar la pròpia posició tot atacant la contrària.

Crec sincerament (sé que en molts casos em puc equivocar!) que en el "bon gust" i en el "pensar en els demés" es troba la solució. Tot i que, tal com dèia la meva àvia "qui no en fa, no en conte", no crec que "no fer res" o "fer massa" per norma sigui la solució, vet aquí el nivell que han de trobar els nostres dirigents, la pedra filosofal que ho soluciona tot, la clau de volta que obre les portes.

Crec que un polític (sobretot a un poble petit) ha de ser un "homo altruistus" (permeteu-me l'aberració lingüística), que utilitzi els mitjans que li brinda el poder per servir a la societat i fer girar les velles pedres de molí (Salvador, permete'm que utilitzi les teves paraules) i no pas per a aprofitar-se'n per al seu propi benefici.

Sóc conscient, però, que els nostres dirigents tenen molt de poder, sobretot el que els brinda l'ús (i abús!) de la informació, fent públic o amagant allò que més els interessa. Per això hem de ser conscients que el nostre suport cap a ells ha de passar per exigir-los, al mateix temps que rigor en el guiatge, la INFORMACIÓ que ens cal per entendre allò que es fa i perquè es fa, al mateix temps que tenir dret a expressar la nostra opinió al respecte per tal de sentir-nos escoltats i, si s'escau, valorats.

Pep de la botiga

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

Quan ens toquen la cresta...

Nou usuari

Usuari registrat