Ampa escola | Revista 3002/12/2007

Qualsevol matí, un Àngel

Aquest Nadal de 2007, en què la revista “Lo Pedrís” surt a la llum per setè any consecutiu i amb 30 números que l’avalen, com a un dels representants de l’AMPA del CEIP Cingle Roig, escric aquest article dedicat a una persona molt vinculada als nostres fills.

Aquest article no abordarà aspectes de l’Escola que ja s'han publicat a altres revistes al voltant de l’encomiable labor dels mestres, el treball i la bona relació entre alumnes, les activitats i la funció de l’AMPA, l'entesa i la col·laboració del Departament d’Ensenyament i del nostre Ajuntament amb l’Escola, el paper de la ZER, els valors educatius de l’escola rural i pública... Com que ara s’acosten les festes de Nadal i el fred convida a estar al voltant d’una càlida llar de foc, canviaré el punt de mira del discurs acadèmic pel literari.

Es conta la història d’un misteriós “Àngel” que, diuen, té relació amb la nostra Escola... Aquest relat estava mecanoscrit en un pergamí, que curiosament va aparèixer mentre es realitzaven les obres d’ampliació del nostre centre...

Si qualsevol matí albireu un Àngel no us sorprengueu...

Sí, i tant que el podreu veure. Però, és clar, cal que pareu atenció i que obriu bé els vostres sentits.

Però, us preguntareu, quan i on el podeu veure?

Doncs, jo us diria que qualsevol matí d’hivern, d’aquells en què la lluentor del Sol us escalfa i gratifica l’ànima. Sobretot, quan s’acosta el migdia i la gana comença a inquietar-vos la panxa.
Just llavors, abans de l’àpat, us convido a visitar-lo, tot fent una breu passejada per aquesta vila. Us recomano que enfileu les darreres de cal Bruno amunt. I allà, on la pujada es fa més costeruda i es ramifica en tres direccions, la del carreró del forn de cal Fulantí, la de la casa del metge i la de les cases adossades del Cingle Roig, tot just, llavors i allí, al bell mig de la mainada, el podeu visionar.

Però, com deu ser i d’on prové aquest misteriós Àngel?

Bé, doncs, jo us diria, que quan de ben segur el tingueu davant dels vostres ulls, en principi, potser no el reconeixereu. Potser perquè no és un Àngel de postal, ni porta ales blanques, ni brandeix cap espasa com les dels Arcàngels Miquel o Gabriel, sinó que, de moment, només us diré que porta un senzill ram de claus vermelles per obrir l’Escola del seu Setè Cel.

Sobre els seus orígens, conta una vella llegenda que, l’Àngel de qui us parlo, prové per via paterna de nobles carboners i caçadors de l’antic Regne de Tortosa, que estaven emparentats de molt lluny amb la gran deessa dels boscos, Diana. I que per via materna, els seus avantpassats s’emparenten de ben a prop amb el més famós pregoner de corneta que mai hagi tingut aquesta nostra vila.

Però, per què us en parlo?

Bé, doncs, perquè aquest Àngel veritablement s’ho mereix. Perquè cada dia fa d’àngel de la guarda dels infants de la nostra escola i segueix al peu de la lletra aquella vella oració que ens recitaven de petits:

“Àngel de la guarda
dolça companyia
no em deixeu sol
ni de nit ni de dia
si no, tot solet,
em perdia.”

I la seva labor la fa sense mai cap mala cara, sempre amb un amigable somriure als ulls. Té cura de l'aliment dels petits, els dóna consell quan s’enfaden o barallen, juga amb ells com si fos un infant més, i sempre, sempre, els fa bona companyia. I si algun dia s’enyoren de casa o es posen tristos, expliquen que els canta aquesta bonica cançó:

“Fa una nit clara i tranquil·la
hi ha l'Escola que fa llum
els convidats van arribant
i van omplint tota l’Escola
de colors i de perfums...
... Oh benvinguts! Passeu, passeu
de les tristors en farem fum
que aquesta Escola es casa vostra
si es que hi ha cases d’algú...”

Bé, si finalment, amb totes aquestes pistes que us he donat, encara no sabeu qui és, jo us diria que poc importa, ja que el més important és que mentre aquest misteriós Àngel visiti la nostra Escola, el present i el futur dels nostres infants està a les millors mans.

Per tot això que us deixo escrit en aquest pergamí, afirmo que si qualsevol matí albireu un Àngel, amb o sense ales, no us sorprengueu...

De l’AMPA de l’Escola, amb tot el nostre afecte, a la Pilar Prades Aymamí, per la gran tasca de monitora i guia envers els alumnes del CEIP Cingle Roig de Vilaplana. Infinites gràcies.

Vilaplana, desembre de 2007

Josep M. Garcia Abelló

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

Qualsevol matí, un Àngel

Nou usuari

Usuari registrat