Què passa - Notícies | Revista 84

Projecte Falciots a Vilaplana, Dues preguntes

Prèvia: Presentació del Projecte Falciots a Vilaplana, per l'Àlex Masdéu

Com molts de vosaltres haureu pogut observar, des de fa un parell de mesos hi ha instal·lades un seguit de caixes niu de color taronjós en diversos llocs del poble: dues de dobles a Ca la Bonica, a la façana que dóna a la plaça de la Riba; dues de quàdruples, més dues de dobles i dues d'individuals, a la paret nord de Cal Poncell, que es veuen molt bé des dels darreres; cinc d’individuals, a la paret de la terrassa de Cal Cinto; i dues més a la paret de la plaça de la Riba (les veureu si aguaiteu per damunt la barana, com si volguéssiu veure el riu).

En total doncs, s’han instal·lat 21 caixes niu per als falciots. Aquesta iniciativa sorgeix ja fa més d’un any, per la inquietud del nostre vilatà, Ken Anderson, envers l’estima i la conservació de la natura i sobretot per aquest increïble ocell. És per això que va decidir tirar endavant el Projecte Falciots a Vilaplana, assumint íntegrament els costos que això suposava, i amb la col·laboració dels membres de Fridays for Future Vilaplana es va realitzar la instal·lació d’aquestes caixes niu.
Curiosament, i sense saber-ho prèviament, aquest any 2021 ha resultat que el falciot ha estat declarat com a Au de l’any per part de SEO/Birdlife. Aquesta declaració anual, que fa més de trenta anys que es fa, vol posar el focus especialment en aquelles espècies d’ocells que requereixen una especial atenció a causa del seu mal estat de conservació o a la fragilitat dels seus hàbitats i a la urgència per protegir-los.

Hem tingut sort aquest any perquè els falciots han arribat més tard del costum i això ens ha permès tenir-ho tot preparat i instal·lat, ja que anàvem un pèl tard. Ara sols caldrà veure si tindrem èxit i algunes parelles s’instal·lin en els nous i còmodes apartaments que els hem preparat.

Us animem que, de tant en tant, aixequeu el cap i observeu aquestes ràpides i fantàstiques aus. Podeu cercar per internet tota la informació sobre els falciots, falcilles a Vilaplana, per poder-los anar coneixent millor. Us recomanem una web en anglès força interessant (www.swift-conservation.org), on podreu veure milers de projectes de conservació d’aquesta au arreu del món, i també com el nostre petit projecte a Vilaplana hi té cabuda, a l’apartat de news.

Agraïm a l’Ajuntament per facilitar el projecte, i a la Montserrat, la Mar i la Montsant, i al Xavi i l’Eva per haver-nos permès utilitzar les parets del poble i de casa seva per instal·lar-hi les caixes niu, i animem a tothom qui vulgui afegir-se al Projecte dels falciots.

Vam demanar al Ken que ens escrivís un article sobre el perquè de tot plegat, i gustosament ens l’ha escrit:

DUES PREGUNTES

Per què m’han interessat els falciots negres aquí a Vilaplana?
Per què és tan important l’èxit d’un petit projecte de millora a la comunitat?

Potser la resposta a les dues preguntes està relacionada amb la meva història personal, plena de natura al llarg de la vida.

Des de la infantesa, he viscut en contacte molt proper amb una gran varietat de bestioles domèstiques i salvatges, tant terrestres com voladores. Vaig néixer en un ranxo de Wyoming, als Estats Units, on criàvem cavalls, vaques, ovelles, porcs, oques, ànecs i gallines; i conreàvem un gran hort que atreia conills, mosteles, mofetes, linxs vermells, óssos rentadors i cérvols. Totes les bestioles, salvatges i famolenques!

Les muntanyes i els boscos dels voltants del riu Wind proporcionaven refugi per a óssos, cérvols, ants, antílops i pumes. Oques, ànecs, cignes i grues salvatges creuaven la regió dos cops a l’any en les seves migracions. I cada any, a la temporada, el meu pare i els meus germans en caçaven.

Però molt aviat, i amb gran decepció del meu estimat pare, em vaig interessar més per la conservació de la natura que pel seu consum. Totes les aus em fascinaven!

Junts, amb les tres filles de la meva primera família, quan vivíem als turons boscosos de l'est de Sacramento, Califòrnia, vam crear un hospital per a aus salvatges malmeses i malaltes, incloses oques, ànecs, coloms, correcamins, falcons, merles, guatlles, mussols i fins i tot diminuts colibrís. En una ocasió vam rebre un gran voltor mascle, anomenat zopilot capvermell, amb l’ala malmesa. Mentre restablia amb cura un os trencat de l’ala, li posava una fèrula i un embenat ajustat, el vell company em va expressar el seu agraïment amb una esquitxada de vòmit verd i viscós que em va anar directament a la cara. Aquest mecanisme primari de defensa d’aquesta orgullosa espècie d’ocell era una resposta que coneixia, però que no esperava!

Així doncs, a Vilaplana, he trobat un plaer familiar i molt especial amb les nombroses espècies d’ocells salvatges que passen part o tota la seva vida a Catalunya. Consulteu la nota 1 a peu de pàgina per veure una llista parcial dels ocells que es veuen habitualment a la nostra regió.

Abans de viure aquí, a Vilaplana, no coneixia la vida de les dues espècies de falciots que nien i que es veuen habitualment a Espanya i a Europa. Com més n’aprenia, més m’entusiasmava amb aquesta increïble criatura. La nota al peu de pàgina 2 és un resum d'alguns fets destacats sobre l’Apus apus, el falciot negre.

Tal com en moltes experiències anteriors, m’entusiasmava la idea de contribuir positivament en benefici de les famílies de falciots de Vilaplana, així com millorar el seu servei, únic, a l’agricultura i a la comunitat, ajudant a controlar la població local d’insectes.

El meu gran interès per aprendre més sobre la vida d’aquests ocells em va dur a contactar amb molts "amics dels falciots" d’arreu d'Espanya, Anglaterra, Irlanda i tota Europa. Finalment em vaig adonar que l'amor pels falciots s'estén fins a l'Àrtic, a la Rússia profunda, a l'Índia i fins i tot a la Xina.

Heus aquí un exemple únic de la intensitat de l’amor i de l’admiració pels falciots a l’Azerbaidjan, on s’ha establert una nova colònia molt gran, de 500 nius de falciots, en un mur de quatre pisos de la ciutat de Bakú. Aquests nius s’han disposat a la paret dibuixant un mural preciós de tres falciots gegants. Aquesta nova llar per a parelles de falciots s’ha convertit en una important i beneficiosa atracció turística.

Ara, aquí, en aquest lloc tan especial, anomenat Vilaplana, tenim 25 nius de falciot, amb l’esperança que estiguin ben col·locats a les parets i que convidin als vells i nous pares a criar amb èxit els pollets amb seguretat i en abundància. Creiem que aquest esforç ajudarà en certa mesura a recuperar la població mundial de falciots, que es troba en un crític declivi. L’Apus apus, el meu amic de plomes preferit i estimat en aquest moment de la meva vida!

Estic molt agraït pel suport entusiasta i la dedicació d’un grup de vilaplanencs que m’ha ajudat per dur a terme aquest projecte tan especial, que continuarà sent de gran benefici i gaudi per a tothom.

Per respondre a la primera pregunta: l’interès per aquest ocell tan petit (Apus apus) continuarà il·luminant la vida de moltes persones any rere any?
Per respondre a la segona pregunta: L’èxit d’aquest petit projecte estimularà l’èxit de projectes de millora comunitària més grans que beneficiaran tots els residents, visitants i el món de la natura a Vilaplana.

Pel que fa a l’estat actual del falciot, la pèrdua d’hàbitat, dels llocs habituals de nidificació (arbres vells, coves, façanes de cases, pallers, fàbriques, etc.) ha provocat una reducció mundial del 50% de les poblacions de falciots durant els darrers 50 anys. Els beneficis d’aquests ocells suposen un control important de tots els insectes voladors que danyen l'agricultura, així com la reducció de les plagues que perjudiquen el bestiar i les persones. A més, les colònies de falciots s’han convertit en valuoses atraccions turístiques.

Establir una nova colònia és un mètode molt pràctic per introduir i estimular l’interès de la comunitat en altres importants programes de conservació i millora!

Nota al peu de pàgina 1.
Falcó pelegrí, xoriguer, ballester, colom roquer, tórtora, puput, estornell comú, garsa, gralla, mallerengues (quatre espècies), oreneta cuablanca, oreneta, cuereta blanca, tallarol de casquet, pit-roig, pardal, per citar-ne només alguns!

Nota al peu de pàgina 2.
L'estil de vida de les colònies pot generar grups de desenes de nius per a parelles de falciot aparellades, generalment parella de per vida. La vida útil és de 10 anys a 20 anys. És l’ocell volador més ràpid, 111 km per hora en vol pla. Migració anual d'Europa, regions àrtiques, parts de Rússia, Índia i la Xina, al Congo africà i més enllà, volant almenys 20.000 km cada any. Nidifica d’abril a juliol, amb dos o tres pollets que crien. Volen contínuament fins a dos anys, poques vegades aterren. Totes les seves funcions habituals de la vida, menjar, beure, defecar, dormir i aparellar-se les fan volant. Els joves abandonen el niu abans que els seus pares, per començar les seves migracions de baixada cap al Congo africà. D’alguna manera aquests joves fan aquell llarg i tortuós viatge per instint, sense acompanyants!

Moltes gràcies,
Ken Anderson

Traducció: Montse Argerich