Música | Revista 4117/09/2010

Primer encontre del Cor Jove dels Països Catalans a Mallorca: una experiència gratificant i humanitzadora

Aquest any ja en farà sis que des de Mallorca va néixer una iniciativa cultural que tenia com a objectiu unir diferents joves d'entre 18 i 25 anys dins l'àmbit dels Països Catalans. Així es va crear la l'Orquestra Jove dels Països Catalans (OJPC), que ha estat dirigida des del 2004 per un dels músics més populars de l'actualitat a les nostres terres, Salvador Brotons.

Durant aquests sis anys aquesta agrupació ha anat canviant de membres i s'ha hagut de readaptar cada any a les possibilitats existents, però any rere any ha anat complint el seu objectiu primordial: la interpretació de grans obres simfòniques de compositors dels Països Catalans: Enric Morera, Manuel Oltra, Jaume Pahissa, Eduard Toldrà.. Fins i tot han editat partitures que no ho havien estat abans perquè estiguin a l'abast de tothom.

Aquest any 2010 ha nascut el germà petit d'aquesta orquestra simfònica, el Cor Jove dels Països Catalans (CJPC), dirigit per Esteve Nabona. Així com l’orquestra consta d'una plantilla aproximada de seixanta músics, el cor es redueix a la meitat.

El cor, que ha nascut de la mateixa llavor de la qual va néixer l'Orquestra, amb la mateixa filosofia i amb els mateixos objectius de recuperació i interpretació de música de compositors dels Països Catalans, va cobrar forma a partir d'unes proves que es van fer a diferent llocs i de les quals van triar uns X catalans, X valencians, X mallorquins i X algueresos.

A causa de les diferents i “llunyanes” procedències dels diferents joves, el Cor ha hagut d'adaptar per la formació una forma de treballar diferent a la de la resta de les formacions corals: el CJPC funciona i funcionarà amb els encontres que s'aniran fent anualment a diferent llocs; aquestes trobades d'una setmana funcionen com a intensius d’assaigs per aconseguir una bona unió entre tots els cantants i per muntar el repertori que s'ha programat per als concerts.

El repertori d'aquest any va incloure una quantitat de compositors dels països catalans que des d'un punt de vista cronològic és molt ampli: les primeres peces pertanyien a unes cançons del Renaixement, compostes per Joan Brudieu amb textos d'Ausiàs March; el Barroc també tenia la seva representació amb tres peces de Francesc Valls i amb un deixeble seu que va ser Pere Ravassa, del qual vam estrenar un brillant i exaltant Magnificat. Per aquesta primera part vam tenir el suport d'un quartet de corda amb instruments barrocs, que són lleugerament diferents als actuals i amb una afinació més baixa.

La segona part del repertori estava formada per la música de compositors més pròxims cronològicament a la nostra època: un Ave Maria d'una compositora de l'Alguer, Isabbella Montanari. En aquesta peça l'ajuda dels tres membres de l'Alguer va ser primordial per poder pronunciar amb dignitat un text d'un català molt italianitzat. La segona part seguia amb música de Manuel Oltra, compositor encara viu i amb música d'un dels més grans compositors i impulsors del moviment coral a Mallorca, Joan Maria Thomas.

Així doncs, aquest estiu s'ha realitzat el primer encontre del Cor amb la incertesa del futur d'aquesta iniciativa que estava naixent. L'encontre s'ha dut a terme, fent honor a la terra que ha engendrat aquesta idea, a Mallorca a la Colònia de Sant Pere d'Artà a la casa de Colònies Sant Guillem i Sant Antoni.

En aquesta casa de colònies el Cor es va engendrar perquè va ser allí on, a través de les diferent peces del repertori, les diferents veus, cada una amb el seu matís lingüístic característic, es van anar trobant i entrellaçant per finalment ajuntar-se i crear una sola veu, un sol instrument capaç d'ajuntar els diferents colors i caràcters d'una mateixa cultura. El treball va ser dur (els assaigs eren diaris i durant gairebé tot el dia) però molt gratificant.

Gratificant a molts nivells. Musicalment i sonorament el cor va funcionar molt bé, però a nivell personal vam poder gaudir d'un enriquiment molt gran com a membres dels Països Catalans, ja que vam conviure amb moltes maneres de fer anar la llengua catalana, com a músics vam aprendre molt, com a cantants vam tenir el suport d'una professora de cant, la Fani Marí... Però el més important va ser que aquesta experiència ens va fer créixer com a persones, ja que ens va unir un projecte amb una filosofia que tots compartíem i que com bé sabem és rebutjada per molta gent dins i fora dels països catalans.

Evidentment aquest projecte també té la seva cara més fosca, i és que aquest no ha tingut un camí de roses, ben al contrari, ha tingut un camí i segueix tenint un camí molt difícil i dur. No tothom pot suportar als seus timpans el so d'un instrument que representi la unió de tots els Països Catalans. Per dir alguns detalls, l'organització de corals mallorquines no va donar suport al projecte, a València només van deixar fer les proves a un sol centre en tota la comunitat (centre que el dia de les proves es va despertar amb pintades rebutjant la idea de Països Catalans), i un etc molt llarg.

Però malgrat tot, el Cor ha nascut i existeix esperant amb ganes un segon encontre que, si les circumstàncies ho permeten, es realitzarà al gener del 2011.

I és que els membres d'aquest Cor hem quedat units per una experiència que tot i ser habitual (el moviment coral als Països Catalans és molt gran), també és molt profunda, ja que vam compartir assaigs, classes en què vam haver de cantar sols davant els companys, exercicis matinals amb la professora de cant del cor, vocalitzacions... vam compartir una petita engruna d'aquesta lluita per dignificar la nostra cultura, no la nostra política i el nostre dret a unir-nos en una sola nació (això és feina dels nostres representant polítics); la nostra lluita per mi és més profunda, ja que és la lluita per la nostra música i la nostra llibertat per cantar-la tan fort com ens vingui de gust i amb el nostre idioma i amb els ritmes i les melodies de la nostra terra... Penso que els membres d'aquest cor vam quedar units per la consciència de ser del Països Catalans, fet ben real però ben poc exterioritzat a la vida de tots aquells que en formem part.

Bruno Anguera



+ Publicar el meu comentari