Literatura - Poemes | Revista 63
Poesies sobre les fonts de Vilaplana
Fa molts anys, a l'estiu, el Casal organitzava un concurs de poesia amb temes vilaplanencs.
Un d'aquests estius el concurs va tractar sobre el tema de les fonts del poble.
No sé per quin motiu, jo em vaig quedar amb aquestes composicions. Una del Jaume Salvat Munté i les altres del Salvador i/o de l'Isidre de cal Manco. No sé si totes són del mateix o una de cada germà.
Són aquestes:
Maria Anna Vernet
FONTS DE VILAPLANA
Oh fonts de ma infantesa
que és el que us ha passsat?
teníeu l'aigua tan fresca
però ara no en trobo cap.
La Font de ca l'Olla
gens no raja ja!
A la Font Trobada
no la puc trobar.
La Font de la Vila
abandonada està.
A la Font del Moreno
ja no hi puc anar.
Poble de Vilaplana
tot passa, ja ho veus,
només queda amb vida
la Font de les Creus.
Veïns de Vilaplana
el progrés ens ha arribat,
d'un bon pou bevem l'aigua
i de la Font del Salvat.
Jaume Salvat Munté
TRIBUT AL PROGRÉS
Situant-se als Espinets
cara a cara amb la Mussara
vint-i-cinc fonts trobarem
i amb el dit podrem marcar-les.
Entre els cingles, la Figuera,
Major, Roure, Manró i Gaspes,
i riu de les Valls avall
Salvat, Pisa i Perejauma.
Al racó dels Garrigots
Marió, Teula i Bernada
i la del Mosca i Joanillo
al riu de les Valls d'en Basses.
La Font Freda dins les Tosques
i a l'Est, molt amagades,
Rossinyol, Aubellonet,
Llop, Miró, Mas i la Narra.
I a l'entorn del poble hi brollen
les que «beia» Vilaplana,
són: les Creus, Moreno, Vila,
de ca l'Olla i Font Trobada.
Però esclaus ja del progrés
i el voler les fonts a casa,
vint-i-cinc fonts van morint,
pobres fonts ! , malaguanyades.
Un vilaplanenc
LES NOSTRES FONTS
De les fonts han de parlar?
la del Robert o Rossinyol,
van bé per començar.
Als voltants del nostre poble
quatre fonts hi ha
la de les Creus, de la Vila, del Moreno
i la Trobada que perduda està.
Al matí, a la fresqueta,
d'excursió en sortirem:
Font del Mas de Mariner, de passada
a la del Llop esmorzar
a la del Roure beguda
i a la Font Major dinar.
La Font que no Cou
una pena!, el menjar no cuinaràs
però a la Font del Pistol
un bon dia hi passaràs.
Font del Pisa i del Salvat
que donen aigua a Vilaplana
són el do més estimat
que tenim a nostres cases.
Quina alegria al cor dóna
sentir de la font el rajolí.
Procurem bé conservar-les
perquè ragin dia i nit.
A LES FONTS DE VILAPLANA
GRÀCIES PER MUNYIR EL ROCAM
Aigües fresques en abundor,
brollen arreu i en tot instant,
Vilaplana diu de tot cor,
gràcies per munyir el rocam !.
Cada cinglera amb vosaltres,
obre portes als seus secrets,
Marió, del Llop i de Gaspes,
davall les roques més altes
i dins els racons més estrets.
Allí brota el nèctar dolç,
per a dur-nos felicitat,
per fer-nos el dia més grat,
transformant la nostra suor
en un fruit molt ben granat.
Aigua pura, cristal·lina,
estavellant blocs de granet,
cofoia surts amb sol i fred,
traient de nostres pits l'espina
quan podem beure't a galet.
Aquestes deus que a tots envolten
guardem-les amb gran il·lusió
i estimem de tot cor el do,
que per a totes elles porten,
amanyagant-nos sa frescor.
Aigües clares en abundor,
brollant arreu i en tot instant,
Vilaplana diu de tot cor,
gràcies per munyir el rocam!.
Maria Anna Vernet
+ Publicar el meu comentari