Història local | Revista 1010/01/2003

Petita història dels quatre molins de Vilaplana

El dia 14 de juliol vaig anar a missa com cada festa. Quan mossèn Eugeni va fer el sermó, va parlar de l’evangeli del sembrador. La llavor que va tirar va caure en terra bona i donà el 100 per 1; l’altra va caure entre pedres i es va morir o bé se la menjaren els ocelles, etc. I seguint el sermó, diu: a Vilaplana, molts anys enrere, també hi havia sembrats i molins. N’hi havia quatre per a moldre el gra que collien.

A mi, això dels quatre molins em va caure, ¿com ho diria jo?, com una llavoreta…, em vaig proposar fer d’investigadora i assebentar-me del que no sabia dels 4 molins.

El primer que vaig fer, va ser parlar amb el Sebastià Molí i ell em va explicar el que sabia… A la mare del Sebastià li deien la Maria del Molí , molts dels lectors de Lo Pedrís la vam conèixer, es va casar amb el Jaumet Bové i si visqués tindria 106 anys. Quan la Maria va nèixer, la seva mare va morir de part i l’àvia, que seria la besàvia del Sebastià, la va portar a casa seva, que en aquell temps era el molí del Carletes. És per això que li deien la Maria del Molí.

Aquell molí ja no treballava, però, si el de més avall, el del Pigat (al tros li diuen, el tros del Molí). Segons rumors, he sabut que, com que el molí era de Vilaplana i la finca és terme de l’Aleixar, hi va haver raons, discussions i fins i tot un plet per culpa de l’aigua. És un rec d’aigua que comença per allà als Pinets i en reguen fins a l’Aleixar, i d’aquí van venir les raons. No sé com va acabar, … no he arribat a tant. Si aneu un dia pel tros del Molí, encara s’hen veuen algunes restes.

Ja tenim dos molins. Els dos que manquen són el molí del Savall i el Molinet. Escoltant, preguntant aquí i allà, he anat muntant, diguem-ne, un bocinet de la nostra història, de la nostra estimada Vilaplana.

Del molí del Savall encara se’n veu la bassa damunt dels actuals rentadors; al seu lloc hi havia la casa del moliner i el lloc per on marxava l’aigua de la bassa, en diem: “la cacau”, que vol dir “l’aigua que cau”. Les vegades que de petits anàvem a buscar fang (argila) per fer ninotets i pilotetes per a jugar. Quan es veremava, els homes anaven a buscar-ne per tapar el cup després d’haver trepitjat el raïm. La gent de Cal Savall i els seus descendents expliquen que en un aiguat anterior al de Santa Tecla els moliners dormien, van sentir un gran soroll i sortiren per vigilar la bassa que havia quedat mal tancada. Ser a dalt els va salvar la vida. Ells van fer cap a Cal Savall.

Del quart molí, el Molinet, la terra era de ca les Quimetes. Al cap de baix, tocant al pont de Mallafrè, hi havia el Molinet. L’aiguat del 10 d’octubre de 1994, que tots recordarem, va fer desaparèixer un bocí de la part de dalt, prop dels rentadors. Dons bé, al lloc on hi ha l’estudi del Josep de Cal Pubill és on hi havia la casa del moliner i sota, a baix, al riu, el Molinet.. Es comprèn que li deien així perquè molia gra petit i quantitats no gaire grans. Una de les últimes persones que hi va viure, va ser la Pastora, besàvia paterna de la conxita de cal Pastoret. Aquesta Pastora, jo sé per la meva família, que va ser la padrina de bateig de la meva tia Carmeta Dama.

Durant l’aiguat de Santa Tecla hi van viure també els besavis del Cisco Picon. La besàvia que per l’aiguat anava cap a casa perquè tenia por, portava dos fills: un al braç i l’altre a la mà. A l’alçada de Cal Donísio l’aigua que baixava pel carrer, aleshores era carrer de la Font, avui Mallafrè, li va pendre el fill de 5 anys de la mà. Ella alçà els ulls i digué: “al cel sigui”. A l’alçada per on és avui Cal Teodoro, es comprèn que l’aigua el va arrossegar i es va agafar no se sap a on, però el nen es va salvar, i aquest nen va ser el pare del Cisco Picon. Però aquella pobra mare en va perdre un altre de fill. Quan arriba al Molinet, casa seva en aquell temps, amb l’esglai o l’ensurt que tenia tan gros, és fàcil compendre que tota ella estava trasbalsada, va donar mamar a un fillet que tenia més petit, la llet no devia ser bona i el nen es va morir.

Jo no sé res més. Si algun lector de la revista sap altres coses dels molins del poble, agrairé la informació.

Maria Rufina



+ Publicar el meu comentari