La nostra gent - Records | Revista 73

Petit aclariment d'en Rafel Mestre Salvat

El Rafel Mestre Salvat va ser un dels 9 fills que tingueren els esposos Jaume Mestre Ferré i Rufina Salvat Ravascall de Cal Gori (o Gallina). Amb tot el rebombori de la ditxosa guerra civil, com tants altres vilatans nostres, va marxar a França,

En el llibre que s'ha publicat recentment, la seva autora, segurament per informació equivocada, en el capitol que parla dels homes que van marxar a França pels conflictes de la guerra i que en acabar, o tornaren al poble, es quedaren allà, o se n'anaren a Mèxic en funció cadascú de les circunstàncies que es trobaren, quan parla de l'oncle Rafel en diu textualment aquestes paraules:
"del Rafel Mestre amb l'entrada dels alemanys va desaparèixer". No sempre les informacions que es reben són les correctes, i aquest és el cas.

Una servidora al llegir això em vaig sentir ferida dins l'ànima i no he parat fins a fer aquest petit aclariment. A nosaltres ens van ensenyar a estimar i respectar l'oncle Rafel que vivia a França, de la mateixa manera que a tots els oncles que teníem al poble. Jo personalment no el vaig conèixer, ja que quan va marxar jo era molt petita. Recordo que els meus pares em feien escriure les cartes a l'oncle Rafel (segurament perquè practiqués l'escriptura). Ell ens escrivia, no massa sovint. Jo recordo aquells segells tant bonics i tant diferents (aquí tots eren iguals). A vegades dins les cartes hi posava llavors i els meus pares les plantaven. Un cop vam tenir unes cols vermelles, d'aquelles de bombo molt maques.

Ell sempre deia que tornaria aviat, però no va tornar mai, sempre va viure en una masia de St. Rinay, fent de pagès tota la vida. Per les diades es reunia amb la família del Manel Xecu i l'Annita. Amb ells també hi havia els fills del Jaumet Xecu, el Francesc, l'Hel·leni, les seves esposes i filles. Per les diades sempre eren molta gent, ens enviaven fotografies dins les cartes i nosaltres estàvem molt contents.Va morir a una edat ja molt avançada i l'acompanyaren tots els cosins que tenia allà. Això és una petita part de la història de la nostra família i explicant-la em sento molt més alleugerida.