Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Unió de Pagesos | Revista 9

Pere Guinovart. Portaveu de la friuta seca de la Unió de pagesos

LA SITUACIÓ DE L’AVELLANA ABANS D’ENTRAR AL MERCAT COMÚ

Abans de ser del Mercat Comú, teníem la sort que tota la fruita seca, tant l’avellana, l’ametlla com la nou, a Europa eren deficitàries. Així, doncs, amb l’entrada al Mercat Comú el sector no havia de tenir problemes. Mentre havíem estat en un mercat tancat com és l’espanyol, sense obrir fronteres, l’avellana se n’anava sortint, i abans dels 90 vam passar uns anys que havien anat bé. La gent havia millorat molt les seves explotacions, ja que se’ns havia incentivat perquè les modernitzéssim. Però a partir dels 90, molt més immersos a Europa, es van obrir fronteres a Turquia i el sector de la fruita seca entrà en crisi.

EL PAPER DE LA UNIÓ DE PAGESOS

L’any noranta, veient que tot el sector de la fruita seca (l’avellana, l’ametlla i la garrofa) entraven en crisi, des de la Unió de Pagesos ens vam plantejar que es parés l’entrada d’ametlla californiana, o d’avellana turca a Europa, o no podíem continuar. L’any 1990 amb la primera presidència espanyola amb el ministre Romero, perquè els productors europeus ens conforméssim, vam aconseguir que es creessin les organitzacions de productors de fruita seca. Així la gent ens enquadràvem dins el marc de diferents organitzacions de productors i, dins aquest marc, se’ns donaria una quantitat per hectàrea com a ajut per la modernització. L’ajut, amb la caiguda de preus, el vam fer servir pràcticament com a ajut a la renda.

Aquests plans havien de solucionar una mica l’entrada de l’avellana turca i l’ametlla americana, però vam poder comprovar i corroborar, l’any 1996, amb la famosa 1ª guerra de l’avellana -que és com se la va batejar-, que tot i l’ajuda a través dels plans de millora, amb 40.000 pessetes per hectàrea, no era suficient. Va ser llavors que es va haver d’engegar una lluita molt dura per aconseguir que el sector pogués tirar endavant.

Des de la Unió de Pagesos hem intentat que el sector de la fruita seca aconsegueixi un ajut a la renda que garanteixi el futur de les nostres explotacions. I a la Unió de Pagesos, com a sindicat reivindicatiu, unitari i democràtic, no ens toca res més que afrontar i defensar qualsevol problema que sorgeixi a la pagesia, en general o sectorial. Els sindicalistes som els primers que hem de pensar que hi ha uns pagesos al darrera que ens donen la seva confiança perquè els representem davant els estaments.

El nostre model és assembleari, i per aquest motiu molts polítics ens critiquen, ja que avui les assemblees al país s’han perdut, perquè el model de fer política és de dalt cap baix i no de baix cap dalt.

Si a l’any 96 no hi hagués hagut tota la força social que hi havia al darrera de la gent de la Unió de Pagesos, no hauríem aconseguit el que vam aconseguir. Sempre dic que la Unió de Pagesos tenim el mèrit d’haver encapçalat una lluita important, que hauria pogut fer qualsevol altre sindicat.

Ara bé la vam dur a terme nosaltres, perquè hi ha hagut unes executives que han tirat endavant uns projectes importants. Però sense la força dels pagesos al darrera difícilment al 96 ens n’hauríem sortit. Pensem que els èxits del 96 d’aconseguir un ajut directe de 25 pessetes per quilo de closca, ningú se’ls imaginava. Ni els propis polítics espanyols ens donaven suport a l’inici de la reivindicació. Al final, doncs, ho vam aconseguir; i a l’any 2000, 2001 i 2002 se’ns han concedit dues pròrrogues dels ajuts que teníem. Penso que l’èxit nostre ha sigut la constància.

Ara estem al final del camí, i ve allò que diem els catalans: “O caixa o faixa”. Estem en una situació difícil. Hem entrat al mes de setembre. Repleguem la collita i després cal concentrar-nos fins al mes de març. Durant aquest temps hi haurà negociacions, i haurem de decidir com seran. A finals de setembre possiblement tornarem a emprendre les assemblees,ja que començaran les reunions a Madrid, importants per als pagesos.

EL PAPER DE LA PAGESIA

Alguns economistes ens diuen que hem de ser competitius, que si no ho som hem de plegar. Que ens hem adaptat a viure del món de les subvencions i que si no n’hi haguessin no podríem viure. A mi m’agrada parlar del paper del pagès, no com una persona productiva, sinó analitzar-lo cada vegada més com aquella persona que fa una altra funció al territori, ja que si ho mirem des de la vessant productiva, no a Catalunya sinó a tot Europa, d’aquí a uns anys no caldrà que n’hi hagi,perquè tots els productes podran venir dels països subdesenvolupats.

Però nosaltres, els pagesos, a Catalunya fem un paper d’equilibri territorial important, de mantenir el nostre entorn net, a part de fer productes de qualitat. I també fem un paper molt important que és mantenir l’entorn, per evitar l’erosió. El món rural és una filosofia de vida. Si no fem un equilibri entre món rural i urbà, cada cop els serveis concentraran més a les poblacions amb més habitants, amb la qual cosa els municipis rurals cada vegada tindran menys serveis, menys avantatges per poder-se quedar a viure al lloc on es treballa.

El model que la Unió de Pagesos defensa és el de l’explotació familiar agrària.

LA SITUACIÓ DE LA FRUITA SECA EL 2002-2003

Ens hem de plantejar si hi hem de ser o no. Aquesta pregunta a vegades no té resposta, però per a un pagès n’ha de tenir, no pot continuar un sector de producció, sigui el que sigui, any rere any, havent-se de mobilitzar per si et donaran o no ajuts, si els preus seran bons o seran dolents, en definitiva si podràs continuar. Un pagès pot acceptar que un any no hi hagi collita, pel motiu que sigui, tenir problemes de secà, que un any plogui i s’ho endugui tot, però no podem acceptar estar supeditats a uns preus que no sabem si garantiran el futur de les nostres explotacions, i a la vegada si hi hauran ajuts o no.

Davant d’aquesta situació hem de ser realistes, i pensar que hi hagi un ajut a la renda que garanteixi el futur. Però no n’hi haurà si no es donen dues coses importants: la una que els preus siguin uns preus d’equilibri, o sigui que si les avellanes van a 125 pessetes la lliura, com van ara, per molt que ens donin 100.000 pessetes per hectàrea, no es garanteix el futur de les nostres explotacions.

Els pagesos europeus sempre parlem que per sota de les 200 pessetes per lliura no ens surten els costos de producció. I així ha estat el preu des del 96 fins al 2001. Hi ha d’haver un preu de referència, no un preu marcat, perquè això està prohibit; i uns ajuts, i que tot plegat serveixi per tirar endavant les explotacions. I si no és així nosaltres mateixos hem de dir que no en volem, d’ajuts. Hem de ser agosarats i dir que això és una agonia per acabar morint.
En definitiva, no teníem res, se’ns han acabat els plans de millora, se’ns han acabat els ajuts, però hem sigut capaços d’aconseguir un ajut directe, o una proposta d’ajut directe al sector. Són 100 euros, i és ridícul, però no teníem res i hem aconseguit que hi hagués una proposta.

D’aquí al mes de març, en totes les reunions de consells de ministres que hi hagi -als comissaris, al ministre, al conseller...- els hem de forçar que l’ajuda directa sigui més important, ja que aquests 100 euros no són suficients. Tampoc seria suficient amb els 100 més que hi volia posar Espanya; 200 no són suficients, perquè encara es queda per sota de l’ajut de les 40.000 pessetes que teníem. Nosaltres demanem 80.000 pessetes per hectàrea d’ajut directe.

Aquest sector es pot trobar que tinguem una ajuda directa de 300 euros o 400, i que no sigui suficient perquè no ens garanteixi poder continuar.
És aquí on ens trobem amb la primera incongruència de la política comunitària. Si al Mediterrani haguéssim de reconvertir, és a dir, arrencar els avellaners, el pla d’arrencada és d’1.200.000, 1.300.000 pessetes per hectàrea, tal com s’ha fet amb la poma, amb els productes excedentaris comunitaris. I aquesta incongruència es produeix pel fet que la fruita seca no pot tenir un ajut d’un tant per hectàrea per arrencada perquè és deficitària al Mercat Comú, i segons la normativa els productes deficitaris no tenen plans d’arrencada. Però no diu que el mercat mundial l’està subministrant Califòrnia i Turquia!

La segona incongruència és pel fet que nosaltres podríem reconvertir les nostres explotacions, a zones on hi ha vinya, com ara a la Terra Alta, el que passa és que no ho podem fer perquè no hi ha drets de plantada. Si ens passem cap a l’olivera (Maspujols, Riudecanyes, etc.), també hi ha inconvenients, perquè les oliveres no declarades abans del 98 no tenen ajut comunitari. I per últim, hi hauria les zones cerealístiques que tampoc poden reconvertir i posar cereals perquè no tindrien ajuda de la PAC, ja que on hi havia llenyosos abans de l’any 90 no tenen ajuda comunitària.

Som al final d’un camí i l’hem de deixar ben definit. Ara hem d’estar molt centrats en Europa i el ministre, i després preguntar-nos si el govern de Catalunya vol que desapareguin 70.000 hectàrees de fruita seca, entre elles 18.000 d’avellaner.

Estem en una situació realment difícil però no insalvable. Jo sóc dels optimistes i crec que tenim possibilitats de poder garantir un ajut a la renda al sector de la fruita seca, però per aconseguir-lo hi haurà de participar tothom. Penso que si aconseguíssim una ajuda directa més o menys digna i poguéssim buscar un preu de referència, aquest sector, tot i les dificultats se’n sortiria. No serà fàcil. És molt trist que els professionals de la terra no puguem viure de la nostra feina i que haguem d’anar a fer dues feines (a la fàbrica i al tros), avui que tothom parla de l’estat del benestar, de les 35 hores de treball... i nosaltres hem de fer dos jornals. Així doncs, com a pagesos no ho tindrem fàcil.

Ser pagès no és fàcil, és una vocació. Té les seves dificultats però també les seves recompenses, dóna aquella llibertat que no esclavitza i a les 8 has d’anar a fitxar.


Dolors Joanpere




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots