Opinió on line16/01/2010
PEÇES D'UNA POLLEGANA
L'arada, aladre o pollegana es un instrument essencialment d'una peça on va fitxada la rella, i d'un espigó on va lligat o junyit l'animal o animals per estirar, i que serveix per remoure i girar la terra.
Hi ha diferents tipus de pollegana : giritaria, de pala fixa, amb paletes, de fusta i de ferro. La giratoria tenia dues pales que giraven sobre un eix i per tant permetia treballar en dos sentits. La de pala fixa o francesa tenia la pala entre la barra del timó i la barra de direcció amb el corresponent forcat, funciona en un sol sentit i direcció. I la que tenia a la rella dues ales tallants apta per un treball molt superficial, pràcticament amb l'única missió de netejar l'herba.
Les parts principals són : la corba : peça de la pollegana que travessa la base ( es de fusta o de ferro ) més o menys corbada, amb la qual dos o un animal són junyits pel cap o pel coll a la pollegana; la dental peça a on encaixa la rella ; la rella : peça de ferro, tallant per un extrem i amb mànec o cua a l'altre , mitjançant el qual es fixada al dental de la pollegana, que serveix per a penetrar dins la terra i obrir-hi solcs; l'orellera peça de ferro o fusta que, en forma d'aleta , es possa al costat d'una pollegana amb la finalitat d'eixemplar el solcs i on van encaixats els orellons que serveixen per tombar la terra remoguda per la rella; l'esteva : peça curta i posterior de la pollegana , sobre la qual el llaurador s'aferra per conrear la terra; la corba i el jou són la meteixa cosa; la tinella : peça que enganxada al dental i a la cameta fa de contrafort i finalment el tascó : peça en forma de falca per a pressionar a l'esteva amb la reixa entre les anelles que subjecten el timó i la cameta.
Mireu el que escrivia Virgil en el llibre " GEORGUIGUES " : " Sense triga, es pren dins els boscos un om que es força amb volència a vinclar-se per fer-ne una cameta i se li imprimeix la forma d'una arada corba ; se li ajusta, pel costat de la rella, un timó que ateny vuit peus de llargària ( uns 2,60 m. ), dues orelles i un dental de doble esquena. Es talla també, abans, per al jou , un tell lleuger i un faig alterós per a l' esteva. " Com podeu percebir res no s'escriu sota el sol. Tots en certa forma som uns copiadors.
Acabaré amb tres refrans :
Amb una pollegana vories si'ls faria rectes els solcs.
Qui no llaura en dur ni moll, tot l'any va amb el sac al coll.
Cunyats i relles de forcats , sols són bons ben soterrats.
LA POLLEGANA
La Pollegana es una arreu moderna o de pala en la qual el grup d'atracció és un forcat. Es una eina utilitzada per a llaurar la terra a través d'obrir-hi solcs, normalment per condicionar-la millor per a la sembra o per treure herbes i la crosta de la terrra perquè s'ha oxigeni.
Les primeres polleganes eren fetes completament de fusta amb tracció humana ( com la de la fotografia). Al domesticar el bous permeté comptar amb llur força de tracció per llaurar. L'arada romana estava composta per una part davantera que era la que estirava l'animal, onomenada timó, peça que estava enllaçada amb la cameta i aquesta s'unia amb la base de la rella mitjançant una felera per aproximadament la meitat de la cameta i per la punta amb el dentall.
La rella era la part que servia per llaurar, enfontsant-se a dintre la terra, tot i que no seria de ferro fins al segle IX. La pollegana de ferro va permetre fer solcs més profunds, airejant més bé la terra i millorant la retenció d'humitat. Finalment l'esteva servia al pagés per dominar la pollegana, havent de fer força cap amunt per enfonsar la rella.
L'arada amb camatimó era un eina imprescindible de llaurar amb que aparellaven a dos animals de tir, que anaven units per el jou. La barra central entre els dos animals es el camatimó, que trasllada la força de tir dels animals a la pollegana que subjecta i dirigeix el llaurador. Normalment esta construit amb una sola barra d'un sol tronc, de fusta de pi blanc. Va èsser un instrument imprescindible per a poder viure i progresar la gent dels pobles durant segles.
L'arada amb forcat compleix la mateixa funció que el camatimó, però el seu diseny es molt més modern i l'adaptabilitat es diferent, es de força inferior. Els forcats es fabricaven en fusta de lladoner , una fusta molt mal.leable que calentant-la al foc permetia encorvar amb certa facilitat fins a conseguir fer, amb molta destressa, la típica forma curvilínea de les dues barres del forcat, adaptat per utilitzar-lo amb un sol animal de tir, i va acoplat a un aladre o vermet de ferro per poder canviar els diversos tipos de pales. S'ha utilitzat en terres de terra flonja o de regadiu. En propietat aquesta es la que s'anomena pollegana.
L'AIXEDA
Un viatge al passat per conèixer les eines, els arreus agrícoles i bestiar que utilitzaven els nostres pagesos en els segles XVIII, XIX i XX. Totes les eines tenien que ser ben esmolades i preparades per al seu us. Hi havia una eina per a cada cosa i calia emprar-la per allò que servia.
Començaré per l' AIXADA. És una eina per cavar la terra formada per una planxa de ferro acerat, més o menysc plana o corbada amb un mànec de fuste d'uns 60 cm.( cinc pams) formant amb aquest un angle agut. Ës emprada en terrenys tenaços on és difícil de treballar amb altres eines, com ara la pala i la fanga. És un eina amb la qual hom pot remoure la terra, descrostar, cavar, colgar i eixarcolar.
Les aixades de dues puntes es fan servir en terrenys pedragosos, per cavar avellaners i ceps a l'hivern; per treure els inicis del bosc a les terres cultivades i per fer el terrós de les formigueres i per collir patates. A Vilaplana les anomenem arpiots. Són eines de ferro amb dos forcons llargas i per l'altra té tall horizontal o vertical, i que va posada al cap d'un mànec llarg de fusta.
Les aixades de fulla estreta, que nosaltres al Baix Camp les anomenem aixadell es una aixada petita , de fulla estreta , proveïda a l'altre part de l'ull, d'un tallant o escarpell. Es fan servir per sembrar llegums i verdures, arrancar males herbes removent la terra del costat, calçar les plantes unint terra a la base de les plantes i fer solcs de poca secció.
I finalment les aixades acabades en punta que normalment es diuen pics es fan servir per fer clots, allà on no penetra l'aixada ampla com ells llocs pedragosos i terrenys de llicorella. Duen un tall o escarpell amb el qual es tallen les arrels de plantes silvestres que van sortin.
eladi huguet
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
23/01/2024Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
23/01/2024Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
La casa també era coneguda com a Ca la Roja.
SITUACIÓ...
20/01/2024Passatemps, Portada
PA I DROGUES
El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
17/01/2024Recerca, Cuina, Portada
És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
17/01/2024Entitats, Escola, Portada
Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
17/01/2024La nostra gent, Notícies, Portada
Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
17/01/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
Pugen els enllaços matrimonials.
Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
17/01/2024Entitats, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
17/01/2024La nostra gent, Homenatges, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
Enguany, la Festa de la...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Genís Torres Aymamí
6 d'octubre de 2023
Bona nit a tothom,...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
2022
Jordi Mariné Anguera 90 anys ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Jordi Olivan Torralba ...
17/01/2024Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada
La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
17/01/2024Opinió, Articles, Portada
La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
17/01/2024Recerca, De cinema, Portada
La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
17/01/2024La nostra gent, Records, Portada
Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
17/01/2024Literatura, Lingüística, Portada
Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
17/01/2024Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada
Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
17/01/2024Recerca, Casos i coses, Portada
A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres.
Era el...
17/01/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
17/01/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
NO A LA GUERRA
Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
12/11/2023Passatemps