Què passa - Notícies | Revista 85

Paraules de la Consellera d'Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya

Presència institucional.
Aquesta edició del Mussart, dedicada a l'Empoderament de la Dona, ha comptat amb la presència de la Consellera d'Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Tània Verge Mestre i amb la Delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, la Sra. Teresa Pallarés Piqué.Paraules de la Consellera d'Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya, Tània Verge Mestre.

(Paraules de la Consellera)
Alcalde, regidores i regidors, delegada del Govern, autoritats, director del festival, amigues i amics, és un plaer poder compartir un espai d’art i poesia tan singular i únic amb totes vosaltres en un indret que forma part del meu paisatge d’estiu.

Com a dona i com a feminista amb arrels vilaplanenques, poder-vos dirigir aquestes paraules en la 13a edició del Mussart dedicada a l’emancipació de les dones em fa especial il·lusió.

Com sabeu, el 8 de març és el dia en què commemorem anualment la lluita del moviment feminista per aconseguir el reconeixement de les dones com a subjectes de ple dret i la transformació radical de la societat. Però com es reivindica des del moviment feminista, cada dia hauria de ser 8 de març. Avui també és 8 de març.

Si parlem de l’emancipació de les dones és perquè el patriarcat ho inunda tot amb una ideologia de gènere, el masclisme, que fa passar per naturals, que normalitza, i per tant, invisibilitza les relacions de poder estructurals que sustenten aquest sistema de dominació. Per aquest motiu, no n’hi ha prou amb garantir formalment la igualtat.

Les dones ja tenim formalment garantit el dret al sufragi passiu, però allà on no s’apliquen quotes els homes estan sobrerepresentats. Ja tenim formalment garantit el dret a la no-discriminació, però els nostres salaris són més baixos, tenim contractes laborals més precaris i la societat ens segueix assignant aquelles tasques domèstiques i de cura imprescindibles per la sostenibilitat de la vida.

Se’ns esborra dels continguts curriculars tant a l’escola com a les universitats. Se’ns cosifica als mitjans de comunicació i a la publicitat. Se’ns imposa una pressió estètica asfixiant per tenir uns cossos irreals. Cremes antienvelliment, sèrums, anticel·lulítics, cremes pels talons ressecs, tints pels cabells blancs... Quantes hores al dia i quants diners calen per tenir 40 anys, però aparentar-ne 20, o per tenir-ne 60, però aparentar-ne 40? Havent escoltat aquests missatges des de petita, suposa un esforç important desaprendre els dictats de la indústria de la moda i la cosmètica que mercadegen amb la nostra autoestima i valor com a persones.

Igualment, necessitem desfer-nos de la ‘síndrome de la impostora’, fruit de la infraconfiança en què ens educa el patriarcat i que es reforça amb la manca de referents de dones en nombrosos àmbits, fet que ens du a qüestionar-nos permanentment si en sabem prou, fins i tot quan en som expertes. Una síndrome que contrasta amb la sobreconfiança en què se segueix educant els homes. Us poso un exemple que ha sorgit en nombroses ocasions en la meva recerca sobre dones en política. Quan s’ofereix a una dona anar a unes llistes electorals, les respostes més comunes són ‘vols dir que estic prou preparada?’ o ‘deixa’m que ho consulti abans amb la família’. En el cas dels homes, una de les respostes més habituals és ‘en quin lloc de les llistes vaig?’.
També en l’àmbit de la cultura les dones seguim sent menystingudes. Tot i que els estudis d’art i d’humanitats estan fortament feminitzats, els homes s’emporten la major part dels premis de cinema, teatre, escriptura o música. Així mateix, en general, els festivals encara programen molts més homes que dones autors o intèrprets.

Rols socials diferenciats, desigualtat d’estatus i de poder se sumen a la violència masclista exercida pels homes contra les dones en l’àmbit familiar, comunitari, educatiu, laboral o digital, ja sigui mitjançant la violència econòmica, psicològica, sexual o física, sent l’expressió més brutal d’aquesta violència els feminicidis. D’ençà del mes de gener de 2021, només a Catalunya n’hem comptabilitzat 8 d’assassinats de dones pel sol fet de ser dones a mans de les seves parelles o exparelles, i 2 més estan sota investigació.

Quan fa uns mesos em van nomenar consellera d’Igualtat i Feminismes, em van fer l’encàrrec de sacsejar la Generalitat perquè pugui ser un actor clau en la transformació feminista del país. No em cansaré de repetir-ho: sense igualtat no hi ha llibertat, ni individual ni col·lectiva. Tal com ens deia l’escriptora i activista feminista Montserrat Roig i Fransitorra, “els homes no poden somiar ser lliures si segueixen oprimint les dones”. I hi podem afegir aquestes paraules: un país amb desigualtat de gènere no podrà ser mai un país lliure.

Som conscients, però, que ser la primera conselleria amb aquest encàrrec explícit no implica que siguem les primeres ni les úniques que treballem per la transformació feminista de Catalunya. Moltes dones ens han precedit en aquesta lluita, i necessitem ser cada dia més. Més dones, més homes i més institucions compromeses en l’erradicació del patriarcat. Celebrem, doncs, que l’Ajuntament de Vilaplana contribueixi també amb el Mussart a sacsejar el país per fer efectiva la transformació feminista mitjançant la cultura.

Acabo les meves paraules desitjant-vos que gaudiu del Festival i de la seva aposta per una poesia que és eina de canvi social.