Contes | Revista 3222/05/2008
Paper Mullat
Abstret com havia estat escrivint durant una hora llarga, va adonar-se que plovia tot just quan va voler sortir de la cafeteria, ja al llindar de la porta. Una espessa cortina d’aigua suïcida assola els carrers. S’ajusta al cos la jaqueta, la cremallera fins al coll, i gira la vista a l’espectacle del carrer, que ara és més blanc, irònicament més lluminós, tot i la tempesta i el cel de plom, perquè quan les gotes de pluja esdevenen exèrcit en caiguda lliure sobre el terra, canvien la seva essència incolora per una uniforme claredat líquida.
La tardor ja comença a ser tardor, reclama el seu lloc, es diu, encara que sense paraules, amb la veu del pensament; el món solament sembla tenir un sentit quan plou... però més, encara hauria de ploure més. Més fort, amb ràbia, els núvols famolencs de sang; que únicament els bojos i els assassins s’atrevissin a sortir de les seves cases, deixar enrera els seus particulars inferns... Ell, per descomptat, seria un d’ells, pensa; jo seria allí, al bell mig dels carrers inundats, tanmateix com ara, xop fins als ossos... Encara que per això caldria molta més aigua. Que plogués. Un autèntic diluvi. Molt més. Moltíssim més.
Baixa el carrer per la vorera esquerra, es troba amb dos que pugen aferrats als seus paraigües, ambdós cops s’aparta a un costat entre dos cotxes aparcats, baixant a l’asfalt, als tolls, mullant-se sabates i mitjons. S’espera a que passin i torna a pujar. Bé podria haver simplement baixat a la calçada, seguir avançant per l’exterior, però s’estimà més esperar. No té pressa. Cap mena de pressa. La sensació que mai abans ha disposat de tant de temps, adherida al nus de la seva gola.
La gent ja no té cap, te n’adones? o l’han canviat, per un paraigües, un bolet de tela amb ossamenta de filferro sota la pell; escut de covards. A la primera que cauen quatre gotes tots es disfressen, es transmuten en Magrittes apòcrifs, malsons humits sense cara ni ulls; sense aquesta humitat que és l’ànima de qualsevol vida. I mira al seu voltant, com volent confirmar les seves teories.
L’ofensiva d’aigua avança satisfactòria sobre la ciutat, a ritme vertiginós, però així i tot no és suficient. Més, més aigua, s’ho repeteix, necessitaré molta més aigua... Gira a la dreta i continua baixant fins a desembocar a l’avinguda, allí l’espera una bústia groga, senzilla, tant que no permet distingir aquesta ciutat de qualsevol altra. Una única obertura, ella sí plena d’humitat, sense por a la intempèrie, s’ofereix per a totes les probabilitats, totes les destinacions, inclosa la més llunyana... També la més propera? Aquest és un interrogant que el neguiteja; i un altre cop la gola escanyada pel pànic.
Palplantat finalment allí, davant una bústia estoica que solsament ven possibilitats, estoic també ell, tanmateix, inassequible a l’infern de blanquíssimes fletxades d’aigua que li cauen al damunt, s’ho pren amb calma: “Per què sóc l’únic que s’atura? Hauríem d’ésser més... Sí, sens dubte, hauríem... Condicional simple, primera del plural. Però si ja no tenen ulls, que els han perdut, que són tot i solament cos i paraigües coronant el cim dels seus pensaments, què han de veure, fins i tot per a què mirar. Únicament el terra mullat als seus peus, moixos, atents al vitalíssim eslàlom sobre els xiclets, les burilles i les tifes de gos: acabar el dia impol•luts, i eixuts, i buits, i després dormir a la fi el cansament dels dies... Pot haver-hi més gran aspiració?”.
Treu el sobre doblegat de la butxaca interior de la jaqueta, la carta que ha escrit durant aquella hora llarga, allà al fons de la cafeteria, mentre fora, aliena als seus sentits, s’armava fins a les dents la tempesta. Aquesta mateixa tempesta que, almenys avui, potser també demà, ha de guanyar la seva batalla d’una guerra perduda molts anys enrere. Però s’ha de lluitar. S’ha de plantar cara. Ningú espera menys de tu...
Ara mateix està pensant en ella, no en la tempesta, aquest cop, sinó en la destinatària d’aquesta carta que sostenen les seves mans tristes, segellada, llesta i a punt per a la seva missió, el seu objectiu; una incursió precisa, una bala directa al centre obscur d’un cor que va poder ser-ho tot. Que ho fou, de fet. Però que allí és ara; pretèrit perfecte simple, primera del singular... Singular, únic, soledat.
Finalment es decideix i llença la carta, però no a la bústia, sinó a terra, i al cap d’un segon la pluja cau al damunt com un tumor de piranyes sobre un fetge desprevingut. La tinta s’esborra. La adreça desapareix del sobre. Ja és il•legible. En segons patiran la mateixa sort les paraules de dins, plenes de la rancúnia de la impotència, malaltes de desesperació.
Si tan fàcil ha estat acabar amb aquesta adreça, tan poca resistència va poder presentar aquesta llar que mai va voler estimar-me, és que ja a aquestes alçades ni tan sols existia. Potser no va existir mai. Només en la meva ment. Que necessitava estimar-te. Però molt aviat fins i tot això haurà desaparegut.
Una mica més, una mica més de ràbia i estarà fet, s’ho repeteix, i mentrestant s’allunya. De la carta que ja no és una carta. Que és un sobre calat en meitat del no res. Poc més que paper mullat. Abandonat a la seva sort per la tinta covarda.
“Solament caldria una mica més. Que plogués. Un autèntic diluvi. Molt més. Moltíssim més. Això ho netejaria tot...”
© Javier Iglesias Plaza, maig ‘08
Javier Iglesias Plaza
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
23/01/2024Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
23/01/2024Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
La casa també era coneguda com a Ca la Roja.
SITUACIÓ...
20/01/2024Passatemps, Portada
PA I DROGUES
El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
17/01/2024Recerca, Cuina, Portada
És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
17/01/2024Entitats, Escola, Portada
Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
17/01/2024La nostra gent, Notícies, Portada
Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
17/01/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
Pugen els enllaços matrimonials.
Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
17/01/2024Entitats, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
17/01/2024La nostra gent, Homenatges, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
Enguany, la Festa de la...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Genís Torres Aymamí
6 d'octubre de 2023
Bona nit a tothom,...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
2022
Jordi Mariné Anguera 90 anys ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Jordi Olivan Torralba ...
17/01/2024Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada
La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
17/01/2024Opinió, Articles, Portada
La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
17/01/2024Recerca, De cinema, Portada
La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
17/01/2024La nostra gent, Records, Portada
Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
17/01/2024Literatura, Lingüística, Portada
Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
17/01/2024Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada
Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
17/01/2024Recerca, Casos i coses, Portada
A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres.
Era el...
17/01/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
17/01/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
NO A LA GUERRA
Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
12/11/2023Passatemps