La nostra gent - Records | Revista 87

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel poble. No sabíem encara ni el nom ni la gent que volia implicar-se en aquell projecte il·lusionant. Estàvem a les beceroles, però, des del primer moment, vam tenir clar que volíem que aquella plataforma cultural de Vilaplana fos un espai de trobada obert, plural i inclusiu, on tothom pogués dir la seva sense por a ser exclòs per la seva forma de dir, fer o pensar.

Recordo, amb afecte, aquella primera reunió que va tenir lloc a la Casa de Cultura als volts d’aquell estiu. Havíem convocat les associacions del poble perquè vinguessin a la cita i poguessin dir la seva. La sala estava repleta de gent expectant per veure què era tot allò i qui ho duria endavant. Vam explicar que volíem fer una revista del poble i pel poble. Encara no sabíem prou bé quina forma havia de tenir i per això els havíem convocat allí perquè preteníem que ens ajudessin a tirar-la endavant. No volíem una revista sectària ni elitista. Creiem necessari que l’ideari i el nom d’aquell nou butlletí sorgís d’aquella reunió primigènia, ja que era una bona manera que tothom s’hi sentís involucrat des del primer alè fundacional.

Sortosament, tenim apuntat a la primera llibreta que fèiem servir per a les reunions de l’equip de redacció els noms que entre tots els assistents vam proposar en aquella convocatòria exitosa. Crec que mai han sortit a la llum pública i per això en aquest número de la primavera del 2022, on volem retre el nostre sentit homenatge a la Maria Rufina, una de les nostres primeres col·laboradores, pensem que és el moment per recordar-los.   

Portal, Pòrtic, Portalada, Sauló, Soldó, Tosca, Tosques, Vauma, Poet, L’Abeurador, La Balandra, La Resclosa, Lo Malecó, Lo Pedrís, La Barbacana, La Canalera, Lo Brancal, Les Campanilles, La Rasa, Les Darreres, La Gitana, Les Dreceres, La Fresca, El Recapte, Bardra, Matevas, Freginals, Lo Clot, La Paret Blanca, La Vall d’en Bassa, Puig de Bacona i Les Socarrades. 

O sigui que es van proposar un total de trenta-dos noms per la nova revista. Déu n’hi do de la quantitat i del poder de seducció que tenen encara algunes de les propostes d’ara fa vint-i-dos anys. De tots els noms, en les votacions que es van fer a mà alçada i que anàvem apuntant amb retolador a la pissarra blanca que hi havia penjada a la paret, van sortir tres opcions finalistes: 1:  Lo Pedrís,  2:  Soldó i 3: Lo Brancal.  I dels tres més votats va sortir com a guanyador Lo Pedrís.

Llàstima que no vam apuntar qui havia votat cada nom, ja fos a nivell personal o en nom de l’associació que representava. Però sí que tenim ressenyats que hi havia representats del Grup de Joves, de la U.E. Vilaplana, del grup de colònies Alzina Rodona, de la Unió de Pagesos, del Clero local, dels Caçadors, del Grup de Teatre, de l’Associació de Jubilats, del Casal, de la Casa de Cultura, de l’Ajuntament, etc.

Se’m fa present que la Maria Rufina estava molt il·lusionada i contenta amb el nou projecte cultural. Ella venia de part de l’Associació de Jubilats i també en nom del Grup del Teatre. Com bé sabeu, li agradava fer pinya amb tot el que fes referència a fer poble. La seva forma alegre i positiva de participar en aquella primera reunió diria que va ser clau perquè molta gent veiés amb bons ulls aquella revista que teníem al cap. Recordo que jo vaig proposar Soldó. M’agradava perquè l’associava amb la terra del camp de futbol i dels Garrigots, l’únic tros de terra que cultivava de jove. I mentiria si digués que ella va proposar el nom de Lo Pedrís. Ho proposés o no, el fet és que probablement li devia agradar molt aquell nom perquè al primer número ja va escriure un poema que hi feia referència. El seu poema es va publicar a la pàgina inicial de Lo Pedrís núm. 1, l’octubre del 2000, perquè vam entendre que els seus versos senzills i tendres traspuaven emoció, nostàlgia, musicalitat i devoció pel seu poble. Us refrescaré la memòria amb la primera estrofa.
 
Del pedrís de casa teva,
te’n recordes de la història?
Doncs jo aquí amb quatre versos
et refrescaré la memòria.  
 Assegut en el pedrís,
menjaves un plat de sopa,
que la teva mare et dava
a poc a poc a la boca...  
 
La tasca de la Maria Rufina escrivint i col·laborant amb la revista va durar molts anys i molts números, fins que la salut i les forces li ho van permetre. Sempre que li portàvem la revista a casa, se li il·luminaven els ulls d’il·lusió, com si fos una nena petita. Però aquest número 87, malauradament, ja no li podrem entregar en mà. Per això, des d’aquí voldria donar el condol a la seva família i amics per la seva sentida pèrdua. I alço la veu per dir-li: Moltes gràcies, Maria, pels teus versos, per la teva implicació, pel teu bon humor i, sobretot, per ajudar-nos a propiciar que Lo Pedrís fos ben rebut i ens obrís pas franc a moltes llars del teu estimat poble, Vilaplana.
 
Pitxi, en nom de l’Equip de Redacció, amb afecte a la memòria de Maria Huguet Mestre (1932-2022), filla de Salvador i Rufina. Pitxi



+ Publicar el meu comentari