Entrevistes | Revista 514/06/2005
Nuri Porcà Fonollosa, professional d'oficis perduts
"La gent, la falta no la veu i tu saps on està "
La Nuri Porcà Fonollosa és casada i té tres fills. Sempre ha estat una treballadora infatigable i amb només disset anys ja venia a Vilaplana a plegar avellanes. Aquí és coneguda per la Nuri d'Alfara, mot que fa referència al poble on va néixer l'any 1940 i on va passar una infancia difícil que la va empènyer a aprendre, entre d'altres, els oficis de treballar la palma i fer matalassos.
Quants articles es poden fer, amb la palma?
El que fèiem més eren senalles, però se'n poden fer moltes altres com bu-fafocs, ulleres per als matxos que es feien servir per tapals-los els ulls i que no s'emborratxessen de tant voltar per l'era al trillar. També es feien taps per a les gerres de l’oli, sàrries per als animals, senallons per anar a comprar...
Totes les senalles eren iguals?
No, mira, les més grosses que es feien eren les d'arreplegar la brossa, tenien 14 o 15 tirades o braces, es feien per als escombriaires de les brigades municipals de neteja.
Despres feiem les de les taronges, que eren més estretes i altes. Tenien 11 tirades, nosaltres les anomenavem
gaduperes, i quan encara no hi havia caixes de fusta per embalar també s'hi embalaven. Molt semblants a les
gaduperes però de 12 tirades, fèiem les de faneca. Les del blat eren de 9 tirades i les més petites, les de I'avellana, en tenien 7.
I com es fa una senalla?
La fulla de palma es cull a l'estiu i es deixa assecar al sol set o vuit dies, així es torna blanca. Després, es tallen els
cuells que és la part dura de la palma i no serveix per a res, s'escuen totes. Un cop fet aixo, es fan les quatre tríes, una per a les anses, una altra per a les vores, unes per fer el
cordill per cosir i la resta per fer la trena. Al fer la tria s'agafen les fulles més dobles per a les anses i vores i les més fines per fer els
cordills. Amb la fulla es va fent una trena que es treballa amb nou
cameres (nou tires de palma). La trena sempre té la mateixa amplada excepte la de fer sàrria que te doble amplada, divuit
cameres, pero jo aquesta no la vaig fer mai. Així doncs, segons la llargada de la trena et surt la senalla mes grossa o petita. Una tira o braçada és la distància que hi ha entre les mans quan tens els braços en creu.
Un cop feta la trena es va cargolant i cosint amb el
cordill. Per cosir una senalla es necessiten dues dotzenes de
cordills de dos pams i mig. Tot això s'ha de fer mullat i estovat, si no, la trena es pot trencar. També, per decorar, s'hi pot posar una tira de color al fer les vores.
La palma d’on la trèieu?
Se'n feia alguna allà, pero molt poca. Es portava de fora. Hi havia una coo-perativa que se'n deia la Cabecera del Regués que es cuidava de portar-la. Normalment venia del Nord d’Àfrica ( palma del moro) o d'Andalusia (palma de Sevilla), arribava en manats de 10, 15 o 20 quilos. De palma no en faltava mai i cada temporada tenia
lo seu, l'avellana, la taronja, el blat... Arturo, Clementet i Josecinto eren els que es cuidaven de tot això, eren els més rics del poble. Et donaven la palma i quan portaves les senalles fetes t'ho descomptaven.
Com us pagaven les senalles?
A 700 ptes. la dotzena de
gaduperes.
Quant temps es trigava per fer una senalla?
No es pot ni dir, el temps no es comptava com ara. No es feia mai una senalla començada i acabada, la feina es feia a torns: el dia que tocava fer trena nomes es feia trena i si tocava cosir, es cosia fins a acabar-ho tot. Jo calculo que per fer només una senalla trigaries, treballant molt, tot un dia.
Qui et va ensenyar a fer aquesta feina?
No calia que t'ho ensenyés ningú, ja ho aprenies al mateix carrer, no veus que tothom, a rotllos pels carrers, ho feia. Jo de molt joveneta, quan tenia onze o dotze anys, ja ho sabia fer. A més, de tota la vida que en aquell
terreno es feien senalles, els meus avis i rebesavis i centúries de
gent atràs ja en feien.
Ara en fas alguna?
Ara no gaires, no tinc materia i no sé d'on l'haig de treure, a més les palmes les han declarat espècies protegides i no es poden agafar. A mi m'agrada fer aquesta feina pero em castiga molt l'esquena i ho faig poc. S'ha de dir també que, amb l'aparició de les de goma o plàstic, ha baixat molt la demanda.
Hi havia alguna altra activitat més a Alfara?
La més important eren les senalles. Moltes cases del poble tenien bestiar, cabres blanques i rosses, ovelles i bous. Els homes feien de pastor i les quatre coses de l'hort, però això donava molt poc. Al temps de l'oliva se'n feia alguna, més aviat poques, i s'anava fora a mas de Barberans, Regués o Xerta. La collita s'allargava molt, començava a l'octubre i les olives no es feien caure com ara, així que anaven caient hi anavem passant. Al temps de l'avellana marxàvem en colles i quan baixàvem a Reus, on havíem arribat a anar més de setanta dones, ens repartiem pels pobles.
També fas matalassos, això com et va?
Ara, molta gent es compra matalassos d'aquests moderns i no cal fer-los i jo tampoc vull fer-ne tants, pero n'he fet molts i pertot arreu: l'Aleixar, la Canonja, Reus , Maspujols, Tarragona...
Com vas aprendre l'ofici?
M'ho va ensenyar la necessitat de no poder pagar, és
aixintes tal com t'ho dic jo. M'ho va ensenyar una dona del poble que en feia, es deia la Quenerosa. Nosaltres erem nou de colla i no ens podíem permetre el luxe que ens fessin els matalassos, així que aquella dona m'ho va ensenyar i va dir-me: "El dia de dema, no saps el bé que et pot fer." Em va ensenyar a picar i col.locar la llana, posar la roba pel damunt i cosir-la. Primer vaig fer els de casa i així vaig comencar.
Quan venia a Vilaplana feia els de l'Anita (Serro) i els de la Sra. Lola. Al començament, la gent no s'ho pensa, pero molts no em sortien bé, s'ha de tenir molt de tacte i repartir la roba bé, si no, pot ser que et sobri roba o et faci bosses. La gent, la falta no la veu i tu saps on està.
Els matalassos com t'arriben?
N'hi ha que me'ls porten desfets, d'altres els desfaig jo, o bé els vaig a fer per les cases.
Te cap secret aixo del matalàs?
Mira, la gràcia del matalàs és picar i espolsar la llana bé, amb bastó, tal i com ho faig jo. A Reus renten la llana amb màquines i la destrossen, queda tota a fils.
Ara, el que faig més és el "matalas a l'anglesa" que té els costats lligats amb llana dins i queden molt bé.
Encara en fas tants?
No, ara no, però si n'haguessis de comprar et costarien una fortuna, ja no se'n troben. No fa gaire encara en vaig veure un de
clim i aquests ja és impossible trobar-los.
Et quedava temps per anar a l'escola amb tanta feina?
A Alfara hi havia una escola, pero només era per als nois que anaven a la mili, a les noies no els calia. A mi mossèn Pedro em va ensenyar una mica de lletra, pagant.
Mira, si t'expliqués tota la meva història no la podries posar aqui a la revista, hi ha moments molt penosos i tristos i és millor deixar-ho.
Com va ser que et vas quedar a Vilaplana?
Allà la cosa estava molt malament i jo vaig dir que tant si em casava com si em quedava soltera la meva fi seria Vilaplana. Venia de soltera, tenia disset anys, anava per I'Anita (Serro) i pel Tomàs, m'hi estava gairebé un mes fins a la Festa Major d 'octubre. Aquí vaig conèixer el Torcuato, als vint-i-set anys m'hi vaig casar i aqui ens vam quedar. Jo, del meu poble, n'estava tan
escabotjada que quan vaig conèixer l'ambient de Vilaplana, tranquil i bé que s'estava, només volia quedar-m'hi. Avui, pero, ja és diferent. A Alfara s'han fet moltes granges i la gent també viu bé. Vilaplana ha canviat molt, ara hi ha més
odis que no hi havia. Llavors, tot eren
xistes i rialles quan anavem amb les mules a les set del mati al tros a plegar avellanes. La gent quan vaig arribar era més alegre, ara no riu ningu, tot son cares llargues i estirades. Aixi doncs, seria bo per a tots portar més alegria al cos.
Jordi Mariné
+ Publicar el meu comentari