Què passa - Mussart Festival | Revista 97

Mussart 2024: Excel·lència i comunitat

Un bosc de pins, encara verds -desafiant la sequera dels darrers anys-, ens acull com l'any passat... i com l'altre i l'altre... i com sempre. La natura ens acull sempre.

Sis pintores i un pintor exposen els seus quadres en set troncs d'aquests magnífics arbres.

La destresa de les mateixes pintores ho va fer possible. Una escala, un fil, molt d'enginy i vinga, a penjar els quadres!

Com el cavall que mira de reüll el genet abans d'iniciar la passejada, els arbres semblaven corbar-se endavant per veure -de cap per avall-, la pintura que lluïen com a medalla.

Un bosc esquitxat de colors, de vermells, de blaus-verds, d'ocres i d'imatges inspirades en la paraula de Viçent Andrés Estellés, en la poesia més sensual d'aquest autor.

Paraules transformades en pintura: viatge de la seducció a l'erotisme.

Gràcies, Adela, Anna, Dolça, Dolors, Helena, Nati i Jaume!

En aquest mateix indret, la Michaela i el Leo, dos joves de tretze anys, inicien el degoteig de poemes.

Poemes que parlen del poble, d'un poble, de quin poble? D'un poble sense possessius.

Poemes que parlen de l'ofici de forner i dels records de la infantesa. I el Leo i la Michaela posen la veu i l'ànima en les paraules del poeta valencià.

Gràcies, Michaela! Gràcies, Leo!

Després d'aquest inici en la quietud del bosc, iniciem la itinerància.

Aquest any es mouen públic i intèrprets. Hi ha molt de moviment a la Mussara. Una campana sona per indicar els canvis.

El Joan Magrané ens va dir que li faria molta il·lusió fer el concert dins de l'església. Ens proposa Joan Sebastià Bach.

El Joan ens agafa la mà i ens introdueix a l'obra que escoltarem: intensitat, expressivitat i una estructura variada, ens diu. Ens aplana el camí amb paraules entenedores i ens avança la dificultat de la partitura. Parla amb passió. Desperta expectativa. Acaba i somriu lleument.

Sonen els primers acords. Ens esquincen. Ens tallen la respiració. Un lament dolorós que es va repetint. No hi ha consol. La melodia avança. Ens porta. Ens transporta.

L’edifici esbatanat acull la música de Bach amb calidesa, abraçant l'avidesa del violí que el Joel Bardolet fa sonar magistralment. El públic escolta La Xacona de Bach, l'escolta i la rep amb tot el cos. Vibra el violí i vibra l'ànima del Joel, s'entrega, s'ofereix... el so, la concentració, la mirada, les mans... i el públic? Vibra també!

Sant Salvador s'omple d'aplaudiments. Sortim transformats.

El Joan i el Joel es preparen per repetir pròleg i concert. El repetiran tres vegades.

Eternament agraïts!

Gràcies, Joan! Gràcies, Joel!

I a fora, la veu dels intèrprets i les paraules de Viçent Andrés:

”... Es parlava d'açò
i d'allò altre.
Érem al cim de la muntanya. Nus...
… És el desig del teu cos vora el meu...
… Abans de fer l'amor jo perseguia
a cada pam, damunt la teva pell...
… Es desperta, de sobte, com un vell huracà
i ens tomba a terra els dos,
ens ajunta, ens empeny...
… entre paraules tendres i paraules obscenes...
… et sent al meu darrere, a les meves espatles...
… preservar amb els meus mots,
un idioma, un país, una forma de vida...
… i molt senzillament el besava després
com si begués amb castedat d'una aigua...
… i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula.”

Les paraules es barregen amb els aplaudiments, amb el so del violí, amb el públic anant i venint.

Gràcies, Anna, Carme, Coia, Isabel, Joana, Jordi, Pitxi i Soraya!

Finalment la corrua de gent es dirigeix a

Les Airasses.
Veus, crits, rialles...
Ens vestim, esperem un senyal i sortim de l'església.
Un llarg camí.
Lent. Una rere l’altra.
El so de la petita campana.
Encara no ens veuen. Veus, crits...
Iniciem la pujada.
La campaneta sona.
La nostra respiració s'acompassa.
I, silenci. Un gran silenci.
El color dels vestits, la llum del sol.
Comença la dansa.
Tretze dones que ballen!

Dansa comunitària. Un projecte que ha dut a terme la Maria Clara Mora. Una ballarina amb una sensibilitat i una professionalitat extraordinàries que estima la dansa i que ens l'ha fet gaudir en cada assaig, potenciant la creativitat de cadascuna de nosaltres, desvetllant sensibilitats, amb respecte, amb passió, amb la generositat i l'energia d'una dona extraordinària.

Art i comunitat.

Dansa comunitària al Mussart.

Gràcies, Maria Clara! Moltes gràcies!

Després del sopar ens va acompanyar Espaldamaceta, un cantautor íntim i genuí. Creador d'ambients. Un home ferm amb mirada de nen. Una veu que es transforma. Dúctil i resistent.

Gràcies, José Ramón!

Gràcies, Jordi Sánchez, per les teves fotos, la teva dedicació i a la passió que poses en tot el que fas! Gràcies per un cartell tan bonic!

Agraïments a tot l’equip de voluntaris i voluntàries que van fer possible el Mussart 2024! Feina molt ben feta, treball en equip i molta il·lusió! Moltes gràcies per la vostra generositat!

Moltes gràcies, a totes i tots!

Gràcies, a l'Ajuntament de Vilaplana: Josep, Àlvar, Mireia, Judit, Magda, Doro i Marc! Gràcies per la feina, pel coratge, per la generositat!

Gràcies per la confiança!

Consolidació i treball en equip.