Història local | Revista 501/09/2001

Mascabrers

A l’escrit de la inauguració de la carretera de la Selva a Alforja es parla de Mascabrers, però no hi diu res de per què tenia aquest nom. Si era perquè era un poble de pastors o era per causes del cognom Cabré, Ha estat l’última pedania de l’Aleixar, ja que les altres dues es van segregar: Vilaplana i Maspujols; això és el que m’han explicat.

Jo voldria fer unes narracions, com a veu del populatxo, sobre aquest poblet; era un poble que tenia un carrer sol. Envoltant un turó, hi havia les cases, per on passava el camí dels Colls i la Selva; també hi havia un mas al damunt del poble, el “Mas del Tantes”. Es deia del Sr. Tantes que era revolucionari, no volia diners, tot s’havia de fer per canvi. Era un home de món, ja que havia estat en un barco amotinat a alta mar fins que els van agafar. També el dia que es va casar la seva filla tot sortint de l’església ja van córrer ganivets, tot per uns diners que tenia amagats en un cul de cadira i es va confondre de cadira. Cal Tonis va ser l’última casa de marxar d’aquest poble, va ser perquè van trobar una filla morta en circumstàncies rares, es deia que tenia una poma a la boca.

Mascabrers, un poble esborrat del mapa sense cap possibilitat de rehabilitació: primer, pel despoblament; segon, desmuntat per fer marges i vendre les teules; tercer, van fer passar el camí pel mig del poble destruint el turó i les restes de cases; i per acabar d’arrodonir-lo, la carretera, quedant només les parets de Cal Xacó, cal Tonis, i el Pou, la palmera la va fer caure el vent ja fa uns 7 o 8 anys. Es van vendre les pedres i les teules perquè s’hi refugiava gent de pas i de tota índole. Així els propietaris ja no tenien problemes.

Si la carretera hagués passat 60 anys més aviat, ara tindríem un poblet abandonat, o no. Qui sap si s’hauria mantingut o s’hauria habitat per gent de cap de setmana i no seria aquell paratge destrossat i desolat, i la carretera passaria per un altre lloc.

Com diu el Sr. Manent, hi havia onze cases i quasi tots es deien de cognom Anguera. Així mateix encara guarden aquest cognom avui en dia els de Vilaplana: Jordi, Carxot, Fulantins, Víctors, etc.

Les cases eren: Savall, Carxot o Miets, Biló, Claret, Racó, Sec, Marian, Català, Ponissó, Tonis, Xacó.

Els de cal Marian van viure una temporada a Vilaplana, però se’ls va fer una befa, ja que no van voler ser majorals a la festa dels Barris i de tot allò que va passar van marxar cap a l’Aleixar. Per cert, vivien a Cal Vermell d’ara.

Jaume Bigorra Munté

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

Mascabrers

Nou usuari

Usuari registrat