Entrevistes | Revista 2624/11/2006

Maria Teresa Huguet Vilella, farmacèutica

Ja de bon inici, em vaig sentir som una vilaplanenca més, i ara em sento com una més de la família.

Ens va vindre molt de gust fer-la petar una estona amb la M. Teresa i que ens expliqués quatre coses per tal de conèixer-la una mica més. Li ho vam demanar amb una mica de presses, però ella, sempre dil·ligent i atent, tal hi com la veiem un diumenge per la tarda portant un medicament a domicili, en tres dies ja ho teniem tot fet i lligat.

D’on et va venir la vocació de farmacèutica?
Ja de joveneta els estudis referents a ciències de la salut eren les que més m’agradaven, per tant podia dedicar-me tant a medicina com a farmàcia. Com Alforja en els anys 70 només hi havia una farmaciola, vaig prendre la decisió de fer farmàcia.

Què hi fa una “xica” d’Alforja a Vilaplana?
Intentar donar el màxim de servei sanitari amb les millors condicions.

Hi trobes moltes diferències i/o similituds, entre un poble i l’altre?
Em vaig sorprendre de l’activitat cultural que hi ha a Vilaplana, i amb això puc dir que tant Alforja com Vilaplana tenen unes inquietuds semblants. Ambdós són a peu del Cingle Roig.
La diferència més gran és que actualment Alforja s’ha massificat i ja no ens coneixem tots.

Ara que ja portes uns anys treballant al nostre poble, d’on et sents més, d’aquí o d’allà ?
En moltes coses em sento més vilaplanenca, degut a què a l’hora en que es fan moltes activitats les puc compaginar amb el meu horari laboral. Però tot i així una no ha perdut les seves arrels, i estimo el meu poble, on intento participar-hi.

Com ens veu un d’Alforja, als de Vilaplana ?
Veig un poble molt semblant a Alforja, ja que una part important de la població tant sols hi va a dormir, i la resta és gent gran que compagina la seva vellesa amb activitats agràries.
Us veig un poble molt solidari amb vosaltres mateixos, de manera que a les vostres activitats sempre hi ha força participació.

Et sents ben acollida a la nostra vila?
Ja de bon inici, em vaig sentir com una vilaplanenca més, i ara em sento com una més de la família.

Abans de venir a Vilaplana, on havies treballat? Fes-nos-en cinc cèntims !
Vaig començar fent substitucions a La Palma d’Ebre, des d’on també es portaven les farmacioles de La Bisbal de Falset, Margalef, Cabacés, La Vilella Alta i Vilella Baixa. Aquells anys vivia a Flix, població on estava destinat el meu marit per motius professionals. Més tard vaig estar a Riudecanyes, Botarell, Vilanova d’Escornalbou, Vinyols i els Arcs,... eren contractes mentre el farmacèutic titular feia les seves vacances.
Cap a l’any 87 vaig començar com a farmacèutica adjunta a Reus, vaig treballar en tres farmàcies diferents, i cadascuna ha aportat el seu granet de sorra a la meva experiència professional.

En què es diferencien una farmàcia de poble i una de ciutat?
Bàsicament la farmàcia de ciutat és més impersonal, no podem dedicar el temps que voldríem a cada un dels pacients, la venda ha de ser més ràpida degut a la afluència de gent. En la de poble ens podem entretenir una mica més, donant una atenció més personalitzada.

Quines qualitats et sembla que ha de tenir un farmacèutic de poble petit?
Ha de saber estar al servei del pacient, practicant l’atenció farmacèutica.

Ve molta gent a consultar-te a tu, sense passar pel metge?
Les consultes se solen donar quan el metge no hi és, ja que el seu horari és més reduït, i normalment fan referència al que anomenem trastorns lleus, com poden ser refredats, mal de queixal, estats gripals, dolors musculars, petites lesions a la pell, ferides, etc.

Fins a quin punt la teva feina té un component de metge i de psicòleg?
La funció del farmacèutic, és informar sobre el medicament i evitar possibles efectes secundaris i/o interaccions que és puguin produir i fer un seguiment del malalt. En cap moment el farmacèutic pot diagnosticar una possible malaltia, això correspon al metge. I de psicòleg, tampoc ho fem ja que correspon a altres professionals, ara bé, del punt de vista de saber escoltar, potser tots ho fem una mica.

Es continuen fent formules magistrals ? Quin tipus de medicació vens més ? (per la grip, el colesterol, la pressió,....)
A l’agafar la farmàcia vaig pensar que no en faria de formulació magistral, però la primera vegada que em va venir a les mans una recepta d’aquestes característiques no vaig poder aguantar la temptació ja que gaudeixo fent-les.
Els medicaments que més es venen són els que fan referència a malalties cròniques com poden ser diabetis, hipertensió, colesterol, etc. I altres que oscil•len d’acord amb la època de l’any, els referents a les al•lèrgies, estats gripals, ...

I per acabar, tornem a Alforja ! Què n’has de dir del “fotents” que són al teu poble, que sempre s’ha dit que van matar un bou a paraulades?
A Alforja hi ha gent de tota mena com a tots els pobles, i jo des de petita sempre he sentit dir que: “ja pujava mig mort de Les Borges”.
Tot i així cal destacar que al Ball de Diables d’Alforja tenim com a bestiari de foc el Bou d’Alforja, que treu renecs pels queixals.