Entrevistes | Revista 2103/09/2005
Mª Teresa Besora Cabré, cofundadora i mestra de la primera Guarderia de Vilaplana
“Els pobles es moren si no hi ha l’al·licient de la gent.”
Com i per què va sorgir la iniciativa de muntar la primera guarderia a Vilaplana? Per què va ser la primera, no?
Sí va ser la primera, abans no n’hi havia hagut mai. La guarderia la vam obrir el 1973, un any abans que la colleta de la Montserrat de la Leonor hagués d’anar a l’escola.
La meva inquietud era que volia que les meves filles s’eduquessin en català, i jo sabia que hi havia escoles que ja ho feien. També em preocupava que la canalla no comencés l’escola fins els sis anys. Trobo que els nens s’han de socialitzar de més petits.
Als altres pares més aviat els preocupava l’edat de començar l’escola, però vam començar a fer trobades: “perquè no muntem una cosa aquí?”, “potser sí...”, “endavant...”, “però, i qui ho farà?”
Com jo tenia molt clar el que , de seguida vaig oferir-me per portar-la, desinteressadament.
Tu en aquell temps ja eres mestra?
Bé, jo el títol de mestra llavors no el tenia, tenia estudis preuniversitaris i havia intentat fer magisteri, però a casa meva volien que fes uns altres estudis. En aquella època, la carrera de mestra no era universitària.
Més endavant per portar l’escola es necessitaven títols, exigien més. Em van aconsellar que em treies el tíitol de FP de Llar d’Infants i així ho vaig fer. De fet, això també passava en altres llocs i érem força persones les que fèiem aquesta feina vocacionalment. Per tant, quan van sorgir tot de normes noves, no ens podien tenir desemparats, i és així com van crear un pla especial per tots aquells de potàvem 10 anys fent aquella tasca educativa. Anàvem els vespres a fer magisteri a Tarragona.
Deu n’hi do, amb tres nenes petites i treballant..., vas haver de tenir molta força de voluntat.
És que ho feia molt a gust i trobava gent amb les mateixes inquietuds. Compartíem l’experiència i els professors ens valoraven moltíssim. Veien que érem unes persones que ens havíem dedicat a l’ensenyament de forma totalment vocacional, i no s’havien trobat mai amb uns alumnes com nosaltres. Van ser tres anys que em van omplir molt i que em van servir per valorar el que estava fent i per consolidar la meva formació, tot i que poc després de tenir el títol ja vaig deixar la guarderia.
Tornem a la història de la guarderia. D’on vas treure les idees, el material, el mètode, ... de bon començament?
Vaig anar com dos mesos a una escola bressol per veure com es feia, com ho portaven. Hi era per aprendre i després, si mai necessitava res, també m’ajudaven i m’orientaven, per exemple, on trobar material. De fet, molt del material el vam fer aquí a casa, amb les nenes i el meu home, amb cartronets, tot molt senzill. Coses que em semblava que m’anirien bé, les feia portar al Reis i després les preníem a l’escola i tot una mica així.
Una vegada endegat el projecte i en marxa l’escola, com van respondre l’ajuntament i els pares? Hi estaven molt implicats?
L’Ajuntament se’n preocupava poc. Ens van donar el local i prou, l’antiga escola del nois. La guarderia funcionava sola. Era on s’hi feien les reunions i algun dia podiem trobar burilles i pinyols d’oliva. Poc pensaven que l’endemà hi havia d’anar canalla! De totes maneres, jo era molt feliç i hi estava molt bé.
Les coses van començar a canviar amb l’arribada d’en Sans, el nou secretari. Va veure com funcionava i la importància que tenia. Ens va recolzar molt i va començar a treure algun diner. Vam anar un any al Casal, on ara hi ha el billar i després es van preocupar de fer un local especial, annex a les escoles, i allò sí que ens va fer molta il•lusió. Es va fer a base de subvencions . També es van aconseguir beques pels nens que junt amb el que aportaven els pares, servien per les despeses.
Els pares al començament tenien molt d’interès, col•laboraven en allò que els demanava, però de mica en mica, com tot, se’n van anar despreocupant.
Per què vas deixar de portar la guarderia?
Vaig estar portant la guarderia durant quinze anys, fins el 1988. Després que les meves filles ja no hi anessin vaig continuar fent la feina amb molta il•lusió. La canalla és molt agraïda. Vaig tenir molt de suport dels mestres que hi havia en aquells moments (la Marianna i el Tomàs) i també de l’inspector d’ensenyament. Els últims anys, però, les coses van anar canviant. La inspectora de llavors no mostrava l’interès desitjat, més aviat el contrari i es va decidir treure nens de la guarderia i passar-los a l’escola amb els més grans. Els pares tampoc van respondre com jo esperava davant aquella situació i cada vegada exigien més (que obrís més hores, que comencés abans, ....). La mestra de torn i jo teníem una línia didàctica i manera de tractar als nens molt diferent. Eren nens que jo m’estimava i que fins i tot em feien patir, perquè tenia un sistema d’ensenyança que jo considerava de mestra d’abans. Tots aquests factors i el fet que en aquells moments tenia el sogre malalt van fer que ho deixés córrer.
Després no vas voler seguir fent de mestra?
La veritat és que em va faltar motivació. El fet que l’esforç de tots aquells anys no hagués servit per donar continuïtat al projecte em va desencantar. La guarderia va aguantar un any més després que jo ho deixés i al cap de poc també l’escola va quedar tancada. D’això en va tenir responsabilitat l’administració. No crec que fossin els pares que lliurament decidissin treure els nens fora del poble, malgrat que alguna vegada s’hagi dit.
Per això, bàsicament, en oferir-me una altra feina que també m’agradava, no m’hi vaig pensar.
Tot i que ara no tens canalla en edat escolar, estàs contenta que es torni a obrir l’escola?
L’altre dia mateix l’hi deia al Pitxi: No defalliu, perquè sou els pares qui portareu l’escola ! Jo n’estic molt contenta de la feina que vam fer. Sempre he pensat que l’escola és una eina per ajudar a l’educació dels fills i per això cal la implicació dels pares. El paper dels pares és bàsic, i és així en totes aquelles altres activitats que es poden fer al poble pels nens. En l’època de la guarderia també es va fundar l’associació de pares. Fins i tot el Casal i el Grup de Teatre es van fer perquè els pares volíem que els nostres fills tinguessin allò que els mancava. Els pobles es moren sinó hi ha l’al·licient de la gent.
Teresa Serra
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
23/01/2024Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
23/01/2024Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
La casa també era coneguda com a Ca la Roja.
SITUACIÓ...
20/01/2024Passatemps, Portada
PA I DROGUES
El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
17/01/2024Recerca, Cuina, Portada
És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
17/01/2024Entitats, Escola, Portada
Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
17/01/2024La nostra gent, Notícies, Portada
Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
17/01/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
Pugen els enllaços matrimonials.
Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
17/01/2024Entitats, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
17/01/2024La nostra gent, Homenatges, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
Enguany, la Festa de la...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Genís Torres Aymamí
6 d'octubre de 2023
Bona nit a tothom,...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
2022
Jordi Mariné Anguera 90 anys ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Jordi Olivan Torralba ...
17/01/2024Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada
La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
17/01/2024Opinió, Articles, Portada
La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
17/01/2024Recerca, De cinema, Portada
La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
17/01/2024La nostra gent, Records, Portada
Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
17/01/2024Literatura, Lingüística, Portada
Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
17/01/2024Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada
Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
17/01/2024Recerca, Casos i coses, Portada
A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres.
Era el...
17/01/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
17/01/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
NO A LA GUERRA
Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
12/11/2023Passatemps