La nostra gent - Homenatges | Revista 64
L'última llevadora de Vilaplana: "Doña Artemisa", l'àvia de Julio Anguita
A partir de finals dels anys 50 i principis dels 60 del segle passat, a Vilaplana, i a molts pobles rurals de similars característiques al nostre, va produir-se un canvi rellevant pel que fa a la manera i al lloc on arribaven els nadons al món. Es va passar de néixer a la pròpia casa del mateix poble on es vivia, amb l’ajut i la assistència generalment d’una llevadora, a haver de desplaçar-se a la ciutat més propera perquè les mares parissin els seus nadons dins del confort i la seguretat d’un centre hospitalari. Doncs bé, al nostre poble, com alguns de vosaltres recordareu, sobretot la gent més gran, una de les últimes comares titulades que va exercir com a tal a Vilaplana i que va socórrer a moltes mares, va ser
Artemisa Carvajal Albelda (1891).
En concret, i segons la documentació que he pogut revisar i que es troba dins de les dependències de l'Arxiu Municipal del nostre Consistori, “Doña” Artemisa, que era així com se la recorda majoritàriament, va fer aquesta funció assistencial de comare al municipi de Vilaplana i també al llavors poble veí de la Mussara durant una mica més de sis anys. Va començar el dia 2 de gener de 1956 i va acabar el dia 16 de març de 1961. Encara que em consta que la seva baixa oficial al cos de llevadores no va ser fins al 20 de març de 1963.
Segons una carta, amb data del 20 d’abril de 1963, que envia el Departament de Sanitat al Sr. Alcalde de l’Ajuntament de Vilaplana (llavors ocupava aquest càrrec en Joan Pellicer Bigorra, Carletes), he pogut establir que “Doña” Artemisa va néixer a finals del segle XIX, possiblement el dia 27 de febrer de 1891. I així ho dedueixo perquè a l’esmentada carta ens explicita que el dia 27 de febrer de 1961 la nostra protagonista acomplia els 70 anys d’edat i que, per tant, quedava jubilada oficialment de la seva funció de comare assistencial titular.
<< ... Con fecha 20 de abril de 1961, la Jefatura Provincial de Sanidad de Tarragona, en oficio nº 3.25 ordena a que por este Ayuntamiento se proceda a la incoación del expediente de Jubilación a dicha matrona, titular de este municipio, por haber cumplido el día 27 de febrero de 1961, los setenta años de edad… >>
Per altra banda, per la major part de la nostra població, el que potser ja no és tan conegut és que Artemisa Carvajal Albelda, l’última llevadora titulada oficialment de Vilaplana, era l’àvia de Julio Anguita Gonzalez (Fuengirola, Màlaga 21-11-1941), conegut popularment com el Califa Rojo, titulat en magisteri i un dels polítics de més prestigi del panorama espanyol, i que fou alcalde de Còrdova entre el 1979 i el 1986; així com secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE), coordinador general de Izquierda Unida (IU) i diputat a les Corts espanyoles, des de l’any 1985 fins a l’any 2000.
Tanmateix, aquesta curiosa informació no l’he pogut extreure de l'expedient que la seva àvia Artemisa, no sé si per banda materna o paterna, té enregistrat a les estanteries de l'arxiu municipal, sinó que la notícia del seu parentiu familiar em va arribar casualment per uns amics i coneguts meus que van estar en una conferència o míting que Julio Anguita va fer a Reus. Va ser llavors, no fa gaire, quan ell va explicar-los que la seva àvia havia exercit de llevadora al poble de Vilaplana .
A partir d’aquí, vaig començar a encuriosir-me i a investigar sobre el tema, que des del meu punt de vista té força interès a nivell historiogràfic dels estaments sanitaris del nostre poble, i d’altra banda, a nivell emocional pels descendents familiars de la nostra protagonista. Finalment, vaig poder confirmar, tant per fonts orals d’aquí al poble com a través dels documents escrits de l'expedient que esmentava, que aquesta informació que els va donar Julio Anguita era totalment verídica.
Concretament, un dels meus millors amics del poble i company inseparable de lluita del Col·lectiu Llibertari de Vilaplana, en Xavier Joanpere Olivé, em va explicar que la llevadora que havia assistit a la seva mare Paquita i que l’havia ajudat a ell a sortir per veure les primeres llums i o ombres en aquest món, havia estat curiosament Artemisa Carvajal Albelda, l’àvia del Califa Rojo cordovès. Un part que va tenir lloc un 18 de maig de la primavera del 1959.
Per altra banda, i segons em recorda Maria Huguet (Rufina), “Doña” Artemisa, quan va arribar per primera vegada a Vilaplana, a mitjans dels anys 50, va estar a la fonda de la seva família. Un hostatge que la Maria Rufina i la seva mare regentaven al carrer Doctor Mallafrè número 14, i que era propietat de Cal Sagal. D’aquesta forma entre la llevadora i les hostatgeres es va establir una bona relació, la qual van mantenir durant la seva estància al poble. La descriu com una dona no gaire alta i una mica grassoneta, amb un remarcat accent andalús en la seva parla. Al marge de la fonda, també li ve present que l’últim lloc on va viure la llevadora fou a la casa de la Sra. Maria Rosa Rovira, la ex-dona de Josep Robert (Pep del Pou), a la part alta del poble, concretament al carrer Santiago Rossinyol número 7, que avui en dia és la casa on estiuegen la família del Jordi Mariné i la Mònica Mariné. Doña Artemisa, quan estava a punt de marxar finalment de Vilaplana, va explicar a la seva amiga i hostatgera Maria Rufina que tenia decidit marxar a viure lluny d’aquí. Es veu que tenia planificat anar a viure a les Illes Canàries, on hi residia una filla seva.
Segons els records de dos altres testimonis orals, en aquest cas el de Maria Garcia Ortiz i el de l’Albert Robert (de Cal Morenet), em van relatar que “Doña” Artemisa també va residir força temps en un altre indret del poble. Concretament en una casa del carrer de l’Era, número 8. Aquesta casa fou propietat de cal Domingo i després va pertànyer a la família de Salvador Simó de cal Sabater. Avui en dia, està molt renovada i és propietat de la família Vila Cases, que van pujar a residir-hi des de Reus.
En relació a la fulla de serveis de l’expedient d’Artemisa Carvajal, Vilaplana havia estat l’últim lloc on havia exercit la seva darrera etapa professional com a partera. Ella havia estat tota una vida dedicada a ajudar a parir a les mares de diverses poblacions de la geografia peninsular, amb totes les dificultats i la manca de recursos que hi havia en aquells anys difícils de guerra i postguerra pel conjunt de la població civil espanyola. Des de l’any 1934, a Fuengirola (Màlaga), on devia començar, al menys de forma oficial o documentada, passant més tard a Velez- Malaga l’any 40, després a Guadasuar (València) a l’any 47, pujant fins a Riudoms a l’any 55, fins a arribar a Vilaplana el dia 2 de gener de l’any 1956. Amb un total de serveis com a llevadora, entre itinerant i en propietat de plaça, de vint i dos anys, un mes i vint-i-tres dies en funció de comare, assistint a infinitat de mares i els seus estimats nadons.
No sé exactament quants infants nascuts a Vilaplana [1] com el meu amic Xavier, van ser assistits a casa seva per “Doña” Artemisa, ja que llavors, des de l’any 56 fins al 61, alguns dels nostres pares i mares ja començàven a marxar a fora per veure néixer als seus fills en algun dels hospitals que hi havia a Reus, com ara el de Sant Joan, com és el cas de la meva germana Brigit i el meu propi, però suposo que una bona colla de nadons devien néixer a l' empara d’aquella dona valenta i experimentada en el seu ofici, com era l’àvia d’en Julio Anguita.
Tampoc he pogut esbrinar l’any que va morir, ni si va poder veure en vida la graduació del seu net Julio com a mestre, ni si va saber de l’ascens meteòric -vull creure que ben guanyat a pols a base d’estudis, dedicació i esforç constant- d’aquest mestre compromès amb els més desafavorits dins del món de l’esquerra política espanyola de finals del segle XX... Però podria afirmar, sense por a equivocar-me, que l’àvia, “Doña” Artemisa, l’última llevadora de Vilaplana, hauria estat molt orgullosa i feliç de poder-ho veure-ho en vida. I més, si tenim en compte l’esforç titànic que ella va realitzar al emigrar d’aquelles terres llunyanes de casa seva del sud per tirar endavant la seva família amb un treball valuós i digne com és el d’assistir a les mares a donar vida als seus fills. Així com, estic segur que ho deu estar el seu net Julio , de saber que va tenir una àvia, com moltes d’aquella generació, amb tant de coratge, tenacitat i bona voluntat en la seva feina, així com autodeterminació per tirar-ho endavant.
Josep M Garcia Abelló. 24 de Maig de 2016.
<< Com a mostra d’agraïment i homenatge a “Doña” Artemisa Carvajal Albelda (1891), l’última llevadora de Vilaplana. Així com a les meves àvies Carme (1904-1979) i Brígida (1911-1989) que compartiren una mateixa generació, en una de les etapes més fosques i difícils com fou la de la postguerra espanyola. >>
[1] A Vilaplana, des de l’any 1956 fins al 1961, anys en que hi havia Artemisa Carvajal com a llevadora titular al poble, només hi ha enregistrats un total de 18 infants nascuts en aquest municipi, a causa de que molts vam néixer a la ciutat de Reus, i tot i que som vilaplanencs d’origen, no ens podíem enregistrar al poble on vivíem. Encara que tampoc no sé de forma precisa quins nadons d’aquests van ser assistits per ella, ja que també alguns van néixer amb l’ajut del Doctor March.
Tanmateix, a través de fonts orals, sí que he pogut saber alguns dels naixements a Vilaplana, on ella hi prengué part com a llevadora. Com per exemple, els dos fills de la Bàrbara i del Josep Maria de Cal Sivines, la primera filla la Montserrat Mariné Aymamí, nascuda l’any 1957 i el seu germà petit Josep Maria a l’any 1959. També va fer de llevadora el dia 6 de setembre del 1958, en el part del tercer fill de la Blanca i de l’Albert de cal Mariné, en Josep Aragonés Salvat, concretament a la casa que el matrimoni tenia al carrer de l’Era número 9. Aquests mateix any 58, havia d’assistir a en Joan Sebastià Mestre Vall, però com que el part era difícil va aconsellar als pares, la Magdalena i el Sebastià, que anessin a Reus a l’hospital a donar llum al seu primer nadó.
Segurament que els primers naixements que Doña Artemisa va assistir a Vilaplana foren els de Joan Mestre Ferré, fill de la Berta i del Meliton, a l’abril del 56; i el part del dia 9 de juny d’aquell mateix any 56, d’en Joan de la Creu Besora Cabré de cal Consu, fill de la Teresa i del Joan.
L’any següent, al febrer de 1957, va fer de llevadora en el naixement de Sílvia Guasch Nogués, filla de l’Antonio i de la Jacinta; i un mes després, al març del 57, en el part de la Montserrat Valle Mestre, filla de l’Antonio i la Montserrat de cal Meliton, segons em recorda la Lola Anguera de cal Batjau. També aquell any 57 tant prolífic a Vilaplana, Artemisa va ajudar a donar llum a Maria Cinta Prades Huguet, la filla de la seva hostatgera i amiga Maria Rufina i del Pepito.
Al 1958, concretament al juny, va assistir a la tercera filla del matrimoni originari de Tortosa, del Jaume Virgili i de Carme Prades, la Maria Pilar. I a l’octubre del 58, va fer de llevadora en el naixement de Nuria Prades Huguet, la segona filla de la seva amiga Maria Rufina. També i de forma bastant probable, a l’octubre del 58, va fer arribar a aquest món a Josep Virgili Juanpere, el fill gran del Francisco i de la Conxita Pastoret.
L’any següent, al 1959, al marge dels dos ja comentats del Xavier Joanpere i del Josep M Mariné, també va ajudar a parir a la Isabel Verges, que va donar llum a l’abril al seu primer fill, Agustí Ferré Verges, fill d’aquesta i de l’Agustí de Cal Malloll, primer alcalde de l'etapa democràtica de Vilaplana en els anys 70 i 80. Aquest part va portar alguna complicació ja que la mare del nadó va patir unes febres tifoides, a causa de no retirar del tot la placenta del ventre de la mare del recent nascut. Aquell mateix any 59, també és molt problable que assistís al part de Isidre Besora Cabré, ja que dos anys abans també havia ajudat a parir a la Teresa Cabré a néixer al seu germà Joan.
Per últim, i durant el mes de desembre de l’any 1960, no he pogut concloure si al naixement del Daniel Virgili Juanpere hi prengué part com a llevadora Artemisa Carvajal , ja que segons el que li relata la seva mare, qui hi havia al costat de la seva mare Conxita en el part fou una amiga de la casa, en concret la Neus de Cal Candido.
Josep M Garcia Abelló
+ Publicar el meu comentari