Tradicions | Revista 201/12/2000

Los marges

Estem en un temps que tots volem se ecologistes, respectar el medi ambient i voler fer viure tot el temps passat. Però mai hem recordat la cultura que tenim al nostre entorn. Per exemple: marges, empedrats i casetes de volta o pedra, tal com es feien, com l’home arrenca les pedres de la terra, des dels cingles fins al fons de les valls de Vilaplana, feines molt arrelades al nostre poble.

Què és un marge? Com es fa un marge? De quantes maneres n’hi ha? Quines eines es feien servir? Com movien les pedres? Com les transportaven? Per a què serveixen?

Un marge és una paret de pedra al camp o al tros que està compost per un solament o fonament, paret sota terra, 2a paret (construïda en sec) que reposava sobre l’anterior. Podia ser atalussat (inclinat cap a dintre) o aplomat (vertical). Si eren molt alts portaven remarca, és a dir que, quan eren a mitja paret el reculaven i tornaven a continuar; es feia en marges molt alts perquè fossin més forts, o per atalussar-los.

Per a què serveix? Per aguantar la terra d’una esplanada o parada, evita l’erosió del terreny i guanya terreny cultivable. Al nostre poble, sense marges, gairebé no hi hauria hagut camps del poble en amunt, cap al cingle.

Eines que s’utilitzaven:

Cove: Senalla de vímet.
Civera: Dues barres de pi amb un enfustat per passar les pedres a dalt. Eren transportades per dues persones (com una llitera).
Aixada estreta: Era semblant al pic.
Cap i Punta: Un martell amb punta, però de la mida d’un pic, gairebé. També servia per fer mines, però més reduït.
Parpal: Barra de ferro que servia per moure les pedres grosses (fer alçaprem). Un altre mitja era l’esquena contra esquena, fent força amb els peus.
Aixada: Coneguda per tothom

Si la distància era gran, el transport es feia per mitjà de la mula, ruc, matxo, al qual es posava unes pedreres, un aparell de fusta que se’ls col·locava a l’esquena.

Mall: Per reduir les pedres o xafar-les.

Els marges, segons la mida, es deien catxap si era petit o enderroc si era una reconstrucció gran i complicada.

També es pot dir marge, als empedrats, construcció que es feia al terra, que consta d’una espina i dues bandes, amb el corresponent solament o fonament.

Una altre construcció de pedra eren les barraques de volta, casetes de pedra rodones, acabades amb una mica de punxa i una sola pedra. Aquesta construcció estava sota el terra perquè no hi plogués i estigués més resguardada.

Los margenadors

Tot home que es dedicava a la construcció de marges es deia “margenador”. Era un pagès que, donades les circumstàncies de la vida, sigui que hi tenia traça, tenia vista o perquè tenia poca feina com a pagès, o bé tenia taleia amb el maneig de pedres, li agradava aquesta feina (també es pot dir que era genètic o anava per famílies).

Un margenador era a més a més un pagès que sabia fer totes les feines més complicades d’aquesta professió. (N’hi ha hagut de rateraires, arners, empaltadors)

Les famílies més margenadores que hi ha hagut al nostre poble porten els cognoms de Munté (Perepons), molts especialistes. Amb les barraques de volta, Bigorres, Planés, Roberts i algun altre.

Aquesta feina estava molt arrelada al poble, perquè en moltes cases n’hi havia algun, de margenador. Es feia pel gasto.

Jo voldria fer un reconeixement a aquesta gent que mai hem vist com a artistes ni decoradors del nostre terme i que, en canvi, ens han deixat un valuós llegat per quatre suors i cinc cèntims.

Ha mort amb ells un ofici de tants que tenia el pagès. (Reposeu en pau)

Jaume Bigorra Munté