Recerca - Natura | Revista 83

Localitzada a Alforja una espècie vegetal molt rara a Catalunya

Un informe encarregat pel GEPEC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans) confirma l'existència a Alforja, al voltant de l'Ermita de Puigcerver, de l'Estepa populifòlia (Cistus populifolius), una espècie vegetal molt rara a Catalunya, catalogada com a Flora amenaçada. L'esmentat informe ha estat presentat a la Fiscalia com a part de la causa amb la qual es creu possible aturar les obres del Parc Eòlic Lo Vedat del Pany, ja que “el Decret de Flora amenaçada de Catalunya diu que està estrictament protegida i que no pot tenir cap mena d'afectació”. Amb l'entrada en joc d'aquesta població de flora, la declaració d'impacte mediambiental seria negativa.

La descoberta d'aquesta espècie en el nostre municipi ha estat possible gràcies als voluntaris de l'associació “Excursionistes d'Alforja”, a membres del GEPEC i a altres associacions de defensa del territori, agrupades en la XARXA SUD, seguint la intuïció del Joan Ramon Mendo Escoda del GEPEC.

L'informe per a la conservació de l'estepa Cistus populifolius ha estat elaborat pel llicenciat en Ciències Ambientals de la Universitat de Girona, Maurici Montané Gil.

L'estepa Cistus populifolius és una espècie d’alta prioritat, protegida pel Catàleg de flora amenaçada de Catalunya i catalogada com a vulnerable en el seu Annex 2. És un tàxon protegit a l'Espai d'Interès Natural de les Muntanyes de Prades, però el més important és que és una espècie exclusiva del Camp de Tarragona. A Catalunya sols es coneixia en dues localitzacions, al Puig d'en Gulló, al municipi de l'Aleixar, i al Coll de la Teixeta, a la Serra de Pradell, ambdues a la comarca del Baix Camp. En la localització d'en Puig d'en Gulló, cal mencionar que aquesta població de Cistus populifolius va fer protegir la zona com a espai d'interès natural al Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat l'any 1992.

Arran de l'encàrrec del GEPEC s'ha realitzat una exhaustiva exploració d'aquest tàxon a la Vall de Cortiella, en un espai pròxim a l'Ermita de Puigcerver on, en l'actualitat, es construeix el Parc Eòlic Lo Vedat del Pany. S'han observat tres poblacions considerables i s'han localitzat i georeferenciat 670 individus, en un petit cens de poques jornades. Aquests individus s'han trobat sobre el sòcol hercinià de naturalesa silícica, en un interval altitudinal aproximat que va dels 450 als 700 metres. Hi ha individus adults de fins a tres metres d’alçada, així com individus joves. En tractar-se d'una espècie heliòfila, defuig el sotabosc de l'alzinar. La presència d'aquesta estepa és freqüent a les clarianes que ofereixen els conreus abandonats del vessant nord, tot i que també es troben individus dins l'alzinar.

Després de les prospeccions de camp s'ha observat la població més gran de Catalunya de l'espècie Cistus populifolius tractant-se d'una troballa d'alt valor biològic. Aquesta població té més plàntules que la coneguda població d'en Puig d'en Gulló, al municipi de l'Aleixar, i no es descarta en absolut la presència de més individus. Caldria fer un cens exhaustiu per a la cerca de més plàntules de l'anomenada espècie. Però, malauradament, les nostres poblacions d'aquesta rara espècie entren en conflicte amb els nous generadors del Parc Eòlic Lo Vedat del Pany, com podem observar en el mapa.

A causa de la catalogació de l'espècie Cistus populifolius com a vulnerable al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, es prohibeix qualsevol alteració de l'hàbitat que afecti negativament les seves poblacions. Per aquest motiu caldria evitar la instal·lació d'aerogeneradors en tota la carena de la serra. Es creu que les obres iniciades amb el projecte del Parc Eòlic lo Vedat del Pany són incompatibles amb l'hàbitat de l'espècie mencionada, i que el Departament de Territori i sostenibilitat hauria de promoure, com preveu l'article 5 del decret de flora 172/2008, les actuacions pertinents per la preservació de l'espècie. Tal com s'afirma en aquest informe: s'haurien d'incloure els resultats de l'estudi en els tràmits d'avaluació d'impacte ambiental referits al projecte del Parc Eòlic.

És cert que no podem ocultar la nostra alegria al saber que comptem, al nostre municipi, amb la més gran població d’aquesta rara espècie de tota Catalunya. Una troballa que no fa més que engreixar la llista de petites meravelles repartides pel nostre terme: les Pintures de la cova de l'Aleu, els Jaciments Prehistòrics de la cova del Rufino, el Santuari dels Sacrificis, la monumental Nevera del Ginoteta, catalogada com “La Catedral del Fred”. Malgrat això, totes i cada una d’elles estan, d’una manera o altra, amenaçades pels depredadors del paisatge (Centrals Eòliques, Pedreres...) o per l’oblit de les administracions, tan locals com del país. No sabem quina cosa és pitjor.