Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Escola | Revista 21

L'Escola de Vilaplana als anys 70

Amb aquest relat voldria donar-vos, a grans trets, una visió general de com era la vida escolar a una escola de poble, l’anomenada “Escuela Unitaria de Vilaplana”.


La classe

L’escola estava dividida en 2 classes, en una hi havia els cursos de 1r a 4t d’EGB i a l’altra de 5è a 8è. Les aules eren mixtes (en aquells anys es va començar a fer classe amb nens i nenes junts) i teníem un mestre per aula, que es feia càrrec dels quatre cursos.

L’organització diària de les tasques escolars es distribuïa entre els diferents cursos, normalment el professor decidia cada dia quin era l’ordre i la durada de la dedicació per assignatura i per cada curs. Tots preferíem ser dels primers en repassar deures i programar activitats ja que a mesura que passaven les hores l’ambient s’anava escalfant i era més probable acabar amb algun càstig dels habituals (copiar, fer un resum, cara la paret, quedar-se fins l’hora de dinar, algun mastegot, ...).

Mentre el mestre explicava la matèria d’un curs, els altres ens havíem de dedicar a fer “fitxes”, estudiar, fer resums, redaccions, acabar els deures i repassar lliçons que després el professor demanaria. No cal dir que aquests “ratets” amb menys atenció per part del mestre es podien utilitzar per escoltar les explicacions dels altres cursos o per “disfrutar” de les “incidències” que afectaven als alumnes de l’altre curs (normalment era aquesta última).

Les assignatures eren impartides totes pel mateix mestre amb l’excepció de la religió, que la donava el mossèn. En aquells anys la majoria d’assignatures funcionaven ja amb llibre i fitxes, el mestre feia l’explicació de la lliçó i nosaltres havíem d’omplir les fitxes corresponents. Generalment no es prenien apunts, però es demanava resum de la majoria de temes. Totes les matèries es feien en castellà.

El dibuix i la gimnàstica-esport, tot i que se’n feia, es consideraven secundàries i se’ls hi dedicava poc temps si ho comparem amb la situació actual. Pel que fa a l’esport s’anava al camp de futbol una tarda de tant en tant a fer uns exercicis de gimnàstica i després es jugava un partit de futbol. La freqüència d’aquestes sortides depenia del ritme de les altres assignatures i de la climatologia. Com podeu suposar no s’exigia roba esportiva ni dutxar-se i canviar-se de roba al final de la classe.

Com activitats extraescolars es podia fer una hora de “repàs” o “comerç”. El “Comerç” consistia en estudiar un conjunt de matèries relacionades amb les tasques administratives (mecanografia, taquigrafia, comptabilitat, arxius, càlcul i tenidoria) que es podia realitzar mentre es feia l’EGB o en acabar. Al final de curs ens examinaven a l’Acadèmia Roig de Tarragona i expedien una titulació si es completaven els 3 cursos.


Els mestres. La disciplina

El paper dels mestres excedia a l’estricte àmbit escolar, eren uns personatges importants i respectats al poble, tot i que aquesta rellevància anava decreixent deguda probablement a la rotació dels mestres i als canvis socials d’aquella època.

Cal reconèixer que la tasca dels mestres d’aquestes escoles era força complicada, havien de ser uns “tot-terreny”, no oblidem que impartien totes les assignatures: matemàtiques, geografia, francès, gimnàstica, dibuix, llengua, ciències... i havien de fer-ho en 4 cursos diferents, tots barrejats a la mateixa aula.

La disciplina i el respecte al mestre eren uns dels pilars bàsics del funcionament de les aules. El respecte pel mestre era innegociable i la complicitat dels pares en aquesta tasca era principal, saltar-se aquesta norma era gairebé inacceptable.

A l’escola, alguns dels càstigs emprats per mantenir aquesta disciplina i aconseguir els objectius acadèmics eren força diferents als actuals. El càstigs convencionals com estar cara a la paret, sense pati, copiar 100 vegades el “no tornaré a...”, podien anar combinats amb estirades d’orelles, de patilles i bufetades (cal dir que molts dels mestres aplicaven poc o gens aquestes mesures). Aquests càstigs que ara ens semblen intolerables, i que jo personalment no justifico i crec ineficaços, cal mirar-los amb perspectiva i tenir present que al nostre medi estaven força acceptats si eren justificats i no se n’abusava. La majoria de la nostra generació hem sentit als nostres pares dir-li al mestre frases com “i si no es porta bé un bon mastegot” o “la letra con sangre entra”.


El “recreo”

Una de les poques coses que no ha canviat respecte a l’escola actual és l’assignatura preferida dels alumnes: l’hora del pati o “el recreo” d’aquell temps.

Els diferents jocs, igual que ara, s’anaven posant de moda i substituint periòdicament. El més clàssics eren les boles de vidre o bales (“caniques”), l’aligot, els cromos, el cementiri,... El “churro-mediamanga-mangatero” (cavall fort) va tenir molta acceptació fins que es va haver de prohibir per considerar perillós suportar els cops i el pes dels altres. El futbol sempre va ser dels jocs importants, tot i els inconvenients que comportava un camp tant petit i haver d’anar a buscar la pilota fora del col•legi, amb els desperfectes als sembrats que això ocasionava (normalment involuntaris). Els dilluns hi havia els jocs relacionats amb les pel•lícules que el diumenge havíem vist a cal Rito que quasi sempre eren una d’amor i una de “tiros”, evidentment, nosaltres preferíem simular les de “tiros”. Cal fer una menció obligatòria al Negritu, un gos que la nostra colla va adoptar i que durant anys va estar present als “recreos” (potser pel mig entrepà), i va esdevenir una mascota dins i fora del col•legi.

A banda dels jocs el recreo servia per planificar les activitats “extraescolars”, es a dir, les que es farien en sortir de l’escola. Pel que fa a la nostra colla (entre nois i noies hi havia força diferència) el projecte que cada any es repetia era el fer un campament o “campa”, la idea era fer algun tipus d’edificació on no hi plogués i quedés aïllada de l’exterior. Poques vegades podíem acabar els projectes, però almenys en un parell d’ocasions vàrem aconseguir que en una superfície de 2 m2 hi poguéssim estar fins 6 nois protegits de les inclemències del temps, no cal dir que allò ens semblava el “summum”. Altres activitats que ens preparàvem eren anar a espigolar aquell o l’altra tros, anar a recollir ferro per vendre al Rosendo, anar al riu, anar a Alforja en bici (a l’Aleixar hi anàvem menys per allò de la rivalitat) i, com a últim recurs, anar a veure la tele a casa dels que en tenien o a cal Ritu.


Diu en Serrat “aquells temps, que més que bons o dolents eren els meus i han estat els únics”, i com ell, jo els recordo amb nostàlgia i em seria difícil ni tampoc és la meva intenció fer valoracions ni comparacions del sistema educatiu, l’escola o el mestres d’aquells anys, el que sí puc assegurar es que ni al Batxillerat ni a la Universitat m’he sentit amb desavantatge per haver fet l’ensenyament primari a l’escola d’un poble petit com Vilaplana.


Màrius Juanpere Aixalà




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots