Entrevistes | Revista 2101/09/2005

L’Escola de l’any 1941 al 51 a Vilaplana

“Bé us recreieu prou per aquests carrers”.

Montserrat Martorell Mariné - 1936
Núria Ferré Bidó –1936 -
Maria Mestre Mestre – 1937 -

Vam començar l’escola pel voltant dels 5 anys amb la Senyoreta Maria Cabré, amb la qual vam estar tota la nostra etapa escolar fins els 15 anys. L’escola estava situada a la sala de Cala Pepita Júlia (ca la Pepa Mestre).

La nostra eina de treball durant tota la nostra escolaritzacíó va ser la “’Enciclopedia Dalmau Carles, segundo grado”. També vam tindre diferents llibres de lectura:
- Viajes por España
- Marisol: Pequeñita, Estudiante, Maestra
- Glorias Imperiales
- Ingenuidades
Tal i com corresponia a l’època en que vivíem, tots els llibres eren en castellà.

El nostre horari a l’escola era de 10 a 13 h al matí, i de 15 a 17 h a la tarda. L’hora de 15 a 16 h estava destinada a la labor; ganxet, cosir, etc. Els primers anys hi anàvem de dilluns a dissabte, tot el dia, i el dijous a la tarda teníem festa. Després, vam fer festa els dissabtes a la tarda, i a canvi, hi anàvem els dijous a la tarda.

Quan arribàvem al matí, cada dia resàvem, i després la senyoreta ens explicava la lliçó; aritmètica, geometria, història d’Espanya, història natural, higiene, física, geografia, dibuix... i al plegar tornàvem a resar. Quan acabàvem a la tarda, a més, també cantàvem l’himne d’Espanya.

Els primers anys d’escola, se’ns va dir que si dèiem una paraula en català hauríem de pagar cinc cèntims de multa. Com que les coses ja eren prou complicades en aquella època, intentàvem que no se n’escapès cap. Aquests diners estaven destinats a la Santa Infància, com unes missions d’aquella època. I per cada deu pessetes hi corresponia un bateig (apadrinament).

Del tema del deures, cada dia en teníem, encara que no molts. Havíem d’estudiar la lliçó i fer els treballs que tocaven. Com que els nostres pares s’havien hagut d’espavilar de grans per educar-se, volien una bona educació per a nosaltres, i no els hagués desagradat que ens haguessin donat més feina per fer a casa. Una altra cosa que fèiem a l’escola eren els “Cuadernos en Limpio”, que era passar els nostres treballs en net per l’exposició de final de curs

També fèiem algunes excursions a la Mussara, l’Alzina del Mas de Borbó, l’Era del Cabré, el Mas de Mariné...

L’ambient i l’aire que es respirava a l’escola era molt silenciós i sever, no se’ns deixava parlar amb les nostres companyes, i la senyoreta ens feia, fins i tot, una certa por. Aquest clima tan sever només es trencava cada divendres quan venia Mossèn Prous, al qual havíem estat esperant tota la setmana. Ens explicava la seva classe de religió, i després sempre hi afegia algun acudit. Sabia ensenyar de veritat, i nosaltres ens ho passàvem bé.

Ens hagués agradat fer “recreo”, con a totes les altres escoles, però quan havíem gosat demanar-li a la Senyoreta Cabré, sempre ens deia “bé us ‘recreieu’ prou per aquests carrers”. I no hi vam poder fer res més.

Els dos últims anys d’anar a l’escola van fer els primers exàmens i al final ens van donar els Certificat d’Estudis Primaris, que van ser els primers que es van entregar.

De tot plegat en tenim uns bons records, especialment de les relacions que vam tenir les unes amb les altres i de tot el que vam aprendre.

Teresa Serra/Montse Ferré

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

L’Escola de l’any 1941 al 51 a Vilaplana

Nou usuari

Usuari registrat