Assaig | Revista 2619/11/2006
Les cròniques endiablades del Pep Pelat (IX)
La solidaritat és un sentiment i una qualitat bàsicament humanes que la natura no coneix, no coneix la qualitat i molt menys el sentiment. Tampoc no coneix la compassió. La natura ha desenvolupat estratègies de supervivència, a vegades estratègies col·lectives, però no coneix la compassió. El més feble mor, més o menys depressa, més o menys dolorosament, però mor sense remei. La natura es regeix per unes lleis molt rígides, de les quals tampoc no ens n’escapem els humans perquè, mal que ens pesi, en som part. La solidaritat és un tret exclusiu de l’ésser humà i té moltes cares diferents perquè l’ésser que l’ostenta també és polièdric. D’entre totes les qualitats pròpies de l’ésser humà la solidaritat és potse la que més l’ennobleix... Vaja, ja hi tornem a ser, carall de noblesa, quina obsessió... ¿No vam quedar que la noblesa només ens pot venir d’herència, del rei i de la bragueta...? doncs...!! Doncs la solidaritat és la qualitat que més ornamenta i embelleix l’ésser humà, voilà! Tot i això, el sentiment solidari és escàs, altrament el món no seria tal com és. Per si algú encara no ho se n’ha adonat, el món consisteix en un planeta biodiversificat (encara) en el qual l’espècie humana ocupa el nínchol ecològic superior, és a dir, som depredadors de depredadors. Sota el nostre lideratge no hi ha lloc per cap més espècie que no ens serveixi directament i/o competeixi en algun tipus d’espai, d’aliment o d’interès. A més, ens neguem a compartir els recursos amb els nostres congèneres (germans pels cristians) fins al punt de deixar morir de fam gran part de la nostra canalla, perquè la canalla és de tots, eh?
L’amor, en canvi, és un sentiment (i un instint) molt arrelat a la natura. L’amor és mesurable fins i tot químicament, sí , mal que ens pesi, i, en el cas dels humans, està força relacionat amb l’egoisme. L’amor és funcional; així, en totes les espècies superiors (entenem mamífers i aus) hom hi pot trobar l’amor matern. Per què serveix? Per fer les cries grans. Tant bon punt han après a ser autosuficients, les cries es separen de llurs pares (o mare) i aquí s’acaben els rols familiars. Però no en totes les espècies és així, hi ha espècies que sí que viuen en família, i fins i tot en clans, gairebé sempre basats en un matriarcat. Els mascles, en canvi, són més volanders i de vegades són foragitats del grup i requerits només per copular (n’hi ha que estan de sort...). És per això que els humans hem hagut d’inventar l’amor entre home i dona, més ben dit, “l’enamorament”, que no és pas el mateix. L’enamorament no sol durar, però també és funcional, serveix per mantenir unida la parella una bona temporada, suficient perquè permeti de tirar endavant unes cries que, només amb l’esforç de la mare, serien de difícil reeixida; malauradament, aquesta és una altra realitat, a vegades volguda, però el cas és que, l’enamorament, com a tal, no dura gaire (hi pot haver excepcions) Algú també m’ho negarà en base a un desig: voldriem que les coses fossin d’una altre manera, tendim a idealitzar la realitat, però la majoria de vegades, el que hi ha darrera de les parelles, és la rutina, el costum, la seguretat d’una companyia, la por a acarar-nos a una realitat diferent de la quotidiana, de la consolidada, a quelcom que no sigui allò que coneixem bé. Val més boig conegut, es diu, perquè els canvis comporten riscos i el que volem és eludir-los; no obstant els esports d’aventura, els perills no ens agraden. Sortosament també hi trobem companyonia i bona relació dins del món de la parella, més faltaria, però si volem que aquesta relació duri i no acabem de cuguços hi hem de ser damunt (no és el que et penses, pillo...) vull dir que l’hem d’anar conreant, com si fos una planta, una flor, altrament, esdevindrà mústiga en poc temps.
Després hi ha l’amor fraternal, la de pares i fills, germans, parents, etc. Aquesta classe d’amor és una convenció. Ep! no dic que estigui malament ni qüestiono res, però és una convenció, i és més cultural que afectiu, malgrat que a vegades hi trobem una gran afectivitat entre els membres d’una família, però també hi trobem històries horrendes, moltes, massa.
Per això, a les arrels de la civilització judeo-cristiana hi ha un manament que diu Honraràs al pare i a la mare. Honraràs. No, “estimaràs”. Javèh ja va trobar que era massa demanar que els humans “estimessin” els seus pares (també va obviar l’obligació d’estimar els fills) suposo que, ja aleshores, devia considerar que la relació paterno-filial seria tortuosa, entre altres coses perquè, com que no hem pogut triar ni els pares ni els fills, no sempre ens toquen aquells que ens haguera agradat de tenir. No va dubtar, en canvi -pobre il·lús- de reservar-se per a ell aquest setiment, tot monopolitzant-lo. Però vet-ho allà, si més no -i l’important- és la creació del concepte, concepte que després el cristianisme magnificaria fins al punt d’assolir una grandesa extraordinària, inèdita, universal, sobrehumana, divina... i utòpica (snif...), altre cosa és predicar... Em refereixo a l’amor que Jesucrist ens va ensenyar que deviem, no a ta mare, no a ton pare ni a ton germà ni al teu amic ni al teu veí, sinó al teu enemic...!!!
El que soscriu aquesta crònica no té cap rubor en confessar que no és un bon cristià. Per això m'agrada molt una dita àrab en forma de pregària que diu així: Guarda’m Senyor dels meus amics, que dels meus enemics ja me n’ocupo jo.
La veritat, però, és que l’amor, malgrat de ser una paraula tant i tant gastada, no sabem ben bé què és. Sabem que és un sentiment, no sabem si és un sentiment estrictament humà, però que ens agrada ser-ne l’objecte i que ens ho manifestin i que de vegades ens costa molt de manifestar-lo a la persona que és l’objecte del nostre. També coïncidim a veure com una infàmia manifestar amor vers algú sense que sigui veritat, és a dir: fingir-lo. Ara, saber què és, definir-lo, entrar en la seva essència... això ja són figues d’un altre paner. El Pompeu el defineix com una inclinació o afecció viva envers uns persona o cosa, en canvi la GEC diu que és una inclinació o afecció profunda. Com quedem: viva, profunda, potser ambdues coses? El diccionari de la llengua espanyola diu més o menys “vivo afecto o inclinación...” i des de fa poc, la Hiperenciclopèdia del grup EC, en resposta a les demandes d’informació plantejades per la nova societat del coneixement (que bé que sona) hi aporta quelcom, hi afegeix el concepte de desinteressat, que ho aclareix una mica però també ho complica i el de la atracció sexual, que ho complica però enriqueix en els supòsits. El punt comú de totes les definicions, curiosament és la “inclinació” i això sí que diu ben poca cosa i és ben poc aclaridor perquè tan puc inclinar-me sobre algú/algunamillor per besar-lo/besarlamillor com per acoltellar-lo/(......), posem per cas, perquè de l’amor a l’odi hi ha un pas, diuen, jo no ho sé. Total, que no n’hem tret l’aigua clara.
Ara, però, ve Nadal i els aires es vestiran d’una pàtina tan idíl·lica com irreal. Les cançons i els alens es barrejaran amb la fredor de la nit en un cant d’esperança i de bona voluntat. Les campanes dringaran al so de les nadales i naltros menjarem i beurem i farem cagar el tió, i ens desitjarem -potser sincerament- èxit i felicitat i tant bon punt recuperats de la tovor de cor que ens provoca tot plegat, omplirem a vessar els contenidors amb els embolcalls de l’abundor i dels càrrecs de consciència -passades les pàsqües vénen les basques- i cal desprendre’ns-en immediatament, tant dels embolcalls com de les basques.
El Nadal, tanmateix, és més que un esdeveniment comercial. Any rere any commemorem, diuen, el naixament de Jesús de Natzaret, un jueu que va canviar el món. No puc dir -de moment- ni salvar, ni redimir. Si fos així, creguin-me, no celebrariem cap Nadal, cada dia seria Nadal.
I per això, perquè cada dia no és Nadal, els desitjo de tot cor un bon Nadal.
Lo Pep Pelat
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
23/01/2024Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
23/01/2024Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
La casa també era coneguda com a Ca la Roja.
SITUACIÓ...
20/01/2024Passatemps, Portada
PA I DROGUES
El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
17/01/2024Recerca, Cuina, Portada
És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
17/01/2024Entitats, Escola, Portada
Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
17/01/2024La nostra gent, Notícies, Portada
Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
17/01/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
Pugen els enllaços matrimonials.
Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
17/01/2024Entitats, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
17/01/2024La nostra gent, Homenatges, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
Enguany, la Festa de la...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Genís Torres Aymamí
6 d'octubre de 2023
Bona nit a tothom,...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
2022
Jordi Mariné Anguera 90 anys ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Jordi Olivan Torralba ...
17/01/2024Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada
La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
17/01/2024Opinió, Articles, Portada
La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
17/01/2024Recerca, De cinema, Portada
La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
17/01/2024La nostra gent, Records, Portada
Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
17/01/2024Literatura, Lingüística, Portada
Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
17/01/2024Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada
Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
17/01/2024Recerca, Casos i coses, Portada
A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres.
Era el...
17/01/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
17/01/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
NO A LA GUERRA
Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
12/11/2023Passatemps