Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Articles | Revista 9

L'avellana, un problema de tots

“Sóc pagès i a ningú envejo per un ofici millor
i de petit que terrejo regant els camps de suor,
quan la feina n’és pesada tanco els ulls i tiro endavant
i amb el seny empunyo l’eina
aquesta cançó vaig cantant”.


Sovint la padrina Remei em contava aquesta rondalla que mostra tant la duresa com l’orgull d’aquesta feina. De fet, ella pertanyia a una època en què més del 30% de la població es dedicava a les feines del camp i, als pobles, gairebé tothom.

Actualment tot és al revés, poques persones es dediquen a l’agricultura i moltes ho fan perquè no tenen alternativa; altres, els jubilats, continuen tenint cura de la terra perquè és la seva vida. Tota la seva vida. Mai no es pot generalitzar, i a l’actualitat encara hi ha sectors agrícoles en els quals les coses no van tan malament, tot i això, la continuïtat, fins i tot per a ells es veu difícil.

El cas de l’avellana és dramàtic, en cada bugada perdem un llençol i cada anyada pagesos, i per acabar-ho d’adobar tants anys de reivindicacions continuades creen un clima de rebuig social que alguna premsa s’encarrega d’alimentar: que si els pagesos estan subvencionats, que mai no en tenen prou, que sempre ploren, que als altres sectors tothom s’ha d’espavilar, etc., etc., etc.

Quan no, surten arguments de molta transcendència i es reclama als productors agrícoles la solidaritat amb els països pobres que els governs no han tingut mai com si els pagesos d’aquí fossin culpables de la pobresa a Turquia i no el resultat d’unes relacions desiguals provocades pels desequilibris regionals i dictades pel comerç i el lliure mercat que la globalització abandera. A tot això cal afegir-hi, moltes vegades ,la pressió familiar, la pèrdua de renda, la inseguretat en les collites, la poca protecció social que pressionen a l’abandonament de la feina i a la recerca, molt legítima, d’un sou segur lluny de la terra.

Darrera aquests arguments s’amaguen mitges veritats i moltes mentides. És veritat que alguns pagesos reben ajudes, però cal recordar que de sempre l’única política comuna de la UE ha estat la Política Agrària (PAC), però aquesta representa menys del 0’1% del Producte Interior Brut de la Comunitat. També cal recordar que l’agricultura mediterrània és menystinguda per les ajudes comunitàries.

Què s’amaga, doncs, darrera d’aquest discurs contrari a contribuir al manteniment de les produccions agràries? Per una banda l’interès de les grans empreses agroalimentàries per fer-se amb el control del comerç, que no de les produccions, ja que es deixen a les famílies. Per altra, banda l’ampliació de la comunitat cap als països de l’Est comportarà un increment de la despesa de la PAC que cal limitar, es a dir, els països rics ja no estan disposats a gastar més diners per a l’acompliment d’un dels principis bàsics del tractat de Roma: tenir aliments suficients a un preu assequible per a les famílies al mateix temps que s’equipara la renda dels pagesos a la dels altres sectors productius.

Per altar banda, no és precisament l’agricultura que rep ajudes la que crea els problemes de salut i contaminació associada a les activitats agràries. Són precisament aquelles que s’han pogut adaptar al model més productivista les que creen els problemes més greus per al conjunt de la societat: contaminació per nitrats dels aqüífers, pestes porcines, pollastres amb dioxines, abús de fitosanitaris, etc. És el preu altíssim que s’ha de pagar per tenir aliments en quantitat econòmics i que en el futur caldrà que des de Brussel·les es plantegi de posar-hi remei.

Actualment les administracions gestionen molts recursos (diners) i és la seva responsabilitat la de gestionar-los correctament. No pot ser que cada vegada menys persones es facin càrrec de més superfície i la recompensa econòmica i social sigui menor. Això comporta un futur amb grans deserts humans i un país desequilibrat, desestructurat i car de gestionar tal i com ens explicava l’any passat a Vilaplana en Pep Riera.

Cal girar el mitjó a aquest discurs. Els pagesos no volem més subvencions. Volem que s’inverteixi en el camp. De la mateixa manera que quan es fan carreteres no es diu que es subvenciona les empreses constructores, sinó que s’inverteix en infraestructures, que quan es fan escoles, no es subvencionen els professors sinó que s’inverteix en educació, que quan es fan hospitals no es subvencionen els metges, sinó que s’inverteix en salut, que quan es crea la Policia Autonòmica no es subvencionen els Mossos d’Esquadra, sinó que s’inverteix en seguretat. I així un etcètera tan llarg com sigueu capaços de rumiar.

Per tant, als pagesos no se’ls ha de subvencionar ja que subvencionar és gastar. S’ha d’invertir en el camp, ja que invertir significa crear una millor situació per al futur. Els diners que han de rebre els pagesos són per tant una inversió destinada al manteniment de les produccions de qualitat, dels pobles, del paisatge, de la cultura. Són una inversió destinada a facilitar el reequilibri territorial, a la lluita contra els incendis, a la lluita contra l’erosió. Són també una inversió que permet la diversificació econòmica de les zones rurals perquè permeten el desenvolupament del turisme rural, eviten el despoblament i han d’assegurar uns serveis mínims i de qualitat a tot el territori i per a tota la població, tant si son del camp com si no.
És hora ja de decidir quin país volem en el futur, quin territori volem deixar en herència, quins paisatges volem mantenir, quins pobles volem, quins aliments hem de menjar i quina qualitat han de tenir.

Per tot això, el problema dels pagesos de l’avellana no es un problema individual, és un problema del conjunt de la societat i les diferents administracions hi hauran d’invertir els diners que calgui per tal que la funció i les tasques dels pagesos es vegin recompensades de forma que s’asseguri el seu manteniment i el relleu generacional. Des de Brussel·les hi hauran de destinar recursos, des de Madrid també, però pel que fa a l’avellana, qui s’haurà de mullar i ben mullar haurà de ser la Generalitat de Catalunya, perquè la producció de l’avellana és quasi exclusiva de Catalunya. Però perquè ho facin els uns i els altres, caldrà que el conjunt de la societat prengui consciència que el problema de l’avellana no és una suma de molts problemes individuals, i a vegades dramàtics, el problema de l’avellana és un problema de tots. Confiem que quan es tingui consciència de tot això no sigui massa tard. De fet l’esperança és l’últim que es perd, però quan l’esperança es manté amb caritat vol dir que es camina cap a la misèria.

Jaume Salvat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots