Premsa on line21/04/2004

L'arribada de la «primavera»

L'escriptor i periodista Xavier Garcia publica al diari El Punt un article amb el qual repassa la situació actual del món. Arran de l'arribada de la primavera, confronta l'estranyesa que produeix admirar el renaixement d'un nou cicle de la vida mentre els homes, en la seva bogeria, produeixen amb les guerres la mort. Una fonda reflexió feta des del bell mig dels trossos de Vilaplana:

”Primavera: «primera veritat»

“Tribuna”

“Per damunt dels segles, la humanitat continua pensant i actuant en termes de guerra i, per tant, de victòria, sigui militar, econòmica, comercial, cultural, en definitiva, territorial i política, de poder, prescindint de tota autoritat moral”

“Tot i la immensa fatiga que provoca sovint el món, aquest mateix «món», quan comença a reverdir la seva superfície amb l'arribada de la «primavera», agafa un aire de cosa amable, autèntica i útil, segurament molt pròxima al sentiment viscut de la primera veritat, la de la vida.

Quan han caigut i cauen tantes bombes a tot arreu -tant les del fanatisme oriental com les del fanatisme occidental del dòlar- pot semblar també superficial esplaiar-se en recordar, coincidint amb l'arribada de la primavera, que aquesta «primera veritat», per a bé o per a mal, està sempre present al cor de l'espècie humana.

Tanmateix, aquesta mateixa espècie humana -que en la seva gran majoria no sap auscultar actualment ni els designis ni el ritme de la naturalesa- ha enfosquit en tenebra la veritat d'aquesta «primera veritat» i sembla haver convertit el pitjor escenari de l'hivern (tergiversant el seu sentit inicial de despullament per acumular més vida) en l'escenari habitual dels cicles anuals d'aquesta mateixa naturalesa
.
Per damunt dels segles i per damunt d'immenses derrotes a la primera veritat de la humanitat, continuem pensant i actuant en termes de guerra i, per tant, de victòria, sigui militar, econòmica, comercial, cultural, en definitiva, territorial i política, de poder, prescindint de tota autoritat moral, del més mínim respecte humà o de lleis inicialment pactades. Les «victòries» així aconseguides són la primera i més gran ofensa a aquesta «primera veritat», la de la vida, entesa no només com a vida humana, sinó, i més àmpliament, com a vida còsmica.

En el procés humà d'expansió territorial, de possessió de recursos naturals i de concentració econòmica, s'ha produït, en nom justament de la «vida», el més gran, greu i intens atac al rebost global del món (humà, ecològic, tecnològic, cultural, etc.), i s'ha convertit aquell «jardí» exterior que canta Moustaki en un infern interior, íntim i desolat. Els atacs que s'han viscut els darrers anys -prescindint ara de causes i dels seus protagonistes- semblen ser l'apocalipsis (la revelació) d'aquesta fatídica i fatal tensió històrica que els grans programes ideològics i econòmics han abocat sobre les distintes parts de la humanitat i, d'un temps ençà, sobre la humanitat sencera, immersa en aquest programa «global» d'aires babèlics en què gairebé ningú és allò que representa, fa allò que diu o pensa el que fa.

La convulsió, també global, deguda a aquesta Babel interessada, és també total i absoluta. Mentrestant, la «primera veritat» queda llunyana i arraconada, com massa petita i fràgil per ser tinguda en compte en aquest joc suïcida de continuar el procés d'expansió, possessió i concentració. Al llarg de la història, i sobretot del segle XX, la humanitat ha disposat de líders espirituals, atents a la crida d'aquesta «primera veritat», però no han estat escoltats, ni menys encara seguides les seves indicacions. Però el seu valor, el seu exemple i la seva vigència continuen inalterables com quan van ser formulades.

Com que un servidor necessita primer la visió de l'anomenat «món exterior» per poder entrar després una mica en l'anomenat «món de les idees», l'altre dia, a Vilaplana (Baix Camp), voltat d'un rogle d'avellaners, de les primeres florides de la primera veritat de la primavera i de la fumarola que desprenien unes faves cuinades a foc viu, vaig anar pensant -en el llenguatge sempre turbulent de l'especulació mental- en aquestes coses, al capdavall elementals, que ens passen, entre la destrucció global que provoquen els arsenals i la resistència local que ofereixen cada primavera les flors, els camps o els arbres. Sota aquell cel llis, ventejat pel mestralet tarragoní, emparat pel rocam rogenc de la Mussara i tenint present la finor poètica de Marià Manent, que va viure entre aquests paratges, vaig sentir un cop més, ben nua i acollidora, la primera veritat que s'expressava de nou, com sempre al llarg dels mil·lennis, amb silenciosa eficàcia, que només floreix al cor d'aquells que, com la natura, són capaços d'acollir, amb la mateixa nuesa, la primera veritat de la primavera.”

Xavier Garcia. Periodista

Raquel Virgili

El Punt, 20-4-2004

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

30/04/2024Passatemps, Portada

L'arribada de la «primavera»

Nou usuari

Usuari registrat