Espiritualitat | Revista 3611/03/2009

L'Àlef o Cap de Bou

L'Àlef o l'Àlep és la primera lletra dels alfabets fenici, hebreu i arameu. Com a signe numèric equival a la unitat. És també un símbol de Déu en referència al monoteisme (Déu és únic com l' ÀLEF és l'u). Simbolitza doncs el principi, i naixement de totes les coses. Adam i Abraham tenen una Alef inicial.

Els jueus consideraven que l'essència de Déu és la veritat. La paraula hebrea per denominar la "veritat" és EMETH. Aquesta es composa de tres lletres: ALEF, MEM i TAW. Comença amb la primera lletra de l'alfabet i acaba amb l'última. I aquest fet va comportar que la tradició hebrea trobés un significat místic en aquesta paraula. El fet que hi hagi la lletra ALEF indica que Déu és el primer de totes les coses, que no hi ha ningú abans d'ELL de qui hagués pogut rebre la plenitud de la veritat. Igualment, la TAW, la darrera de les lletres, significa que Déu és la darrera de totes les coses no hi haurà ningú després d' ELL a qui li pugui llegar la veritat. En aquest sentit, EMETH és una paraula sagrada, que expressa que la "veritat" viu absolutament, i en tota la seva plenitud, en Déu. EMETH, la veritat, és l'essència de Déu.

Aquesta tradició hebrea, els cristians la van substituir per l'ALPHA I L'OMEGA gregues. Aquesta substitució ha causat una pèrdua d'una porció del significat i bellesa de la forma de designar a Déu. Ni l'Alpha i l'Omega guarden relació amb la paraula veritat. Pels cristians aquestes dues paraules expressen l'eternitat de Déu mitjançant la primera i la darrera lletra de l'alfabet grec. Déu és, aquí, plenitud i perfecció absolutes; Déu és etern, el principi i fi de totes les coses.

La paraula EMETH a més de significar "veritat", també significa "realitat". Abasta d'una forma equilibrada tot l'alfabet (la primera, una del mig i la darrera) : la veritat- realitat també ho abasta tot i de manera equilibrada. La veritat és una realitat, i en Déu transcendent. En canvi la "falsedat" en hebreu XÉQUER està formada per tres lletres molt "esbiaixades" al final de l'alfabet i, paral•lelament, una "falsedat" forma part de la realitat, però de manera esbiaixada.

Quan s'escriu EMETH si se li esborra l' ÀLEF, només queden les dues últimes lletres la MEM i la TAW que en hebreu formen la paraula que significa "mort". A tot ésser si li manca l'ÀLEF (l'esperit, l'aire) li ve la mort.

Les lletres d'alfabet hebreu són el fonament per expressar-ho tot i, per tant, el punt de partida del pensament cabalístic. La majoria de les pintures i pòrtics de les esglésies i catedrals medievals porten pintats o segellats símbols que provenen de la tradició hebrea. Inclús les figures del TAROT - el nombre de les quals també té el seu origen en les lletres de l'alfabet hebreu - contenen, segons Mercè Rodoreda (en el llibre Vint-i-dos contes) totes les possibilitats de l'existència humana i permeten predir-ho tot.

L'ÀLEF dins l'àmbit matemàtic representa els diferents tipus d'infinits. I dins el filosòfic-teològic simbolitza la veritat. La seva forma ve d' un Cap de Bou que li dóna nom. Reus té un ésser mitològic que és el CAP DE BOU, que sense dubte prové d'aquesta tradició hebrea. I tant el Salms com les Lamentacions cada versicle porta al costat una lletra de l'alfabet hebreu començant per l'ÀLEF.

Eladi Huguet