Natura | Revista 1512/03/2004

L'aigua a Vilaplana

A tot el Camp de Tarragona, Muntanyes de Prades o, en general, les terres mediterrànies, l'aigua ha estat de sempre un bé molt preuat. Tenir aigua assegurada ha significat històricament poder abastar els pobles, poder regar -i per tant produir més i poder alimentar més persones que en el secà- o poder moure molins o altres enginys hidràulics necessaris per a la vida quotidiana. Avui en dia, tot i que podem portar aigua des de llocs llunyans amb les noves tècniques, tenir aigua continua essent un element essencial tant per a la població com per a l'establiment o manteniment de les activitats econòmiques, sigui el regadiu o siguin d'altres de tipus industrial o de serveis.

En aquest sentit, no podem dir que Vilaplana sigui un terme especialment ric en aigües. L'entorn natural, però, barreja aspectes físics favorables a la presència d'aigua amb altres que són clarament negatius. Intentarem resumir-los en les línies que segueixen.

Comencem pel clima. Mentre que a la base de la serra de la Mussara, on es troba Vilaplana, la pluja total anual mitjana sol ser de 550-600 mm, a les parts més altes de la Mussara i els Motllats pot superar els 800 mm. Aquestes xifres no són dolentes com a total anual: plou bastant més a la Mussara que a París, posem per cas. La diferència està en què les pluges vénen concentrades en el temps, deixant entremig períodes secs més o menys llargs -com ara a l'estiu-, i sobretot en la forta irregularitat d'un any per l'altre. A més, les temperatures, especialment les d'estiu, fan que l'evaporació sigui molt alta i que per tant l'aigua disponible per a les fonts, rius i rieres es vegi notablement reduïda en relació a països més freds.

En segon lloc, cal tenir en compte les roques que configuren el terme: des dels Motllats fins el poble de Vilaplana s'esgraonen una sèrie de capes de roca calcària, argiles, gresos vermells i granits. Cadascun d'aquests graons o estrats té una capacitat diferent de contenir aigües subterrànies: relativament alta en calcàries i gresos, molt menor en granits i sobretot en argiles. Cal tenir en compte també que, a partir dels gresos vermells i en amunt, les diferents capes de roca estan disposades de forma força horitzontal, però amb una certa inclinació cap al nord. Això fa que hi hagi una facilitat natural per a que les aigües subterrànies tendeixin a moure's cap a la vall del Brugent en detriment del vessant sud, on es troba Vilaplana.

En tercer lloc, el relleu del terme és un factor negatiu pel que fa a la riquesa amb aigües: els forts pendents fan que l'aigua de pluja circuli ràpidament i que es dificulti força la seva infiltració cap a les roques per formar aqüífers subterranis. La bona coberta de boscos, però, esmorteeix en part aquest aspecte facilitant l'absorció d'aigua pel sòl i ajudant a que penetri cap a les capes del subsòl.

Aquests factors naturals que hem esmentat es tradueixen en les següents característiques:

-els barrancs i rieres, de fort pendent, tindran un cabal mitjà anual escàs, derivat sobretot del fet que estem en capçalera -i per tant no es pot concentrar gaire aigua en relació a termes situats més avall-; tampoc el balanç entre pluges i evaporació és gaire positiu al llarg de l'any i això disminueix la quantitat d'aigua disponible. Per exemple, tenint en compte valors coneguts per a rieres semblants com la de Riudecanyes, diversos estudis han calculat que la riera pot portar a Maspujols de 6 a 9 hectòmetres cúbics d'aigua, bona part dels quals procedents de Vilaplana, xifra que d'entrada no sembla baixa. Però aquest valor és un total anual. Al cap de l'any la major part d'aquesta aigua baixarà en ocasió de pluges fortes, sobretot a la tardor, mentre que la majoria dels dies d'hivern i primavera baixarà molta menys aigua i durant l'estiu molts trams de la riera i tots els barrancs estaran completament secs.

-Pel que fa a les fonts i l'aigua subterrània en general, podem distingir dos sectors. El primer correspondria a l'aigua subterrània del massís dels Motllats que surt a la superfície als replans de la Mussara, a través d'una sèrie de fonts (la del Camaprim, la del Mas de'n Grau, la del Mas de Vicent...). Malgrat que la infiltració d'aigua de pluja és important als Motllats, la inclinació dels estrats de roca calcària que hem comentat abans fa que siguin molt més cabaloses les fonts del vessant nord, cap a la vall del Brugent, que no pas les del vessant sud, que és el que mira cap a Vilaplana. En aquestes últimes es noten molt més els períodes de sequera i els alts i baixos dels períodes de pluja que no pas a la Font de la Llúdriga de Capafonts, per exemple.

El segon sector correspon a les capes de roca calcària i gres vermell que hi ha als vessants de la serra de la Mussara. Les fonts, sortides naturals dels aqüífers subterranis, apareixen en diferents alçades, tot i que en general en el contacte entre les calcàries o els gresos permeables i les argiles impermeables. És el cas de la Font del Roure o de la Font Freda, al contacte de calcàries i argiles, o de la sorgència de les Tosques o la Font del Gaspes, situades ja al contacte amb els granits, entre un nombre relativament important de fonts i sorgències. Pateixen però el mateix problema que les anteriors pel que fa a la inclinació dels estrats, que afavoreix la sortida de l'aigua subterrània cap a la vall del Brugent, però en el cas de les Tosques el cabal és prou continu com per a mantenir aigua en un tram de la riera durant tot l'any, i per assegurar un aprofitament per al reg o per a l'abastament del poble. De tota manera, la majoria de sorgències són de petita entitat.

Més avall, en els granits, hi ha algunes fonts naturals producte de la filtració d'aigua de pluja o dels mateixos barrancs a través del soldó o de la mateixa fissuració del granit, que amb tot, sempre és molt menor que a les calcàries i per tant el cabal serà en general menor que a les fonts de més amunt, de l'aigua de les quals es poden beneficiar. La pròpia facilitat d'infiltració del soldó fa que es puguin acumular als vessants baixos del terme aqüífers locals que permeten fins i tot el funcionament de mines i altres captacions d'aigua. Precisament aquestes captacions tant dels aqüífers com de fonts o del barranc de les Tosques facilita que més avall de Vilaplana el cabal de la riera se sequi cada estiu.

Amb aquests condicionants, l'ús tradicional de l'aigua a Vilaplana se les ha hagut d'enginyar per treure'n un aprofitament intens per a reg, per a molins o per a l'abastament d'aigua al poble. Primer, vèncer les irregularitats del relleu per poder aprofitar el màxim de terme per a fer-hi arribar el reg. Després, vèncer les irregularitats temporals de la pluja acumulant l'aigua en basses, recórrer a l'aigua subterrània -més constant que la superficial- amb mines, distribuir adequadament l'aigua per a que arribés al màxim de gent, vetllar per la seva qualitat sobretot en èpoques de sequera, etc., han estat tasques que han marcat la vida local durant segles. Dedicar un Pedrís a aquest fet, doncs, ens sembla molt encertat.