Natura | Revista 520/07/2005

La pipa de la salut

No es fuma, i ens crida l'atenció quan anem al bosc. Es coneix popularment amb el nom de pipa o paella, ja que la seva forma ens ho pot recordar. Pero... té més noms. Els castellans la coneixen com a seta pipa i els bascos com Ardagai pipa. El seu nom cientific es el de Ganoderma lucidum. La primera paraula, Ganoderma, ve del grec i és la unió de dues paraules: gános = lluïssor i derma = pell. La segona paraula lucidum ve del llatí i significa brillant.

Aquest bolet quan ja s'ha vist una vegada és inconfusible. És de color vermell fosc, amb la vora del barret groc, fins i tot blanc, tot ell vernissat. Té la pell dura, com una crosta, i si li donem uns copets amb l'ungla sembla de suro. A diferència del rovelló que té el peu unit al centre del barret , el peu de la pipa es excèntric, ès a dir, que enllaça amb el barret per un costat com si fos un cullerot.

La pipa, de creixement lent, ens depara dues sorpreses. A primer cop d'ull pot semblar que visqui al terra o sobre fullaraca, pero en realitat viu sobre la fusta d'arrels i branques soterrades. També la podem trobar sobre soques i troncs morts. D'aquest bolets, se'n diuen xilofags. Xilofag vol dir que s'ali-menten descomponent la fusta. O també lignícoles, és a dir, que viuen a la fusta. La segona sorpresa pot ser la més interessant: sense tenir cap valor culinari, és un bolet que té moltes aplicacions en la Medicina. Segons estudis, és efectiu contra la neurastenia, vertigen, hepatitis crònica, colesterol, hipertensió, trastorns coronaris, renitis, bronquitis crònica, asma bronquial, patologies de I'estómac... També és efectiu contra el verí d'altres bolets. Donat el seu efecte narcòtic tambè és utilizat per combatre l'estrès i l'insomni.

La industria famacèutica la subministra en forma d'injeccions, càpsules i tints. Recents investigacions als laboratoris han constatat que el seu suc fa que els ratolins blancs siguin resistents a la radioactivitat. El cultiu en fermentació fa que els ratolins siguin resistents a la hipoxia (falta d'oxígen a la sang, a baixa pressió atmosfèrica). En els mateixos cobaies s'observa també resistència a la nicotina i la muscarina, component químic present a molts bolets i que provoca al.lucinacions.

A l'extrem orient ja fa 3000 anys que se'l coneix, i s'utilitzava com amulet i donava molta longevitat a la persona que el portava, ja que és un bolet que tarda molt de temps a fer-se malbé. Al Japó (conegut amb el nom de Reishi) i a la Xina, el donaven als porcs que havien de sacrificar, així quedaven mig adormits i s'evitava l'escàndol que provoca matar-los.

En algunes contrades de Catalunya el fan servir com a objecte decoratiu. Per mantenir-lo molt de temps, primer es posa a la nevera uns dies i després s'enflita bé per matar els possibles parasits que pugui tenir. Per últim s'es-carritxa amb un producte de netejar la fusta en esprai.

Ja per acabar m'agradaria fer una observació. Com hem vist abans és un bolet efectiu per a moltes malaties, aixo ens pot indicar la quantitat de re-meis encara per descobrir que tenim pels nostres boscos. L'únic que podem fer davant de tanta riquesa es respectar-los i tenir cura del seus habitants i esperar que després de tants anys a la Terra ens vulguin revelar el seu secret.

Jordi Fernàndez Llorens