Activitats | Revista 5210/06/2013

La Mussara-2013

Ja hi tornem a ser. Tenim l'Aplec a tocar i us convidem a fruir tots junts de la nostra diada sardanista que ja s'ha consolidat com una festa més dels vilaplanencs i també, com un punt de referència en el calendari dels aplecs de Catalunya. Com en cada edició, enguany també s'hi estrenarà una sardana, inspirada en aquest cas, en l'entorn fantàstic que es crea quan s'hi ajau la boira.

Un cop feta la presentació i el convit, sabeu que aprofitem la nostra aportació a Lo Pedrís per a recollir trajectòries de gent que "fa coses", que surt de casa per a defensar valors i mobilitzar, i sacsejar la societat. Persones que molt sovint les tenim a prop, que gairebé mai són notícia, però que el seu treball discret però persistent es nota. No fan soroll però en notem els efectes.

Enguany ens ha semblat adient apropar-nos a un bon amic del nostre Aplec que durant molts anys ha treballat molts àmbits de la cultura i el costumari català: el Robert Miralles, sardanista reusenc que, juntament amb la seva esposa, ens acompanya a la Mussara i engresca la festa. Ell és l'autor del sistema per a comptar i repartir sardanes que us vàrem lliurar l'any passat.
Al Robert, generalment, se'l coneix per la seva gran estima pel món de la sardana, però la seva trajectòria dóna per molt més. Mestre, dansaire, director coreogràfic d'esbarts i colles sardanistes, investigador, dibuixant, escriptor ocasional, amic... és d'aquelles persones que s'han mantingut sempre en primera línia quan ha calgut treballar i defensar la nostra identitat com a Poble. Aquest ha estat el seu món que ha conreat en els més diversos aspectes.

Podem considerar que l'any 1949 marca el començament de la seva continuada activitat social i cultural. Com a dansaire, entra a l'esbart Montserrat de Reus on, amb els anys n'esdevindrà el director. Dir que amb aquest esbart, el Robert va actuar a la Mussara els anys 1952 i 1959. Fundador, col•laborador i dansaire de colles sardanistes, activitat que ha compartit amb l'estudi i recerca de balls i danses sota el mestratge dels més destacats folkloristes com Joan Comas i Vicens o Maria Forcada, la senyora Maria dels Ballets. Amb el seu ajut féu possible la creació d'esbarts dansaires de Riudoms, Falset, Ulldemolins, les Borges del Camp i Tarragona, i el 1958 fou un dels fundadors del "Patronat per al foment de la sardana a Reus i comarca" .
Ja el 1961, va viure molt d'aprop l'arrencada d'Òmnium Cultural i el naixement de la revista Cavall Fort. És precisament a Òmnium on va obtenir el títol de professor de llengua catalana que l'habilità per a formar futurs professors a diferents pobles del Camp. Com a company de viatge en aquesta empresa tenia al Ramon Amigó i Anglès. Junts, de forma clandestina, com correspon a l'època, van endegar el 1962 el primer curs de català per correspondència, del qual va sortir un grupet de sis mestres que, també de forma desinteressada, van escampar els cursos de català pels pobles del Camp amb l'assesorament i l'aixopluc de l'Institut d'Estudis Catalans. Podem dir que es van convertir el la punta de llança del moviment social que a la primaria dels anys setanta va donar peu a les campanyes de "Català a l'escola". Per tot plegat, el 15 de juny de l'any passat, Òmnium, en l'escaiença del cinquantenari de l'establiment d'aquests cursos de català, va dedicar, tant al Robert com al Ramon Amigó, un homenatge i un agraïment públic i solemne pel seu esforç i la feina feta. En aquest acte també es va homenatjar els altres professors formats sota el seu mestratge i que n'havien escampat la llavor arreu.

El poc espai ens exigeix resumir el que és una llarga biografia de servei i estima a Catalunya però, de ben segur, que tots els que hem tingut el goig de passar estones amb ell n'hem pogut extreure experiències que complementen aquest escrit i que ens haurien de motivar per assumir-ne el relleu. Darrerament, la seva activitat s'ha centrat molt en la promoció de cursos d'ensenyament de sardanes en col•legis, casals i associacions. El dia 14 de juliol ens acompanyarà a l'Aplec.

Bé, creiem que, de tant en tant, és bo recordar que, encara avui, el nostre País es construeix sortint de casa i veure i viure la realitat, i que, com el Robert cal assumir que el futur no és una casualitat sinó una conquesta. Ell i tants d'altres ho van entendre i van actuar en conseqüència. Mercè a aquesta feina anònima i desinteressada, feta a deshores, desinteressadament i esquivant alguna garrotada, han ajudat que el nostre País recuperés la fesomia i encarés un futur de plenitud. Però recordem-ho, encara queda molt per a fer, i cal anar més lluny. El millor agraïment per a persones com el Robert és seguir, i veure quin és el paper de cadascú. Estarem a l'alçada?
Per a cloure aquest escrit, manifestar, també, el nostre agraïment a tots els comerciants i industrials que, malgrat les dificultats actuals, ajuden econòmicament perquè aquest Aplec es faci realitat un any i un altre. Gràcies a tots.

Ens veurem a la Mussara.

Colla Cingle Roig

Colla Cingle Roig