Articles | Revista 4901/09/2012

LA MUSSARA 2012

L’any 2009 vaig proposar al llavors regidor de cultura, Joan Serra, fer un festival de poesia a la Mussara. Des del primer moment em vaig sentir acollida i em vaig posar a la feina perquè a l’Ajuntament els costés el mínim possible. Després de moltes gestions vaig aconseguir subvencions de la ILC -Institució de les Lletres Catalanes (Generalitat) - i de la Diputació de Tarragona, gràcies a una conversa amb Josep Maria Vallvè. No vaig tenir mai cap problema amb el Joan Serra, qui sempre va respectar el que li proposava i junts vam tirar endavant tres edicions de La lluna a la Mussara. És obvi que si parlem de fer un festival artístic, sigui algú que hi entengui qui dirigeixi l’acte, no un regidor que potser no hi està avesat.

Com sabeu, l’acte sempre va ser masiu – cosa que no ens esperàvem – i la gent en va quedar molt contenta i sorpresa. A punt de preparar el festival d’aquest any, i després de moltes trucades que no em responien, el nou regidor, Xavier Mariné, em va dir que volien un festival diferent, que hi pugés més gent. Li vaig comentar que ja era masiu, i que més gent fora perjudicial per la muntanya, etc. Com que era força complicat parlar amb ell vaig trucar a l’alcalde, que és, al cap i a la fi, qui ha de tenir l’última paraula. Ell em va dir que estava supeditat a la coalició de govern, que no tenien diners i que si no hi havia l’ajut de la ILC no es faria. Jo estava convençuda que si presentàvem un programa de la mateixa línia de cada any obtindríem aquest ajut, però ell, finalment, em va dir que el poble no s’ho sentia seu. Aquesta última frase em va sorprendre quan, precisament, hi pujava un munt de gent de Vilaplana. Seria qüestió de preguntar als veïns si ja els semblava bé o no els primers tres festivals. Però la “cirereta” de l’entrevista va ser quan l’alcalde em va dir que volien portar actors més famosos, i que coneixien a no sé qui que sortia a TV3. Això és una falta de respecte vers els actors que fins ara han pujat a la Mussara, que són igual de professionals però que no surten a la tele. Us puc assegurar que se senten dolguts. En resum, em va semblar que se’m treia de sobre amb qualsevol excusa.

Em diuen que em fan fora perquè la gent no s’ho sent seu, però posen un director que tampoc és de Vilaplana i continua amb la mateixa línia, que, evidentment, veuen que ha funcionat. Però el que trobo més al.lucinant és que vulguin actors “famosos”. Això és tractar el poble de Vilaplana de ruc i d’hortera, i sé del cert que no ho és. ¿Pujarà més gen si els actors surten a la tele? ¿Cal més gent a la Mussara?

Però la meva sorpresa no s’acaba aquí: és patètic el ban que va editar l’Ajuntament posant-se medalles virtuals dient que havien pujat 500 persones, quan la premsa en comptava 50. Segurament no van ser ni 50 ni 500, però ¿és tan important el número? ¿És aquest el guany que volien? La Mussara no pot assumir tanta gent, i penso que el que compta és la qualitat del que es fa, no una gernació. Per exemple, m’han comentat que es trobaven a faltar els músics en directe, no enllaunats... A part d’aquesta mancança, el programa és calcat. ¿Calia el canvi? I, sis plau, ¿Calia dir que el festival està des d’ara consolidat, quan ja fa temps que ho estava? ( La prova és la gent i les subvencions rebudes.) ¿I calia dir que “ara s'ha optat per la qualitat”? ¿Què s'ha fet fins ara sinó qualitat?

És evident que l’Ajuntament està en el seu dret de canviar qui vulgui, però ni són maneres de fer-ho (vaig ser jo qui sempre els trucava), ni m’han donat les gràcies per regalar-los una idea que a ells no se’ls va acudir mai, i èticament és molt lleig fer-ho perquè, clar i català, el que fan es treure’s del damunt algú que ja no necessiten perquè ells ja tenen la fórmula i només cal copiar-la. És, com m’ha comentat molta gent, molt lleig.

Com ja sabeu, el festival consistia en una xerrada, un recital poètic dividit en quatre llocs diferents de la Mussara, una actuació d’un cantant reconegut i el sopar. Amb bona voluntat per part de tots, vaig aconseguir que vingués gent com Mazoni, Sanjosex i el Petit Ramon. Poca broma. Ara tinc la sorpresa de veure que el programa – amb el nom canviat - és un calc de La lluna de la Mussara, dirigit per Francesc Cerro, a qui desitjo molta sort i li previnc que quan canviï el regidor pot ser que també el facin fora: és una pràctica horrorosa i egocèntrica molt habitual en aquests temps. Ningú mira si allò que han deixat els altres funcionava bé o no, senzillament ho engeguen a rodar per fer una cosa nova que els doni nom a ells. Les herències, en política, no compten, només compta posar-se medalles.

Per acabar voldria dir que La Institució de les Lletres Catalanes ha retirat l’ajut que donava cada any. I era la sucosa quantitat de 2.000€. Estaria bé que els vilatans sabessin d’on han sortit els diners – amb el pressupost més alt que mai – d’aquesta edició.

Isabel Olesti