Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - Història - Història - De cinema | Revista 88

La Guerra Freda V – Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit repàs a dues guerres que qüestionaren el poder, a priori omnipotent, de les dues grans superpotències. Aquest article el dedicarem al Vietnam.

Els Estats Units van heretar la desfeta francesa a Indoxina. Vietnam aleshores fou dividida i mentre al nord s’establí un règim d’òrbita comunista, al sud ho feu un govern amb façana democràtica, però extremadament corromput. Així doncs, i salvant les diferències, semblava una solució semblant a la coreana. La història no fou la mateixa.

L’escenari vietnamita va atreure cada cop més recursos nord-americans per tal de salvaguardar la posició del seu govern titella i a la vegada condicionava la seva política interna. Això va passar en els governs de Kennedy, Johnson i Nixon.

Podem iniciar el repàs cinematogràfic d’aquell escenari amb Quan érem soldats (2002), recreació del primer gran enfrontament entre els dos exèrcits a la vall del Drang. És una notable recreació bèl·lica, ben executada, si bé centrada en els deures i valors militars i sense fer-se altres preguntes més profundes.

Als antípodes, podríem considerar l’aproximació feta per Kubrick a La jaqueta metàl·lica (1987). Res d'enaltir els valors militars, res d’heroisme, només cruesa i la comprovació de com es converteix un ésser humà en una eina capaç de matar.

Però si un cineasta ha estat fascinat per l’època, aquest és Oliver Stone. Fascinat pels anys seixanta, el director va visitar el conflicte en una trilogia desigual que començava amb la magnífica Platoon (1986), guanyadora de l’Oscar. Aquí ja podem veure una imatge del soldat que tenim més interioritzada. I és que quan ens imaginem el militar nord-americà, a Vietnam, ens ve al cap el soldat desmoralitzat, obligat, irrespectuós i, sí, “fumat”. Si tenia valors o voluntat els ha perdut en aquelles jungles sense fi i en una guerra sense sentit.

Certs esquemes eren repetits a Nascut el 4 de juliol (1989), però en aquesta ocasió podem veure molt més de la societat nord-americana de l’època i com, a poc a poc, gira l’esquena a una guerra i a uns veterans que no entén. El protagonista, d’una posició patriòtica i bel·licista, canviarà la seva visió en un viatge pels inferns en l’àmbit físic, però sobretot, psicològic.

Els mitjans de comunicació jugaren un paper crucial i curiosament no a favor dels Estats Units. Mostraren, al televisor de cada llar nord-americana, la cruesa de la guerra i l’aparença que ells eren els agressors del conflicte i atacaven un poble més endarrerit i empobrit. Tot i que no els faltava la raó, la realitat era més complexa i Vietnam només era una altra peça en el joc de la Guerra Freda. La Unió Soviètica i també la Xina no dubtaren a ajudar els vietnamites d'Ho Chi Minh.

D’ençà d'aquella experiència, els diversos governs del món, i els nord-americans en especial, han après que cal controlar els mitjans per així controlar l’opinió pública com vàrem veure, per exemple, a l’Iraq i el fals casus belli de les armes de destrucció massiva.

El tríptic d’Oliver Stone quedava completat amb El cel i la Terra (1993), segurament la més fluixa de totes i un fracàs de recaptació. Una llàstima, perquè en aquesta ocasió se centrava en una protagonista vietnamita i de com pateix la violència de tots els bàndols. I és que, finalment, és el poble el que pateix els estralls d’una guerra i, encara més, les dones. Però en aquest cas, Stone no va estar igual de brillant que en altres ocasions, però sempre està bé fer-ne un visionat.

I és que les xifres amaguen tots els sofriments que hi ha en un conflicte armat. Si els Estats Units aportaven l’armament modern, els vietnamites hi contraposaven les vides humanes. Cap dels dos van tenir reticències a prendre-les o donar-les, de manera voluntària o obligada. Les víctimes es comptaren per centenars de milers i la barbàrie encara ens ve al cap amb imatges inenarrables.

La guerra acabava, almenys pels nord-americans, amb el Tractat de París del 1972. Nixon havia endegat una campanya de bombardejos massiva i de nou les parts s’asseien a negociar. Si bé els nord-americans deien que els atacs aeris havien estat claus, els vietnamites s’asseien sense canvis substancials a la seva posició d’anys. I així va ser. El tractat donava via lliure a la retirada dels Estats Units amb suposats honors, però deixava els aliats del sud, abandonats. Enrere deixaven uns 60.000 morts.

El resultat d’aquell tractat fou que el nord s’imposaria poc després, unificant tot el país, sota la bandera vermella d’estrella groga. El sud, sense els Estats Units, no era res per si sol. El món veia com aquella nació del sud-est asiàtic havia triomfat sobre la superpotència, per a sorpresa de tothom.

Fou un fet traumàtic i la prova són les nombroses pel·lícules sobre Vietnam que encara no hem mencionat. Tot un subgènere que inclou títols de la categoria d’Apocalypse Now (1979), La Colina de la Hamburguesa (1987), El caçador (1978), Good Morning, Vietnam (1987) o Cors de ferro (1989), que ens tornen a portar a la deshumanització total de la guerra i als traumes creats, no només als individus sinó a tota una societat. I encara ens en falten moltes més que toquen aquell conflicte, directament o indirectament, i que ens proporcionaran una visió d’aquella guerra, tot i que des del punt de vista nord-americà, és clar.
Si bé van haver de fer una catarsi com a societat, els nord-americans van sobreviure. La següent parada de la Guerra Freda ens portarà a l’Afganistan, on alguns historiadors no dubten a situar la fi de l’imperi soviètic. Però això és una altra història.



Joan M. Rovira Rojals




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots