Articles | Revista 601/12/2001

La Festa Major d'octubre de 2001

Encara que el record de la festa major per a la majoria ja queda llunyà, quasi bé ja no la recordeu, aquest no es el meu cas, ara és l’hora de fer balanç, balanç de participació, econòmic i sobretot saber si els actes que vam programar han complert els objectius que ens havíem marcat.

El pregó de la Festa Major fet pels locutors de Radio-Reus, que van voler celebrar el seu 75 aniversari amb el nostre poble, va ser molt divertit i treballat, van entrevistar petits i grans i fins i tot ens van preparar un plat cuinat mentre feien el programa. Tot i que molta gent del poble no hi va poder ser ja que estavaconvocada a defensar la nostra agricultura, la plaça era plena i vam disfrutar d’aquest inici de festa tan original. Per tal de desitjar-nos una bona festa, vam brindar amb cava i la Societat de Caçadors, amb traques i coets, va fer que tots els pobles de la vora sabessin que ja havíem començat la Festa.

A les 11 es va iniciar el ball, bé, potser ja eren 2/4 de 12, ja se sap que a Vilaplana tenim el mal costum de no començar a l’hora, sobretot si la sala no està massa plena. I així, sense omplir la sala és com es va acabar el ball amb la Doble R, vam fer 93 entrades (més els abonaments), però ja hi contàvem, i com que els que hi eren van ballar molt i s’ho van passar bé, donem per acomplerts els objectius que tenia aquest acte. A continuació tots els qui van voler van ballar sense parar amb la disco-mòbil.

El dia central de la Festa Major, després de missa, vam tenir una cercavila, ja em permetreu, però per a mi frustrant, no pas per la participació (que va estar molt bé), sinó per les expectatives que m’havia creat “La cercavila de bombolles de sabó”. Podia ser millor.

Després de dinar, com que amb la panxa plena no ens podíem moure, vam deixar que ho fessin els de l’escola de ball Wapacha. Aquí l’assistència va ser molt bona (151 entrades més els abonaments). Crec que tots vam disfrutar veient com es movien, sobretot el Pere, que no va perdre el ritme ni un moment ni va treure els ulls dels vestits lluents de les ballarines!

A la nit, després de sopar i amb puntualitat anglesa, vam fer la projecció de la pel·lícula “El sexto sentido” amb la pantalla gran a la sala del Casal, on no va quedar ni una cadira buida.

Dissabte fins a mitja tarda va ser un dia... bufff! Hi havia programat el Parc infantil, tallers i el trenet que donava tombs pel poble. Tot a l’aire lliure.
Doncs bé: plourà? No, han dit que no, però i si fa un plugim. Només que mulli la lona... Bé, fem-ho a dalt. No! A la sala no pot ser, ha de “muntar” l’orquestra i no tindrien pas. Doncs apa, tot a l’aire lliure, i què va passar? Al matí va ploure i van parar el trenet, van desmuntar els inflables, i es van col·lapsar els tallers. A la fi, a la tarda tot va acabar bé, el trenet sempre ple, els inflables plens de canalla saltant i botant i els tallers en ple rendiment. S’ha d’agrair que malgrat la impaciència de la mainada (més de 60), van saber esperar totes les pauses que va provocar la climatologia i els canvis d’última hora. Destacaré l’èxit clamorós del trenet, que va fer disfrutar tant als petits com als grans, o potser més als grans...

Durant tot el dia es van celebrar campionats per a tots els gustos: billar, bitlles i també se n’havien fet de dominó i cinquet. Va ser un dia entretingut per a molta gent.

Després de sopar, bé, amb l’última mossada a la boca, va començar l’espectacle de foc i fum del diables l’Alforja, que van passejar pel poble amb una gran cua de gent, que ja va anar cap al ball amb La Tribu del Santi Arisa. Més de 400 persones van ballar amb la marxa i el ritme que els caracteritza. La Sala estava plena com un ou i van disfrutar tant els que ballaven com els que s’ho miraven, i és que la Tribu i el nostre ball ja ha passat les fronteres comarcals. Després, com que la gent estava engrescada, va continuar el ball amb la Disco-mòbil i a les 6 de la matinada es va donar per acabat el ball, que havia començat a les 12.

El diumenge, els més matiners van poder veure a les senyores de la Unió de Dones a 2/4 de 10 del matí parant taules i cadires per fer la II Trobada de puntaires, a la qual van participar 75 puntaires dels pobles del voltant. Ep!, que de nostres n’hi havia 7 i amb uns treballs que feien badar a tots els qui us hi vau passejar. L’any vinent encara les veureu matinar més, ja que canviarem l’horari i començarà una hora més aviat: les puntaires són matineres i nosaltres no ho sabíem. A més a més, si després es vol fer una cercavila com aquest any amb els Mackensis (aquells escocesos divertits que ens van fer riure a tots amb la seva soltesa ) es fa massa tard :se’ns ajunta amb el vermut i el dinar.

Per fer el “complet”, a la tarda, vam tenir dos actes concorreguts: el primer, el concurs de pastissos, en què aquest any van participar 7 cuiners de primera, que van fer les delícies de tots els que van anar al recital de cançons i balls mexicans. Vam passar una bona estona escoltant ranxeres, i no us ho perdeu, després d’entregar les copes i premis a tots el concursos i campionats de la festa major, per acabar la festa, el públic va haver de demostrar les seves habilitats com a cantants.

I ara ve la Dolorosa, totes les actuacions que es van fer van costar uns 2.200.000 ptes a més a més d’unes 300.000 ptes de premis, llum, propaganda... I els ingressos? Doncs van ser de 1. 200.000 ptes. Amb la qual cosa la festa, com a balanç, va tenir un dèficit aproximat de 1.300.000 ptes. Cal comptar que de les 13 actuacions programades, només 5 eren pagant, i si volies anar a totes, l’abonament costava 3.500 ptes. Amb això us podeu fer una idea: si es fes pagar el que costen els espectacles, el preu seria molt superior, encara que de ben segur que l’assistència molt inferior.

I un cop més insisteixo que per a mi és molt important que tothom hi trobi el seu lloc, per tant, si de cara a l’any vinent es pot programar algun acte que creieu que pot ser interessant, porteu-nos la idea i com es pot posar en marxa, que la festa és per a tots aquells que se la volen fer seva.

No us cregueu que no penso en tots els que no us he anomenat i heu participat a fer que la taquilla estigués oberta, que vàreu controlar la porta, col·locar cadires, muntar el cinema... aquest any segur que sense el vostre treball la festa no hauria funcionat tan bé.

El balanç final que jo en faig és molt positiu, sempre tocant de peus a terra i pensant que les coses es poden millorar. Amb les pèrdues econòmiques ja s’hi compta, l’important és que la festa sigui lluïda i participada i que els Vilaplanencs estem contents de la nostra Festa Major.

Anna Gallisà Mestre. Regidora de Festes