Articles | Revista 701/03/2002

La democràcia

(Les normes de la democràcia,) quan els habitants d’un país prenen la decisió d’acceptar la democràcia és perquè les normes que estableix són favorables per a totes les persones, ja que es veuen assistits pels drets que la llei atorga a tothom, sense menysprear ningú.

Tots aquests drets són a la constitució, que tots hem acceptat, però no hem d’oblidar que també tenim més obligacions a complir.

La primera, consisteix en el bon comportament que hem de demostrar, portar-nos amb correció a la via pública, no causar desordres ni altercats que puguin alterar la pau i ocasionar enfrontaments entre persones que estan complint amb el seu deure. Per això, el primer que hem de posseir els habitants d’un país és el respecte de les normes que hi ha en la democràcia, fent que no hi hagi al nostre interior odi o racisme, els quals són l’origen de conflictes difícils d’arreglar, atès que tots els éssers humans som iguals davant de Deu i la llei. No hi ha cap raça de les descobertes que sigui superior en intel·ligència, tots els éssers humans tenim els mateixos trets físics i si se’ns educa des de petits, desenvolupem les mateixes facultats per assimilar l’aprenentatge que es desitgi sense tenir en compte la mida o la constitució física.

És una equivocació pensar que hi ha races superdotades, és per això que hem de tenir un bon comportament. Per conviure tots junts el nostre vocabulari ha de ser el més correcte possible i les nostres paraules han de ser el vehicle per explicar les normes i els indrets que hi ha al nostre país.

Així hi haurà una amistat i confiança que farà que entre tots junts fem un país desenvolupat, modern i poderós. D’aquesta manera, donarem exemple d’unitat i civisme, al mateix temps que aconseguirem que no hi hagi malentesos i pitjors interpretacions, que són les que a vegades fan perdre les amistats entre els amics i fins i tot entre les famílies.

Així hem d’aprendre a adquirir una miqueta més de cultura. No fa molts anys van conviure tres cultures i es van tolerar. Sabem qui van ser i d’ells en tenim l’exemple que poden conviure en un país totes les persones, encara que siguin de diferents races i color de la pell, ja que tots lluitem per una mateixa causa, d’imperiosa necessitat, que és poder alimentar-nos per a la subsistència, tenir un sostre per protegir-nos dels rigors del temps i, finalment, procrear perquè no s’extingeixi l’espècie humana, igual que van fer els nostres avantpassats, fins a la consumació dels segles.

És la meva opinió.

Antonio Díaz

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

La democràcia

Nou usuari

Usuari registrat