Premsa on line25/11/2002

La crítica. Una nova galeria i Salvador Juanpere

Antonio Salcedo publica al diari El Punt la crítica sobre la inauguració de la Sala Artloft i la seva primera exposició, amb obres de l’artista vilaplanenc Salvador Juanpere:

« La crítica. Una nova galeria i Salvador Juanpere »

« L'articulista celebra la inauguració d'una nova sala d'art contemporani a Reus, que ha presentat com a primera exposició un muntatge de Salvador Juanpere, que es pot visitar fins al 13 de gener de l'any vinent. El mateix artista també exposa ara al Centre de Lectura »

« Hem de celebrar el naixement d'una nova galeria a Reus dedicada a l'art actual. Ens referim a Artloft que va obrir les seves portes a començaments d'aquest mes de novembre amb una excel·lent exposició de Salvador Juanpere. Coneixem la trajectòria de la Galeria Anquins amb una sòlida reputació a Reus dins d'una línia d'art tradicional, però que sempre ha anat introduint artistes d'avantguarda.

Podem dir que Artloft neix com a filla d'Anquins. Amb lligams, però amb independència. Neix plena de vitalitat i amb molt d'entusiasme. Neix per altra part, com altres galeries actuals, centres d'art i fins i tot museus, dins d'un recinte industrial. Un antic magatzem que la seva propietària, Josepa Quinteiro, ha condicionat per adequar-lo a la seva nova funció, intentant que el seu antic ús hi tingui la seva presència.

Indubtablement inaugurar una galeria d'art contemporani en una ciutat de les nostres comarques és una aposta de risc, valenta i necessària. Creiem que la relació Anquins-Artloft pot donar resultats interessants amb vista a la creació d'un públic nou que comenci a agradar-li i interessar-se per aquest art.

Dins d'aquesta preocupació per a crear un públic la galeria proposa organitzar conferències, concerts, i en particular visites guiades per a escoles. És la millor manera d'apropar-se a un públic que comença a formar-se. És una oportunitat que no han de perdre les escoles i instituts de la ciutat.

L'exposició inaugural

Per encetar el seu camí Artloft ha muntat una exposició d'un creador àmpliament reconegut, Salvador Juanpere. Un artista que a més del seu currículum està en el punt de mira. Va guanyar la darrera edició de La Biennal de Tarragona, premi Julio Antonio d'escultura i a més té una altra mostra al Centre de Lectura.

Modernitat i tradició pot ser un qualificatiu per a aquesta exposició que l'artista ha anomenat « El taller de l'escultor ». Visitar el taller d'un artista és generalment una bona experiència. Entres en un món particular, el lloc on neixen i es desenvolupen les idees, els projectes, les obres. Allí trobem els dubtes, els processos, els errors, en síntesi, la vida íntima de la creació. El que podem veure a la mostra és una interpretació peculiar, és una posada en escena del resultat final d'un procés. D'alguna manera l'artista ens parla del seu taller i en general de tots els tallers dels escultors d'ara i de sempre.

Hi ha una obra en la qual està inscrit el títol de la mostra en francès, responent a un classicisme, que es veu accentuat per les cinc peces d'alabastre amb lletres gregues. És l'obra que enceta el recorregut en el qual trobarem un conjunt de peces que ens van ensenyant diferents aspectes del taller convertits en obres úniques, en elements amb vida pròpia, en els quals l'artista conjuga el saber fer d'una tradició tan antiga com l'home amb el llenguatge d'ara.

Fusta i marbre són materials escultòrics per excel·lència i aquests són els que ha utilitzat Salvador Juanpere per a crear la major part de les obres que conformen aquesta exposició.

El banc de l'escultor, la seva cadira, un punt de reflexió, de concentració d'idees, de dispersió, d'interacció, de construcció i de deconstrucció, de mestissatge i d'hibridació. Sobre el banc les fletxes amuntegades apunten a diverses direccions. Les possibilitats de creació, les fonts, les maneres de concebre són diverses. No hi ha un sol camí, les vies són múltiples.

Teoria final és una peça de marbre treballada com si fos una bala de fang que l'escultor té a punt per a modelar. Però no és fang, és marbre, té la duresa de la roca. D'igual manera la serra i el seu mecanisme és de fusta, per comparació, un material tou. És una subversió de l'ordre. És una representació «real» del que és i no és al mateix temps. Les fletxes a la part inferior de la taula ens tornen a recordar que les possibilitats són diverses.

No temps, deu plaques de marbre descansen sobre tres tamborets semicirculars de fusta. Perfils nets, superfícies acabades, amb inscripcions i dates d'altres èpoques. El temps és un passar, i l'art va amb ell. Gairebé es pot entendre com una «natura morta», un concepte barroc de la vacuïtat del temps i la fragilitat de la vida. El marbre, pedra, eternitat. La fusta és la vida, en sentit clàssic la matèria prima. Actualització d'un temps fugit. El taller de l'escultor i les seves dèries són ara i sempre.

Visitar el taller d'un artista és generalment una bona experiència. Entres en un món particular, el lloc on neixen i es desenvolupen les idees, els projectes, les obres... En un taller no poden faltar els dibuixos, dibuixos naturalment d'un escultor, en els quals la tridimensionalitat del que es presenta és essencial. No es tracta d'una representació de l'obra escultòrica, tampoc crec que siguin els dibuixos previs, sinó més aviat una reflexió sobre obres realitzades. Altres obres completen el discurs de l'artista, en les quals juga amb els recursos com el non finito, la diferència de textures, els contrasts dels materials, els valors tàctils, etc. Una darrera obra que també s'anomena « El taller de l'escultor » representa l'espai de treball de Salvador Juanpere. Amb les seves tres peces geomètriques de marbre és una obra de sentit minimalista, donada la seva senzillesa i puresa de formes. Al mateix temps té un caràcter arquitectònic, de contenidors. Aquestes peces es recolzen sobre un carretó que ha de permetre el seu trasllat dins del taller. Un carretó perfectament acabat, com una joguina gegant que introdueix un element lúdic. És un taller transportable. De la mateixa manera com l'escultor juga amb la idea del temps i viatja endavant i enrere.

Exposició al Centre de Lectura

Aprofitant l'oportunitat volem referir-nos també a la instal·lació que Salvador Juanpere té al Centre de Lectura, Teoria de catàstrofes. És la primera de quatre exposicions que, sota el títol Je est un autre, es realitzaran durant la temporada 2002-2003. Tot el terra de la sala és cobert com si fos una gran catifa amb el poema del poeta grec Konstantin Kavafis, Esperant els bàrbars. El text escrit amb lletres de fang li serveix com a fons per a evidenciar una determinada situació de les nostres comarques. En una de les parets veiem un muntatge de plaques de vidre en les quals estan inscrits els noms dels productes que elaboren les empreses químiques i que poden resultar perillosos.

No cal comentar el poema, ni les al·lusions. La ironia i el compromís hi són presents. El resultat plàstic és realment bo. La relació obra-espai està plenament aconseguida. Les lletres fràgils comencen a desfer-se. La relació obra-situació ha començat el seu procés.

Però, malgrat l'interès i la vàlua de la mostra, he de comentar que no és gaire adient el fet que el mateix coordinador d'un cicle l'enceti amb la seva pròpia exposició.

Raquel Virgili

El Punt 24-11-2002

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

La crítica. Una nova galeria i Salvador Juanpere

Nou usuari

Usuari registrat