Entrevistes | Revista 4127/09/2010

Joan Besora Cabré, 54 anys, empresari

El Joan és un home optimista i conscient de la seva realitat. Sap que aquest tarannà no està barallat amb el joc dels negocis ni amb les capacitats personals de cadascú. Ell ha sabut trobar la manera d’aprofitar aquests recursos tan envejats en la societat actual i els resultats són evidents. Quan llegim aquesta entrevista ens pot semblar fàcil aconseguir el mateix que ell ha assolit, però ens equivoquem si ens quedem només amb això. Com que el Joan encara té ànima de pagès, reconeix el valor de l’esforç i sap que sembrar demana temps i suor, però que la collita finalment arriba.

Ens consta que si bé vas iniciar-te com a pagès, aviat vas veure que “això” de l’avellana no havia de ser la solució.... Què et va fer decidir?
Jo vaig fer de pagès uns 20 anys, junt amb la meva família. La pagesia m’agradava i, tot i que hi havia moltes sortides, sobretot en la meva joventut, en què era fàcil guanyar més diners, treballar al camp i veure com anava evolucionant em resultava gratificant i suficient per viure. Amb treball i esforç, conjuntament amb la família, vam aconseguir millorar la producció i la seva qualitat.
Al final dels anys 80, els interessos polítics i la decisió dels governs d’anar cap a la globalització van fer que les produccions de les matèries primeres es veiessin menyspreades per tal d’enfortir la creació de grans empreses que es poguessin convertir en multinacionals, la qual cosa va fer que diferents sectors de la pagesia del nostre país es veiessin abandonats, entre ells, molt particularment, el sector de la fruita seca.
Davant d’aquesta situació contra la qual no vaig veure possibilitat de poder trobar-hi sortida, vaig decidir buscar el meu futur econòmic d’una altra manera.

Com va néixer la idea de l’empresa de carburants i tot el que ha vingut després?
Havent treballat de pagès durant tant de temps i la falta d’un currículum plegat d’experiències i coneixements, a l’hora de buscar feina se’m feia difícil trobar-ne una en la qual es valorés la meva experiència.
Mentre treballava en el món de les màquines de rentat a pressió vaig veure que fora del país estava tenint èxit un nou sistema per rentar cotxes i vaig decidir començar a treballar en això associant-me amb altra gent per muntar un petit rentador que va funcionar prou bé.
Amb tot això i la idea de muntar un d’aquests rentadors més gran, havent començat a conèixer el sector dels hidrocarburs, vaig comprendre que per poder finançar una bona estructura d’aquest tipus, podia valdre’m de l’interès que tenien les multinacionals dels hidrocarburs per expandir-se.
Un cop havent començat el projecte, els interessos d’aquestes multinacionals van anar evolucionant i la possibilitat d’aconseguir el tipus d’empresa que jo desitjava ja no era possible per aquest costat. En aquest moment, haver prescindit de la meva primera idea, em satisfà, ja que hem pogut portar a terme el mateix prescindint de la col•laboració d’aquestes empreses, podent donar un caire més personal a les nostres empreses.

Tenies en aquell moment una idea definida del negoci, tal com és en l’actualitat?
En principi podríem dir que sí, tot i que la ràpida evolució dels mercats dels productes així com la maquinària fa que no sigui del tot cert, contínuament ens hem d’anar adaptant i algunes idees que en principi podrien semblar bones s’han hagut de descartar, així com altres que no havíem considerat han acabat fent-se realitat.

T’has adonat que és l’empresa que més llocs de treball ha generat, sobretot entre el jovent, que acostuma a ser qui més dificultats té per obtenir la primera feina?
Em complau, i molt, poder compartir l’èxit d’aquestes empreses amb tota la gent que tenim al nostre voltant; molt especialment aquest tipus de negoci que funcionen gràcies a l’aportació dels clients que, com és el cas, són principalment aquella gent que ens coneix i ens aprecia, i una de les formes és donant feina i, molt especialment, a aquelles persones que fan els primers passos per guanyar uns diners i adquirir experiència en la vida, tot i que al final acabin dedicant-se a altres coses.

Què creus que té de bo/dolenteaquest negoci?
Per una gasolinera hi passa tot tipus de gent que, a diferència del què passava abans, hi venen a fer moltes més coses, i per això és evident que hi passin més coses. Com a vivències personals us podria explicar moltes anècdotes al respecte.
En particular, crec que relacionar les gasolineres amb fets negatius solament és possible des del punt de vista mediambiental, ja que en altres aspectes humans i socials crec que les gasolineres aporten a la societat algunes de les eines sense les quals seria molt difícil, avui, poder entendre el nostre sistema de vida.
En contrapartida, a mi m’agradaria, i en alguns moments he estat pensant com es podria fer, que des de la gasolinera es pogués educar la societat en general per poder aprofitar millor aquests recursos. El marge comercial que permet aquest producte, però, fa que no puguem dedicar al client l’atenció que es mereix, i això fa difícil poder invertir temps en donar consells i assessorament per a aquest o qualsevol altre tema.

Ara que ja en tens coneixement de causa, com animaries els nous/joves emprenedors a provar de desenvolupar i tirar endavant les seves idees?
Per tirar endavant qualsevol tipus de projecte cal ser conscient que solament es pot dur a terme amb determinació, paciència i molta constància i esforç.
A part d’això, i si es té clar el que tot això significa, qualsevol projecte sobre el que haguem reflexionat bé i sospesat l’esforç que hi haurem de dedicar, tant econòmic com emocional, és possible, de la mateixa manera que sabem que el que pot fer una persona ho pot fer una altra.
Cal remarcar que és molt important sospesar si estem disposats i tindrem la suficient paciència a esperar que el projecte doni els seus fruits, si és així segur que tindrà èxit.

Finalment, com veus que la necessitat de deixar d’explotar la terra pel fet que ha esdevingut deficitària fa que es pugui dir que “el bosc és a tocar del poble”?
Abans de deixar l’agricultura vaig tenir l’ocasió d’entrevistar-me amb diferents polítics, i en aquell moment ja els vaig comunicar que el que estava passant amb la societat portaria els boscos fins les parets de les cases i que després dels boscos era fàcil que hi arribessin els incendis.
Aquests polítics, en general, s’estimen més invertir esforços i diners en crear suposats medis de prevenció i vigilància d’incendis que en donar suport a la gent que hi havia en aquell moment en el país, que amb el seu treball diari i constant podien mantenir la natura en un equilibri més perfecte i més productiu.

La Redacció