Articles | Revista 3401/12/2008

Internet per a tothom ?

L’altra dia que no feien res de bo per la TV (tot i que tenim més de 30 canals a la tdt), hi vaig trobar un anunci que ens deia amb unes grans lletres que tenim dret a Internet i a més deia que havia de ser ràpid, econòmic, sense límit… després en fan un altra des d’una altra companyia de telefonia que al damunt em regalen un ordinador que te connexió a Internet sense cables …

Al cap d’una estona em truquen per teléfon amb un accent estranger oferint-me una gran oferta de connexió a Internet inalàmbrica. Jo, com estava una mica tip d’aquest tipus de publicitat, vaig comentar-li que vivia a La Mussara (que evidentment es un poble fantasma, ja que no hi viu ningú), i que si allí tenien cobertura que em passava amb ells immediatament.

Van passar-me amb el departament tècnic, perquè aquella senyoreta no sabia com estava la cobertura inalàmbrica en aquella zona i, oh, sorpresa, el 95% del territori el tenen cobert (segons la seva publicitat) i en el 5% que no ho està hi ha La Musara. Evidentment no vam fer cap tracte.

Va picar-me la curiositat, i vaig començar a mirar els diferents mapes de cobertures de connexions inalàmbriques per accedir a Internet. I vaig trobar-me que tenim diversos formats de connexió per a les diferents companyies, entre els que troben el HSDPA o anomenada 3.5G, que és la més ràpida, només està en el 10% del territori, i centrada a les grans ciutats, fora d’aquí entrem a al banda UMTS o 3G, que després de que la Unió Europea fes el gran desplegament de mitjans, aquí només arriba al 50% del territori, la resta queda coberta per la GPRS o 2.5G, que ja te més de 10 anys de funcionament o simplement, com a la majoria de petites poblacions, el veterà GSM, que tot i que pot portar dades, està principalment pensat per a trucades de veu. Aquest, si que arriba al 95% del territori.

Per tant si volem connectar-nos a Internet des del nostre mòbil o des de la ràpida connexió inalàmbrica que tenim a Internet, només ho podem fer a les grans ciutats, i una altra cosa que no ens explica la publicitats dels proveïdors, és que això té vigència en hores que no siguin punta i prop de la estació receptora, ja que conforme ens allunyem un quilòmetre d’aquesta, en la banda ampla baixa, la quantitat de transmissió es redueix a la meitat.

Si ens volem connectar a la “banda ampla” i som en un poble, quines alternatives tenim?

Podríem tenir una connexió per cable i llavors posar punts d’accés per a tota la població; doncs resulta que tampoc funcionaria, ja que les connexions ADSL, no arriben a segons quina població, i la Fibra Òptica encara arriba a menys.

La Generalitat de Catalunya, va aprovar l’any passat un projecte de llei per a poder establir connexions de fibra per a les poblacions que no arriba cap tipus de connexió de banda ampla, a data d’avui encara no s’ha començat a fer el desplegament.

I si ens arriba l’ADSL, tampoc es per a tirar cohets, ja que aquella fantàstica connexió de 6 Mb “reals” que ens prometen en la publicitat les diferents companyies que les poden oferir, en realitat només és en “condicions òptimes”, ja que per llei només estan obligats a garantir un 10% de la velocitat d’aquesta connexió, o sigui que ens podem trobar que la majoría de vegades en lloc de 6 Mbtis la nostra connexió no passa dels 600 Kb.

La única alternativa real que tindríem és una connexió via satèl•lit, amb la que hem de posar una antena parabòlica de doble canal al nostre terrat (ja que ha de ser tant de recepció com d’emissió), que ens hem de costejar nosaltres, que val un dineral i que només funciona unes hores, quan el satèl•lit passa per sobre de nosaltres.

Tot l’altre, en el cas de les poblacions petites de Catalunya, es només publicitat.


Fons cosultades: INE (www.ine.es), Generalitat de Catalunya (www.gencat.cat), ADSL Ayuda (www.adslayuda.com), PC Actual mes de Novembre (www.pc-actual.com)



Jesús Jansà



+ Publicar el meu comentari