Què passa - Activitats - Esports | Revista 69

I Sortida nocturna BTT Viciplana

foto 1
4 d’agost. 8 del vespre, més o menys. Terrassa de les piscines del Casal. Un grup de ciclistes motivats ha envaït l’espai que normalment està ocupat pels que fan un refrigeri i fan petar la xerrada abans de sopar. La major part dels biciclistes són vilaplanencs – nascuts i/o viscuts permanentment, temporalment o recentment al poble –, però sembla que també han estirat quatre o cinc forasters per completar el grup. Són una vintena d’agosarats, incloent una noia, dues dones i un pare amb la seva filla de 2 anys. Semblen decidits a pedalar una bona estona, fins i tot quan ja sigui fosc...

Observant-los com a espectador, de seguida t’adones que van ben equipats: bicicletes (una d’elles amb assistència elèctrica), cascs, guants, culots, mallots, ampolles amb aigua, llums (blancs i vermells), comptaquilòmetres, ulleres, ulleres de sol, motxilles... i dues càmeres d’acció, per no perdre’s cap detall de la gesta. Sembla que han seguit al peu de la lletra les indicacions de l’organització, el grup local Viciplana.

Després de comprovar que tot està preparat i immortalitzar els moments previs a la sortida amb diverses fotos, de forma ordenada, els participants surten del Casal en direcció al Passeig de la Mussara. Torna la calma a la terrassa.

4 d’agost. 20:26. Activo el Runtastic i l’Strava (dues aplicacions esportives). La càmera Sony també està preparada. Algun company del grup em fa un comentari referint-se a que cada vegada portem més dispositius damunt. Té tota la raó! Sigui com sigui, ja estem tots preparats per sortir de l’esplanada del Casal.

Encara amb llum natural, sortim de Vilaplana per “la rotonda”, i agafem un tram curt de la carretera d’Alforja. Girant a l’esquerra, deixem enrere la depuradora, el Pont Vell i els Espinets, i ens endinsem al camí que passa pel Camp de Vaques i arriba a l’Aleixar. Al pont de l’antiga carretera ens reagrupem. Travessem el poble veí fins que agafem el camí de les Borges, que passa per Rocabruna.

Abans d’arribar al poble, passem pel divertit senderó que hi ha davant del camp de futbol. Si tot ha anat bé, hauré gravat un bon vídeo de la baixada. Qui sap, potser algun dia em truquen els amics de RedBull perquè els delecti amb una superproducció en primera persona; un vídeo d’acció en què mostri la meva tècnica de descens. Per sort, somniar encara és gratuït...

Després de travessar el nucli, ens aturem en un indret emblemàtic de les Borges: el Pont de Ferro de l’estació de tren. Immortalitzem el moment.

Una vegada passat el polígon industrial, ens espera el creuament de la carretera d’Alcolea (N-420). Arribem a l’altre costat amb seguretat, en dos grups separats. Després de la gasolinera, agafem el camí que porta a Riudoms. Més endavant, als que ens hem esperat durant una estona als que venien darrere, ens diuen que ha caigut la noia que venia amb el grup i que s’ha fet mal; afortunadament, finalment només serà un bon ensurt i algunes rascades. Sort de l’ajuda dels participants que l’han atès i dels seus pares, que l’han recollit per portar-la a urgències.

Quan arribem a Riudoms ja és ben fosc. La previsió de temps que vam fer els de Viciplana no s’està complint, però no tenim cap pressa. I, per sobre de tot, la sortida nocturna és una activitat lúdica en la qual participem per a divertir-nos i compartir una bona estona amb més aficionats a la bici de muntanya.

A la nena de 2 anys la vindrà a recollir la seva mare, però el pare ens comenta que podem “anar tirant”, que ja ens atraparà més amunt. Omplim les ampolles d’aigua i reprenem la marxa. Només ens queda mig camí.

Pujant per la Riera de Maspujols, l’ambient ja és força distès. Com que és més tard del previst, alguns fem broma comentant que al Casal ja no ens serviran sopar (ja és pràcticament l’hora d’arribada que els hem dit) o que la piscina tancarà abans que ens hi puguem banyar (la tancaran a la 1 de la matinada). Veig que ja no em queda bateria a la càmera, així que penso que ja no podré enviar vídeos d’acció nocturns als de RedBull... adéu al vídeo viral i als milions de visites a Youtube...

Passem per Maspujols i allí decidim que anirem per la riera fins a la carretera de l’Aleixar. Sortim als arbres i, en fila d’un i amb tots els llums encesos, pedalem fins a l’Aleixar per la carretera. Finalment, pugem pel camí de les Planes fins a Vilaplana. Després de donar “via lliure” a que cadascú pugi al seu ritme, ens atrapa, com un avió, la bici amb assistència elèctrica; em quedo pensant que potser la inversió valdria la pena, perquè a les últimes pujades ja noto que les cames pesen una mica.

A les 23:25 entrem a Vilaplana tots junts, pel Passeig de la Mussara. Comentem que ens haurien de gravar des de davant, per tenir un bonic record del moment èpic. És una bona idea, de cara a l’any vinent; hem de tenir present que ens podríem fer famosos a Youtube, si editem algun vídeo guapo!

I, en arribar al Casal, tornem a immortalitzar el moment. Acabem la sortida nocturna amb una remullada a la piscina i un sopar a la terrassa.

Només em queda agrair als participants i als companys de Viciplana per l’organització, així com al personal del Casal i la piscina per la seva col·laboració. Fins l’any vinent!